John Pope-Hennessy

John Pope-Hennessy (1913-1994) fou un historiador de l'art d'origen anglès,[2] el qual dirigí el Victoria and Albert Museum entre els anys 1967 i 1973, i el Museu Britànic entre el 1974 i el 1976.[2]

Infotaula de personaJohn Pope-Hennessy
Popehennessy.jpg
John Pope-Hennessy (entre 1967 i 1973) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1994 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimitero degli Allori (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governor of Hong Kong (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Formació professionalDownside School (Somerset) i Balliol College[1]
FormacióBalliol College
Downside School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador de l'art i director del museu
OcupadorUniversitat d'Oxford
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesRichard Pope-Hennessy Modifica el valor a Wikidata i Una Pope-Hennessy Modifica el valor a Wikidata
GermansJames Pope-Hennessy i Henry Hennessy Modifica el valor a Wikidata
Premis
Placa commemorativa al Ciutadà Honorari col·locada a l'edifici on va viure i va morir John Pope-Hennessy a Florència
Tomba de John Pope-Hennessy a Florència

BiografiaModifica

Nascut en una família de classe mitjana alta, el seu avi i homònim, John Pope-Hennessy (1834-1891) havia estat membre del partit conservador al Parlament del Regne Unit i, més tard, governador colonial de Hong Kong.[3] El seu pare, Richard Pope-Hennessy (1875-1942), fou oficial de carrera i la seua mare, Una Birch Pope-Hennessy (1876-1949), una escriptora famosa.[3] De nen, va viure una temporada a Washington DC, ja que el seu pare hi era agregat militar de l'ambaixada britànica.[4][3] Fou educat a Downside Abbey (Somerset) i, més tard, al Balliol College d'Oxford (Universitat d'Oxford), on va conèixer el també historiador de l'art Kenneth Clark.[3]

Durant els anys 1935-1936 va viatjar per Europa i el 1937 publicà el seu llibre sobre Giovanni di Paolo (dedicat a Clark).[3] La seua segona monografia, sobre Stefano di Giovanni, va aparèixer el 1939.[3] Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar per al Ministeri de l'Aire com a part de la defensa nacional.[1] En tornar-ne el 1944, va ser un dels primers britànics a informar sobre l'obra recent de Matisse i Picasso al Salon d'Automne del París recentment alliberat.[3] Després de la guerra, va sol·licitar el trasllat al departament d'escultura del Victoria and Albert Museum amb l'ambició d'obtenir una més alta responsabilitat de la que havia obtingut al departament d'impressió.[3]

El seu primer volum d'introducció a l'escultura italiana (sobre el període gòtic) va aparèixer el 1955 i aquest mateix any va ésser professor visitant a la Universitat Yale.[3] El 1963 va impartir les Conferències A. W. Mellon a Washington DC. Durant el seu període al Victoria and Albert Museum va poder adquirir les escultures Neptú i Tritó (Gian Lorenzo Bernini, 1620) i Samsó i el filisteu (Giambologna, 1561-1562).[3] La seua tasca al Victoria and Albert Museum es va caracteritzar per un fort suport a la investigació i als plans per a noves galeries dedicades a les obres d'art del segle XX i per a reinstal·lar les col·leccions de l'Índia i de l'Extrem Orient.[3]

El 1974 va deixar el Victoria and Albert Museum i va prendre el relleu de John Frederick Wolfenden com a director del Museu Britànic. Quan el seu germà James, també homosexual com ell, fou colpejat fins a la mort per un amant el 1974, Pope-Hennessy va decidir que li calia canviar d'aires. Això es va produir el 1977, i fins al 1987,[2] quan el director del Metropolitan Museum of Art, Thomas Hoving, el va fer vindre a Nova York per a ésser President Consultiu al Departament de Pintura Europea. Alhora, va obtindre una plaça com a professor a l'Institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York.[3]

Va morir a Florència als 80 anys a causa d'unes complicacions d'una malaltia hepàtica[4] que patia i fou enterrat al Cimitero Evangelico degli Allori, als afores de Florència.[3]

LlegatModifica

Les nombroses publicacions de Pope-Hennessy el van convertir possiblement en el degà dels escriptors anglesos dins de l'àmbit del Renaixement italià. Cal esmentar-ne la magistral An Introduction to Italian Sculpture en tres volums (tots tres foren publicats més tard en edicions revisades), Italian Gothic Sculpture (1955), Italian Renaissance Sculpture (1958) i Italian High Renaissance and Baroque Sculpture (1963). A més publicà una edició de l'Autobiografia de Benvenuto Cellini (1949), i treballs monogràfics sobre Giovanni di Paolo (1937), Sassetta (1939), Paolo Uccello (1950, revisat el 1972), Fra Angelico (1952, revisat el 1974), Raffaello Sanzio (1970), Luca della Robbia (1980) i Benvenuto Cellini (1985).[2]

Entre les moltes disticions que va rebre cal destacar el nomenament de ciutadà honorífic de Siena (1982) i el Premi Galileo (1986),[5] atorgat anualment per les contribucions meritòries a la cultura italiana.[2]

Obres selectes de John Pope-HennessyModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 John Pope-Hennessy, A high priest of Renaissance art history - The Florentine (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 645.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Sorensen, Lee. «Pope-Hennessy, John, Sir» (en anglès). Dictionary of Art Historians. Department of Art, Art History, and Visual Studies of Duke University.
  4. 4,0 4,1 «Sir John Pope-Hennessy, 80, Art Expert, Dies» (en anglès). The New York Times, 01-11-1994.
  5. Oxford Reference (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Pope-Hennessy