Obre el menú principal

Els Jocs Olímpics d'estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i 8 de desembre de 1956. En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Melbourne 1956
Melbourne 1956.gif
Olympic rings with white rims.svg
Cerimònia d'obertura 22 de novembre del 1956
Inaugurats per Príncep Felip, duc d'Edimburg
Cerimònia de clausura 8 de desembre del 1956
Comitès participants 72
Atletes participants 3.314
Homes 2.938
Dones 376
Esdeveniments 145 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes John Landy (Melbourne)
Henri Saint Cyr (Estocolm)
Flama Olímpica Ron Clarke (Melbourne)
Hans Wikne (Estocolm)
Estadi Olímpic Melbourne Cricket Ground
Modifica les dades a Wikidata

La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956. Fou la primera ocasió que els Jocs Olímpics es disputaren a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).

AntecedentsModifica

En la 43a Sessió del Comitè Internacional Olímpic (CIO) realitzada el 28 d'abril de 1949 a la ciutat de Roma (Itàlia) la ciutat de Melbourne fou escollida seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956:[1]

Votacions 1956
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
Melbourne   Austràlia 14 18 19 21
Buenos Aires   Argentina 9 12 13 20
Los Angeles   United States 5 4 5 -
Detroit   United States 2 4 4 -
Ciutat de Mèxic   Mexico 9 3 - -
Chicago   United States 1 - - -
Minneapolis-Saint Paul   United States 1 - - -
Filadèlfia   United States 1 - - -
San Francisco   United States - - - -

Comitès participantsModifica

 
Països participants en els Jocs Olímpics de 1956. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs..

En aquests Jocs participaren un total de 67 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada Borneo Septentrional (avui en dia part de Malàisia), Etiòpia, Fidji, Kenya, Libèria, Malàisia i Uganda. Alemanya novament perticipà sota un mateix equip.

Deixaren de participar les Antilles Neerlandeses, Costa d'Or, Guatemala, Líban, Liechtenstein, Mònaco, Saar i la República Popular de la Xina.

Per la seva part retornaren Afganistan, Colòmbia, Perú i la República de la Xina (Taiwan).

Cinc nacions refusaren participar en les proves realtizades a Austràlia però acceptaren participar en les proves eqüestres d'Estocolm:

Esports disputatsModifica

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 145 proves de 17 esports diferents:


  Esports als Jocs Olímpics de Melbourne

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo
demostració: Beisbol | Futbol australià

SeusModifica

Melbourne
Estocolm

Aspectes destacatsModifica

 
Segell postal editat en commemoració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956 a la Unió Soviètica.
  • Com que Melbourne està a l'hemisferi sud, els Jocs se celebraren en dates posteriors a les acostumades a l'hemisferi nord.
  • Dos successos internacionals ocasionaren boicots. El primer fou la participació dels britànics i francesos a la Crisi de Suez, produint l'absència d'Egipte, Líban i Iraq. El tractament de la revolució hongaresa per part de la Unió Soviètica impedí la participació d'Espanya, Països Baixos i Suïssa. Hongria i la Unió Soviètica participaren, el que comportà tenses situacions en competició, com un partit de waterpolo molt disputat i violent entre ambdues nacions, l'anomenat Incident del bany sagnant de Melbourne. Un total de 45 hongaresos s'exiliaren a Occident després dels Jocs. Un tercer boicot derivà de la República Popular de la Xina, en protesta per la presència de la República de la Xina (amb el nom de Taiwan).
  • Després de ser exclosos dels Jocs Olímpics de Londres (1948), un equip d'atletes d'Alemanya Occidental formà part en els de 1952. Aquest any, atletes d'ambdues Alemanyes competiren en un equip combinat. Aquesta col·laboració no es donà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968).
  • La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada en guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
  • Un altre australià, Murray Rose, també guanya tres ors en natació.
  • El corredor soviètic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m.
  • Comença una tradició olímpic inspirada per l'adolescent australià John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimònia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a símbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs només hi haurà una nació". S'oblidarà la guerra, la política i les nacionalitats. Què més podria desitjar un si el món fos una sola nació?" (Extracte d'una carta de John Ian Wing als organitzadors de les Olímpiades, 1956).
  • Van tenir el sobrenom dels Jocs Amistosos.

MedallerModifica

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1956. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1956  
Posició País                   Total
1   Unió Soviètica 37 29 32 98
2   Estats Units 32 25 17 74
3   Austràlia 13 8 14 35
4   Hongria 9 10 7 26
5   Itàlia 8 8 9 25
6   Suècia 8 5 6 19
7   Alemanya 6 13 7 26
8   Regne Unit 6 7 11 24
9   Romania 5 3 5 13
10   Japó 4 10 5 19

Medallistes més guardonatsModifica

Categoria masculina
Nom CON Disciplina       Total
Víktor Txukarin   Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 1 5
Takashi Ono   Japó Gimnàstica 1 3 1 5
Valentin Muratov   Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Iuri Titov   Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4
Masao Takemoto   Japó Gimnàstica 0 1 3 4
Murray Rose   Austràlia Natació 3 0 0 3
Bobby Joe Morrow   Estats Units Atletisme 3 0 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina       Total
Ágnes Keleti   Hongria Gimnàstica 4 2 0 6
Larissa Latínina   Unió Soviètica Gimnàstica 4 1 1 6
Tamara Manina   Unió Soviètica Gimnàstica 1 2 1 4
Sofia Muràtova   Unió Soviètica Gimnàstica 1 0 3 4
Betty Cuthbert   Austràlia Natació 3 0 0 3
Lorraine Crapp   Austràlia Natació 2 1 0 3
Dawn Fraser   Austràlia Natació 2 1 0 3

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

Enllaços externsModifica