Jordi III del Regne Unit

(S'ha redirigit des de: Jordi III d'Anglaterra)

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House (Londres) 1738 – Windsor 1820). Rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820. Fou elector de Hannover des de 1760 fins al 1814 i posteriorment rei de Hannover.

Infotaula de personaJordi III del Regne Unit
George III in Coronation Robes.jpg
Jordi III amb el vestit de la coronació
Nom originalGeorge William Frederick (anglès)
Biografia
Naixement4 juny 1738 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1820 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
castell de Windsor (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
  rei del Regne Unit
25/10/1760 – 29/01/1820
Gabinet
Thomas Pelham-Holles, John Stuart, George Grenville, Charles Watson-Wentworth,William Pitt, Augustus FitzRoy, Frederick North, William Petty, William Cavendish-Bentinck, Pitt el Jove, Henry Addington, William Grenville, Spencer Perceval, Robert Jenkinson
  elector i rei de Hannover
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCol·leccionista d'art, mecenes, governant i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaHannover
CònjugeCarlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit)
FillsJordi IV
Frederic
Guillem IV
Carlota
Eduard
Augusta Sofia
Elisabet
Ernest August
August
Adolf
Maria
Sofia
Octavi
Alfred
Amèlia
ParesFrederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)
Augusta de Saxònia-Gotha
GermansAugusta del Regne Unit, Princess Louisa of Great Britain (en) Tradueix, Carolina Matilde del Regne Unit, Princess Elizabeth of Great Britain (en) Tradueix, Prince Frederick of Great Britain (en) Tradueix, Eduard del Regne Unit (duc de York), William Henry i Prince Henry, Duke of Cumberland and Strathearn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
George III Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the United Kingdom (1801-1816).svg Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 4411103 Find a Grave: 1981 Modifica els identificadors a Wikidata

Infantesa i FamíliaModifica

Fou el primer monarca de la casa de Hannover que nasqué a Anglaterra, el seu avi i besavi havien nascut en territori de l'Electorat de Hannover, alhora, també fou el primer sobirà hannoverià d'Anglaterra que tenia l'anglès com a llengua materna.

Nascut a Norfolk House a Londres el dia 4 de juny de 1738 essent fill del príncep hereu Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. Jordi era nét per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxònia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst.

Nascut prematurament, el príncep fou batejat pel bisbe d'Oxford el mateix dia del seu naixement a Norfolk House. Els seus padrins foren el rei Frederic I de Suècia representat per lord Baltimore, el duc Frederic III de Saxònia-Gotha representat pel duc de Chandos, i la princesa Sofia Dorotea de Hannover, reina de Prússia, representada per lady Charlotte Edwin.

Amb la mort del seu pare, príncep de Gal·les, l'any 1751, Jordi esdevingué hereu aparent al tron britànic i adoptà el títol de duc d'Edimburg. El dia 25 d'octubre de 1760 fou nomenat príncep de Gal·les.

Matrimoni i DescendènciaModifica

El dia 8 de setembre de l'any 1761 contragué matrimoni amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres. Carlota era filla del duc Carles Lluís I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen.

L'endemà del seu matrimoni, la parella fou coronada a l'Abadia de Westminster. La parella tingué els següents fills:

Primers Anys de GovernModifica

 
Monument a Jordi III a Weymouth

L'inici del seu regnat estigué marcat per la signatura del Tractat de París de 1763. L'acabament de la Guerra dels Set Anys havia significat la victòria continental i colonial dels britànics enfront dels francesos. Arran de la signatura del Tractat de Pau, la Gran Bretanya obtingué importants compensacions territorials: eliminà la presència francesa a l'Índia, que la deixà com a patrimoni exclusiu de l'imperi i rebé els territoris francesos del Canadà i de la Louisiana.

L'any 1763 significà el naixement de l'imperi colonial britànic i l'ensorrament del francès. A partir d'aquest moment, la política de París estigué marcada per la voluntat de recuperar l'honor perdut.

Internament parlant, el rei intentà posar en pràctica una nova política. Educat en els principis de la il·lustració i en una major intervenció del poder reial en política que la que el constitucionalisme britànic preveia. Aquest fet provocà fortes crítiques des del Partit Whig cap al monarca.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi III del Regne Unit