Viquipèdia

Helena de Borbó i de Grècia

infanta d'Espanya i duquessa de Lugo

Helena de Borbó i de Grècia (castellà: Elena de Borbón y Grecia) (Madrid, 20 de desembre de 1963) és Infanta d'Espanya i duquessa de Lugo. És la filla primogènita dels reis Joan Carles i Sofia d'Espanya i la germana gran del rei Felip VI.

Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Helena de Borbó i de Grècia

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Elena María Isabel Dominica de Silos de Borbón y Grecia Modifica el valor a Wikidata
20 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme i catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas - ciències de l'educació (–1993)
Universitat d'Exeter - sociologia, ciències de l'educació (1987–1990)
St Mary's School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,78 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Esportequitació
esquí Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa de Lugo (1995–)
Infanta d'Espanya (1963–2014)
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJaime de Marichalar (1995–2010) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, Victòria de Marichalar i de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Carles I d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Sofia de Grècia Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip VI d'Espanya
Cristina de Borbó i Grècia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2003avortament espontani
baptisme (Palau de la Zarzuela) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Ocupa el tercer lloc en la línia de successió a la Corona espanyola, després de les seves nebodes; la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia.

Biografia

modifica

Va néixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid.[1] Al cap de set dies fou batejada amb el nom complet d'Elena María Isabel Dominica de Silos i apadrinada per la seva àvia paterna, la princesa Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona, i per l'infant Alfons d'Orleans-Borbó.[2]

Va cursar els seus estudis bàsics al Col·legi de Santa María del Camino i va estudiar Magisteri a l'Escola Universitària ESCUNI de Madrid on el 1986 es va diplomar com a mestra d'Educació General Bàsica en l'especialitat d'anglès. Després de treballar com a professora d'anglès al Col·legi de Santa María del Camino i d'efectuar un curs especialitzat de Sociologia i Educació a Exeter (Regne Unit), va completar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid on el 1993 va assolir la llicenciatura en Ciències de l'Educació.[3]

Es va casar el 18 de març de 1995 a la Catedral de Sevilla amb l'aristòcrata espanyol Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada.[4] Amb motiu del matrimoni, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir el títol de duquessa de Lugo.[5] Fruit del matrimoni van néixer dos fills: Felipe Juan Froilán (1998)[6] i Victoria Federica (2000).[7] L'any 2007, la Casa Reial espanyola va anunciar el cessament temporal de la seva convivència matrimonial amb Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 2009.[8][9] El divorci va entrar en vigor a partir del 2010.[10]

Va comprar, l'any 2007, la societat de responsabilitat limitada Global Cinoscéfalos que es dedicava a l'assessorament en matèria econòmica.[11] L'administrador únic de la societat Luís Carlos García Revenga, imputat el 2013 en el marc del Cas Nóos, era l'assessor i secretari de la infanta i la seva germana, la infanta Cristina.[12] A pocs dies de transcendir públicament l'adquisició, la Casa Reial va anunciar l'inici del procediment de dissolució de l'empresa sense que aquesta hagués començat a tenir activitat.[13]

A partir de 2008 treballa per la Fundació MAPFRE on dirigeix l'Àrea d'Acció Social.[14]

El 19 de juny de 2014, amb motiu de la proclamació del seu germà com a rei d'Espanya, va deixar de formar part de la Família Reial espanyola i va perdre l'assignació econòmica fixa i estipulada pels pressupostos de la Casa Reial.[15]

Aficionada a l'equitació, és presidenta d'honor del Comitè Paralímpic espanyol.[16]

Ascendents

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan Carles I d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
1. Helena de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jordi I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
12. Constantí I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Olga de Rússia
 
 
 
 
 
 
 
6. Pau I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic III de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
13. Sofia de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Victòria del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
3. Sofia de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
14. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Thyra de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
7. Frederica de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem II de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria Lluïsa de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
 
 
 
 
 
 

Descendència

modifica

Fruit del seu matrimoni amb Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada van néixer dos fills:

Tractament i títols

modifica

Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:

  • Sa Altesa Reial la infanta Helena d'Espanya (20 de desembre de 1963 - 18 de març de 1995).[17]
  • Sa Altesa Reial la infanta Helena, duquessa de Lugo (Des del 18 de març de 1995).[5]

Distincions

modifica

Distincions honorífiques espanyoles

modifica

Distincions honorífiques estrangeres

modifica

Bibliografia

modifica
  • Capdevila, Germà i altres. «Capítol 14: Helena de Borbó. Una ‘borbona' com Déu mana». A: Les pilotes dels Borbons. Barcelona: Cossetània, 2013. ISBN 978-84-9034-174-2. 

