Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.[1]
.jpg)
.svg){kind=small}
Biografia
modificaVa néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937. Estudià el batxillerat als Germans Maristes i seguidament ingressà al Seminari Major de la seva ciutat. Estudià, del 1956 al 1959 la carrera de mestre a l'Escola Normal. Fou ordenat sacerdot a Cornellà de Llobregat el 17 de setembre de 1961.[2] Estudià seguidament a la Pontificia Università Lateranense de Roma, per la qual es doctorà el 1967 en drets civil i canònic (in utroque iure) mitjançant la tesi El dret d'associació a l'Església.
Entre el 1963 i el 1967 fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere de Gavà. Des d'aquest darrer any i fins al 1973 fou notari del tribunal eclesiàstic de Barcelona. Desenvolupà la seva activitat pastoral a les parròquies de la Mare de Déu de Montserrat i de Santa Isabel d'Aragó de la ciutat. Del 1971 al 1977 actuà de sots-secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Entre el 1978 i el 1987 fou vicari episcopal i després vicari general de l'arxidiòcesi de Barcelona. Des del 1975 era professor de dret canònic de la Facultat de Teologia de Catalunya i el 1987 fou elegit president de l'Associació Espanyola de Canonistes.
El 1987 fou consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona. El 1991 fou nomenat bisbe de Tortosa i el 1997 el traslladaren a la seu metropolitana i primada de Tarragona. El 2004 fou nomenat Arquebisbe Metropolità de Barcelona.[3]
El 24 de novembre de 2007 el papa Benet XVI el creà cardenal del títol de San Sebastiano alle Catacombe.[4] El juny de 2008 ha estat nomenat membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i del Consell pontifici per als Laics. El juny de 2010 va ser nomenat membre de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu.
El 6 de novembre de 2010 rebé a Barcelona el Papa Benet XVI, que visità la ciutat per a dedicar el Temple Expiatori de la Sagrada Família[5] l'endemà i convertir-la en basílica,[6] visita que, segons afirmà el Papa, li deixà un record inoblidable.[7]
Del 12 de març al 13 de març de 2013 participà en el Conclave que escollí el cardenal Jorge Mario Bergoglio[8] com a Papa, per succeir a Benet XVI.
El 2 d'abril del 2013, el Govern concedí la medalla d'or de la Generalitat al cardenal Martínez Sistach[9] com a reconeixement al mèrit de Mons. Martínez Sistach en la visita del Papa a Barcelona de fa tres anys i de posar en valor el seu paper al capdavant de l'Església catalana.[10]
El papa Francesc, el 6 de novembre de 2015, va fer efectiva la seva renúncia al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona.[11]
El 7 de març de 2016, com a arquebisbe emèrit, va rebre el Premi Immaculada atorgat pel Consell General de Germandats i Confraries de Barcelona, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona[12]
El 2017 va publicar les seves memòries a Proa: Un cardenal es confessa, en conversa amb Jordi Piquer Quintana.[13]
A la cúria pontifícia és membre de:
Referències
modifica- ↑ «Sistach saluda manifiesto de bienvenida de personalidades catalanas». Europa Press, 2010.
- ↑ Serra, Joan «Lluís Martínez Sistach: "No és possible reduir el fet religiós a la privacitat». Diari Ara [Barcelona], núm.342, 2011, p.12. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Aragonès, Salvador «Madrid y Barcelona: los cardenales siguen por ahora en sus puesto». Aleteia, 05-05-2014.
- ↑ Martí i Bonet, Josep Maria «Siete cardenales: Martínez Sistach se convertirá en el séptimo purpurado de Barcelona el dia 24» (en castellà). La Vanguardi, 04-11-2007, pàg. 50.
- ↑ «El papa Benet XVI dedica el temple de la Sagrada Família de Barcelona». www.324.cat, 09-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Butlla de concessió del títol de basílica menor al temple de la Sagrada Família». arqbcn.org, 07-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Textos de la visita apostòlica del Papa Benet XVI a Barcelona (Declaracions del Sr. Cardenal a Catalunya Cristiana sobre la visita del Sant Pare a Barcelona)». [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ Beltrán, José «Lluís Martínez Sistach: "Dios está en las personas que paran los desahucios y que buscan justicia"». Periodista Digital, 17-07-2015.
- ↑ Rourera, Mireia «Roma ultima la successió del cardenal Martínez Sistach». El Punt Avui, 11-10-2015.
- ↑ http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-Consell_Executiu-Govern_0_893910717.html
- ↑ «Renúncies i nomenaments. 06.11.2015» (en italià). Bollettino Sala Stampa della Santa Sede,, 06-11-2015. [Consulta: 6 novembre 2015].
- ↑ «Premis Immaculada 2016.». MJGDoblado.
- ↑ Martínez Sistach, Lluís. Jordi Piquer Quintana. Un cardenal es confessa. Converses amb el periodista Jordi Piquer Quintana. Proa, febrer 2017 (Perfils). ISBN 9788475886626.
Enllaços externs
modifica
| Precedit per: - |
 Bisbe Auxiliar de Barcelona 1987–1991 |
Succeït per: Joan Carrera i Planas |
| Precedit per: Ricard Maria Carles i Gordó |
Bisbe de Tortosa 17 de maig de 1991 - 20 de febrer de 1997 |
Succeït per: Xavier Salinas i Vinyals |
| Precedit per: Ramon Torrella i Cascante |
 Arquebisbe de Tarragona 20 de febrer de 1997 - 15 de juny de 2004 |
Succeït per: Jaume Pujol i Balcells |
| Precedit per: Ricard Maria Carles i Gordó |
 Arquebisbe de Barcelona 15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015 |
Succeït per: Joan Josep Omella i Omella |
| Precedit per: Ricard Maria Carles i Gordó |
 Gran Prior per a l'Espanya Oriental de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem 15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015 |
Succeït per: Joan Josep Omella i Omella |
| Precedit per: Johannes Willebrands |
 Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe des del 24 de novembre de 2007 |
Succeït per: Al càrrec |