Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Es considera un dels representants del despotisme il·lustrat, va governar donat suport i influït pel seu canceller d'Estat Kaunitz. Va mostrar interès per les idees enciclopedistes. Va Intentar modernitzar, impulsar i racionalitzar el funcionament de l'administració amb un programa de reformes amb l'objectiu de construir un Estat unitari centralitzat amb l'alemany com llengua administrativa.
Es va iniciar una política de liberalització comercial, es va fomentar el desenvolupament de la "indústria" i es va unificar el sistema fiscal, iniciatives basades en idees mercantilistes amb les quals es va tractar d'impulsar l'economia. Va abolir la servitud i les corporacions en donar garanties als camperols sobre la propietat permetent la seua emancipació. Es va posar fi a les prestacions de treball entre camperols, va disposar les bases de la tolerància religiosa al posar fi a les persecucions d'ortodoxos i protestants, va millorar i secularitzà l'educació i es van crear noves universitats. Durant el Primer Repartiment de Polònia, en 1772, va annexionar Galitzia als dominis dels Habsburg en contra de l'opinió de la seua mare. Es va enfrontar amb suecs i otomans. A aquests últims, en 1785, els va arrabassar Bukovina. Va planejar l'annexió de Baviera però la resistència de Prússia i el resultat de la Guerra de successió bavaresa l'hi van impedir. Va estrènyer les relacions amb Rússia a la qual va donar suport militar en la guerra que lluitava contra Turquia[1] en una guerra en la qual el territori austríac va ser envaït.[2]
Va ser contemporani de Wolfgang Amadeus Mozart, el cèlebre compositor.
Josep II va contraure matrimoni en dues ocasions, la primera amb la princesa Isabel de Borbó-Parma, filla del duc Felip I de Parma, amb la qual va tenir una filla anomenada Maria Teresa que va morir prematurament. Després de la defunció de la seua primera esposa, Isabel, es va casar amb Josefina de Baviera, filla de Carles Albert, elector de Baviera. Com que a Josep II no li van sobreviure fills barons[3] el va succeir el seu germà Leopold II.
Orígens familiarsModifica
Nascut al Palau de Schönbrunn el dia 13 de març de l'any 1741 essent fill de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. L'arxiduc, declarat hereu, era net per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Fou germà de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III de Mòdena i cunyat de Ferran I de les Dues Sicílies i Lluís XVI de França.
ReferènciesModifica
- ↑ Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 774. ISBN 1598843362.
- ↑ Emerich, John. The Cambridge Modern History. Macmillan & Company, 1904, p. 334.
- ↑ Wheatcroft, Andrew. The Habsburgs: Embodying Empire (en anglès). Londres: Penguin, 1996. ISBN 0-14-023634-1.
| Precedit per: Francesc I |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Rei dels Romans 1765–1790 |
Succeït per: Leopold II |
| Precedit per: Maria Teresa I d'Àustria |
Rei de Bohèmia i Hongria Duc de Milà 1780–1790 |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic |