Josep Samsó i Elias

Josep Samsó i Elías (Castellbisbal, 17 de gener de 1887 - 1 de setembre de 1936) va ser un prevere català, mort al començament de la Guerra civil espanyola. Venerat per l'Església catòlica, va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, en la qual havia estat rector.[1][2]

Infotaula de personaBeat Josep Samsó
JosepSAMSO.jpg
Fotografia, ca. 1920
Biografia
NaixementJosep Samsó i Elías
17 de gener de 1887
Castellbisbal
Mort1 de setembre de 1936(1936-09-01) (als 49 anys)
Mataró
Lloc d'enterramentBasílica de Santa Maria de Mataró 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Prevere i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació23 de gener de 2010 , Santa Maria de Mataró nomenat per Lluís Martínez Sistach
Festivitat1 de setembre

BiografiaModifica

Nascut a Castellbisbal en 1887. Va viure a Rubí, on va estudiar al col·legi dels Germans Maristes, fins que la família es va traslladar a Sarrià (Barcelona). El 1900 va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat el 12 de març de 1910, dient la seva primera missa el dia de Sant Josep a la capella del Centre Obrer de la Sagrada Família, al carrer de Calàbria de Barcelona. Va doctorar-se en teologia a la Pontifícia Universitat de Tarragona.[3]

El 23 de juliol de 1910 fou nomenat coadjutor de la parròquia d'Argentona, on va ser durant set anys. L'11 de gener de 1917 va anar com a rector a Sant Joan de Mediona i, en morir el rector de Santa Maria de Mataró, va ser nomenat arxipreste de Mataró i rector de la parròquia en 1923. Va destacar-hi com a catequista. La seva obra més coneguda és la Guia per a catequistes, preparada el març de 1936, però que no fou publicada fins al 1940.[3]

MartiriModifica

En esclatar la guerra civil espanyola i la persecució dels eclesiàstics, es refugià a casa d'uns feligresos, però fou detingut el 28 de juliol de 1936, quan intentava deixar la ciutat. Va ser empresonat a la presó de Mataró degut a la seva condició de sacerdot. Allí va estar-hi un mes, fins que va ser executat al cementiri de Mataró l'1 de setembre de 1936.[3]

Abans de ser executat, Samsó va demanar que el deslliguessin i va voler abraçar als que l'anaven a matar, dient que els perdonava i que volia morir sense els ulls embenats, mirant a la ciutat.[2]

Històrica beatificacióModifica

Josep Samsó va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb presència del cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i de l'arquebisbe Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i enviat del Vaticà, que fou l'encarregat de llegir el decret de beatificació, en llatí, signat pel papa Benet XVI. A la cerimònia també hi assistiren 400 sacerdots, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles, José Montilla i Jordi Pujol, entre altres personalitats.[2][1]

Aquesta fou una beatificació històrica, ja que fou la primera cerimònia d'aquest tipus celebrada a Catalunya des del segle XII, després de les noves disposicions del papa Benet XVI que permeten que aquesta cerimònia es realitzi al lloc d'origen del beat, en lloc de Roma.[1] Coincidint amb la beatificació, les seves relíquies es van traslladar a la capella de les Santes de Santa Maria de Mataró.[2]

L'endemà de la beatificació, el papa Benet XVI, després de resar l'Àngelus a Roma, va usar la llengua catalana per proposar al nou beat Josep Samsó com a model per a sacerdots i laics.[4]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Samsó i Elias