Obre el menú principal

Joaquín María Ferrer Cafranga

(S'ha redirigit des de: Joaquín María Ferrer)

Joaquín María de Ferrer y Cafranga (Pasaia, 8 de desembre de 1777 - Santa Águeda, 30 de setembre 1861) va ser un polític i militar espanyol.

Infotaula de personaJosé María Ferrer Cafranga
Joaquín María Ferrer por Francisco de Goya.jpg
Nom original (es) Joaquín María Ferrer Cafranga
Biografia
Naixement 20 d'octubre de 1777
Pasaia
Mort 30 de setembre de 1861(1861-09-30) (als 83 anys)
Santa Águeda
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya de la Regencia de Baldomero Espartero
10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
14 d'agost de 1836 – 11 de setembre de 1836
President José María Calatrava

10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
President José María Ferrer Cafranga
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
16 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
President Baldomero Espartero
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
1840 – 1840
Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític, ministre i militar
Partit Partit Progressista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Destinat com Capità al Perú, va passar quatre anys (1811-1815) en terres americanes fins al seu retorn a Espanya. Va estar actiu en política com Diputat per Guipúscoa durant el Trienni Liberal, però en 1823 es va veure obligat a l'exili pel gir absolutista de Ferran VII. Va residir en el Regne Unit i França, per tornar en 1833. Durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser Ministre d'Hisenda sota la presidència de Calatrava en 1836 durant un sol dia, en moments especialment convulsos. Després va ser elegit diputat i va presidir les Corts Generals de 1836 a 1837.[1][2]

Vinculat a Baldomero Espartero i al Partit Progressista, es va veure desplaçat de la primera línia política fins que aquest va assumir la Regència. Va ser nomenat de nou Ministre d'Hisenda, Ministre d'Estat interí i President del Consell de Ministres (1840-1841). Amb la sortida d'Espartero en 1843, va ser nomenat senador vitalici, cambra que va presidir.[3] Llavors amb prou feines va participar en l'activitat política, salvo per a algunes missions diplomàtiques i de relacions comercials internacionals.

ReferènciesModifica