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helena de Borbó i de Grècia
  1. ↑ Redacció «Ahir, a Madrid, S.A.R. la princesa Sofia va donar a llum una nena» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-12-1963, pàg. 5.
  2. ↑ Redacció «Ahir va rebre les aigües baptismals la princesa Helena de Borbó» (en castellà). La Vanguardia Española, 28-12-1963, pàg. 11.
  3. ↑ «Helena de Borbó i de Grècia» (en castellà). BuscaBiografías. [Consulta: 16 juny 2016].
  4. ↑ Carol, Màrius (en castellà) Boda Reial. La Vanguardia, 19-03-1995.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Reial Decret 323/1995, de 3 de març, pel qual es concedeix, amb caràcter vitalici, la facultat d'usar el títol de Duquessa de Lugo a Sa Altesa Reial la Infanta Helena.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 54, 04-03-1995, pàg. 7477.
  6. ↑ 6,0 6,1 Novo, Carlos «El rei apadrinarà el seu net» (en castellà). La Vanguardia, 18-07-1998, pàg. 21.
  7. ↑ 7,0 7,1 López, Celeste «Neix la primera neta dels reis» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-2000, pàg. 32.
  8. ↑ Alcázar, Mariángel «Els ducs de Lugo posen fi a la seva convivència» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2007, pàg. 14.
  9. ↑ «La infanta Helena i en Marichalar firmen el seu divorci» (en castellà). El Mundo, 18-12-2009. [Consulta: 16 juny 2016].
  10. ↑ «La infanta Helena ja està divorciada d'en Marichalar» (en castellà). El Mundo, 09-02-2010. [Consulta: 16 juny 2016].
  11. ↑ «La infanta Helena posa en marxa una consultora» (en castellà). Cinco Días, 18-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  12. ↑ Oliva, Montse «El setge reial s'estreny: El jutge cita a declarar com a imputat pel cas Nóos el secretari d'Helena i Cristina, home de confiança de La Zarzuela». El Punt Avui, 30-01-2013.
  13. ↑ «La infanta Helena dissol la seva empresa» (en castellà). El País, 27-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  14. ↑ «La infanta Helena té una nova feina a la Fundació MAPFRE» (en castellà). El Periódico de Aragón, 22-09-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  15. ↑ «Butlletí Oficial de l'Estat» (en castellà). Reial Decret 2917/1981, de 27 de novembre, sobre el Registre Civil de la Família Reial., 297, 12-12-1981, pàg. 29.061 - 29.062.
  16. ↑ MDO «La Infanta Elena despide a la delegación paralímpica en su partida hacia Pekín» (en castellà). madridiario.es, 28-08-2008. Arxivat de l'original el 2016-08-16 [Consulta: 1r juliol 2016]. Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Reial Decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre el règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 271, 12-11-1987, pàg. 33717.
  18. ↑ «Reial Decret 2518/1982, de 4 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica a Sa Altesa Reial la infanta Helena de Borbó i de Grècia». Butlletí Oficial de l'Estat, 240, 07-10-1982.
  19. ↑ «Reial Decret 1190/1988, de 14 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III a Sa Altesa Reial Helena de Borbó i de Grècia, infanta d'Espanya». Butlletí Oficial de l'Estat, 248, 15-10-1988.
  20. ↑ «Visitas de Estado a España des de la Instauración (1977-1990)» (en castellà). Foros Dinastías, 29-07-2011. [Consulta: 16 juny 2016].
  21. ↑ «Titulars de la creu de comandant» (en islandès). Oficina del President d'Islàndia. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2014. [Consulta: 16 juny 2016].
  22. ↑ [enllaç sense format] http://fast.mediamatic.nl/f/tqgr/image/844/87273-800-794.jpg Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.
  23. ↑ «Cena en el Palacio Real» (en castellà). ABC, 09-10-1985, pàg. 8.
  24. ↑ Escribano Úbeda-Portugués, José. La dimensión europea de la política exterior española hacia América Latina. Política Internacional de los Primeros Gobiernos Socialistas. (en castellà). Primera. Madrid: Editorial Vision Net, 2005, p. 303. ISBN 84-9821-244-8. 
  25. ↑ 25,0 25,1 «Ordes honorífiques portugueses» (en portuguès). Presidència de la República portuguesa. [Consulta: 20 juny 2016].
  26. ↑ Redacció «Viatge Oficial dels Reis de Bèlgica a Espanya al setembre» (en castellà). ABC, 23-08-1994, pàg. 23.
  27. ↑ de Bustos, Clara Isabel «La Unió Europea marca la primera jornada del rei Albert II a Espanya» (en castellà). ABC, 20-09-1994, pàg. 23.
  28. ↑ de Bustos, Clara Isabel «Històrica visita dels hereus d'una tradició de 2.654 anys» (en castellà). ABC, 08-10-1994, pàg. 28-29.
  29. ↑ Villar Mir, Carmen «Els Reis de Noruega s'apropen a Espanya» (en castellà). ABC, 25-04-1995, pàg. 24.
  30. ↑ Parker, Julian. «La reina Sofia, el príncep Felip, la infanta Elena, Jaime de Marichalar i la infanta Cristina d'Espanya assisteixen a una representació del Teatre Dramàtic durant la celebració del 50è aniversari del rei Carles Gustau de Suècia.» (en anglès). GettyImages. [Consulta: 20 juny 2016].
  31. ↑ «Les distincions honorífiques de la República italiana» (en italià). Presidència de la República italiana. [Consulta: 20 juny 2016].
  32. ↑ «Resposta del Canceller» (en alemany). Parlament d'Àustria. [Consulta: 20 juny 2016].
  33. ↑ «El Rei rep el president d'Àustria» (en castellà). El País, 03-06-1997. [Consulta: 20 juny 2016].
  34. ↑ «Els reis de Jordània realitzen a Espanya la seva primera visita d'Estat a un país de la Unió Europea» (en castellà). El País, 21-10-1999. [Consulta: 20 juny 2016].
  35. ↑ Peñafiel, Jaime «Blau i Rosa» (en castellà). www.elmundo.es, 13-05-2001.
  36. ↑ «Xile i Espanya deixen enrere tensions» (en castellà). BBCmundo.com, 04-06-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  37. ↑ EFE. «Joan Carles recorda que "no hi ha espai pels terroristes en les nostres societats lliures"» (en castellà). www.elmundo.es, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  38. ↑ «Joan Carles i Sofia van oferir un brillant sopar de gala en honor del president de Grècia» (en castellà). HOLA, 26-09-2001. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2020. [Consulta: 20 juny 2016].
  39. ↑ «La Família Reial rep, de gala, al president del Perú al Palau Reial de Madrid» (en castellà). HOLA, 06-07-2004. [Consulta: 20 juny 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helena_de_Borbó_i_de_Grècia&oldid=34268769»