Josep Maria Pagès i Costart

polític català

Josep Maria Pagès i Costart (Palamós, 12 d'agost de 1904 - Barcelona, 25 de març de 1974) va ser un polític i notari català. Va arribar a exercir com a governador civil de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, mentre ara procurador a les Corts franquistes.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Pagès i Costart
Biografia
Naixement(es) José María Pagés Costart Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1974 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 21 de novembre de 1950
  President de la Diputació de Lleida
1946 – 1950
  Governador Civil de Tarragona
16 d'octubre de 1950 – 9 d'octubre de 1951
  Governador Civil de Lleida
9 d'octubre de 1951 – 26 de gener de 1956
  Governador Civil de Girona
26 de gener de 1956 – 19 de juliol de 1962
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Llista
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 21 novembre 1950
Procurador a Corts
20 setembre 1946 – 6 abril 1949
← Adolfo Serra Castells
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar batxillerat a Girona.[3] De jove, arribà a militar en la dretana CEDA. Notari de professió,[4] després de l'esclat de la Guerra civil va fugir a la zona revoltada i passaria a les files de Falange. Durant la contesa va prestar serveis a la Delegació nacional d'Informació i Recerca, així com a la de Premsa i Propaganda.[3] En 1942 va ser nomenat alcalde de Tàrrega,[4][5] càrrec que va mantenir durant els següents anys. Exerciria com a president de la Diputació provincial de Lleida entre 1946 i 1950 i es va convertir, de fet, en el «favorit» del governador civil Juan Antonio Cremades Royo.[5] Després va exercir el càrrec de governador civil a les províncies de Tarragona[6] Lleida[7] i Girona,[8] així com cap provincial de FET i de les JONS a les citades províncies. També va ser procurador en les Corts franquistes.

Va morir a Barcelona el 1974.[9]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Clara, Josep. Girona sota el franquisme, 1939-1976. Ajuntament de Girona, 1991. 
  • Clara, Josep. El partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1999. 
  • Martín, Martí. La democracia orgánica como forma de representación política: un análisis de las fórmulas de cooptación de procuradores en Cortes y de sus resultados. Universidad de Coimbra, 2016. 
  • Riera, Ignasi. Els catalans de Franco. Plaza & Janés, 1998.