Jadarita

mineral nesosilicat

La jadarita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 2006 en un nucli de perforació de la regió del Jadar, a Sèrbia, de la qual en rep el nom. Aquesta és la seva localitat tipus i l'únic lloc on ha estat trobada fins ara.[1]

Infotaula de mineralJadarita
Natural History Center Svilajnac 16.JPG
Jadarita al Centre d'Història Nacional de Svilajnac, Sèrbia
Fórmula químicaLiNaB3SiO7(OH)
EpònimJadar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Any descobriment2006 Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRegió del Jadar, Sèrbia
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AJ.40
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.40 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,816(2) Å; b = 13,789(2) Å; c = 6,758(2) Å; β = 111,08(2)°
Simetria2/m - prismàtica
Colorblanc
Maclesexhibida per la llum transmesa en plaques i grans en alguns cristalls
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa4 a 5
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat2,45 g/cm3 (mesurada); 2,46 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial
Pleocroismeno pleocroica
Fluorescènciarosa-taronja feble (sota la llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga).
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2006-036
Any d'aprovació2006
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La jadarita és un nesosilicat de fórmula química LiNaB3SiO7(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls de menys de 5 μm[cal citació]. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jadarita pertany a "09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO3 i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO4" juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y) i proshchenkoïta-(Y).

Jadarita i kriptonitaModifica

Un equip dirigit pel mineralogista britànic Chris Stanley va analitzar els fragments del material que van extreure els geòlegs del grup miner de l'empresa britànica Rio Tinto a la regió del Jadar. Després d'obtenir-ne la fórmula química, Stanley la va introduir en un cercador d'Internet per comprovar si ja s'havia descobert alguna cosa similar. Va quedar sorprès perquè el més semblant a la jadarita que va trobar va ser el mineral fictici que debilita en Superman, la kryptonita.[2]

En la pel·lícula Superman Returns, un tros de kryptonita és exhibit en un museu amb un rètol que diu: hidròxid de silicat de sodi liti bor. Aquesta composició pràcticament la mateixa que la jadarita, exceptuant el fluor, fet pel qual Stanley va declarar: "Tindrem cura amb el mineral, no voldríem privar al Món del seu superheroi més famós". Les altres diferències entre la jadarita i la kryptonita són el color (blanc, i no verd), la textura (terrosa, i no cristal·lina), la radioactivitat (nul·la, no com en el cas de la kryptonita) i l'absència de brillantor en comparació amb el mineral extraterrestre.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Jadarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «'Kryptonite' discovered in mine» (en anglès). BBC News. [Consulta: 17 octubre 2016].