Josep Maria Pagès i Costart
Josep Maria Pagès i Costart (Palamós, 12 d'agost de 1904 - Barcelona, 25 de març de 1974) va ser un polític i notari català. Va arribar a exercir com a governador civil de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, mentre ara procurador a les Corts franquistes.[1][2]
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) José María Pagés Costart  12 agost 1904 Palamós (Baix Empordà) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 25 març 1974 (69 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||||||||||||
| 16 de març de 1943 – 21 de novembre de 1950 | |||||||||||||||||||||||
 President de la Diputació de Lleida | |||||||||||||||||||||||
| 1946 – 1950 | |||||||||||||||||||||||
| Governador Civil de Tarragona | |||||||||||||||||||||||
| 16 d'octubre de 1950 – 9 d'octubre de 1951 | |||||||||||||||||||||||
| Governador Civil de Lleida | |||||||||||||||||||||||
| 9 d'octubre de 1951 – 26 de gener de 1956 | |||||||||||||||||||||||
| Governador Civil de Girona | |||||||||||||||||||||||
| 26 de gener de 1956 – 19 de juliol de 1962 | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||
Va estudiar batxillerat a Girona.[3] De jove, arribà a militar en la dretana CEDA. Notari de professió,[4] després de l'esclat de la Guerra civil va fugir a la zona revoltada i passaria a les files de Falange. Durant la contesa va prestar serveis a la Delegació nacional d'Informació i Recerca, així com a la de Premsa i Propaganda.[3] En 1942 va ser nomenat alcalde de Tàrrega,[4][5] càrrec que va mantenir durant els següents anys. Exerciria com a president de la Diputació provincial de Lleida entre 1946 i 1950 i es va convertir, de fet, en el «favorit» del governador civil Juan Antonio Cremades Royo.[5] Després va exercir el càrrec de governador civil a les províncies de Tarragona[6] Lleida[7] i Girona,[8] així com cap provincial de FET i de les JONS a les citades províncies. També va ser procurador en les Corts franquistes.
Va morir a Barcelona el 1974.[9]
Referències
modifica- ↑ «Josep Maria Pagès i Costart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ 3,0 3,1 Clarà, 1999, p. 393.
- ↑ 4,0 4,1 Riera, 1998, p. 401.
- ↑ 5,0 5,1 Martín, 2016, p. 102.
- ↑ Ministerio de la Gobernación: «Decreto de 16 de octubre de 1950 por el que se nombra Gobernador Civil de la provincia de Tarragona a don José María Pagés Costart». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 5224. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio de la Gobernación: «Decreto de 9 de octubre de 1951 por el que se nombra Gobernadores civiles de las provincias de Tarragona, Lérida, Cádiz, Las Palmas y Palencia a don José González Sama, don José María Pages Costart, don Alfonso Cruz-Conde y Conde, don Evaristo Martín Freire y don Jesús López Cancio, respectivamente». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 4684. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio de la Gobernación: «Decreto de 2 de febrero de 1956 por el que se nombra Gobernador civil de Gerona a don José María Pagés Costart». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 1547. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Clarà, 1991, p. 78.
Bibliografia
modifica- Clara, Josep. Girona sota el franquisme, 1939-1976. Ajuntament de Girona, 1991.
- Clara, Josep. El partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1999.
- Martín, Martí. La democracia orgánica como forma de representación política: un análisis de las fórmulas de cooptación de procuradores en Cortes y de sus resultados. Universidad de Coimbra, 2016.
- Riera, Ignasi. Els catalans de Franco. Plaza & Janés, 1998.