Lapieïta
La lapieïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor del riu Lapie, on va ser descoberta.[1]
Lapieïta | |
---|---|
Fórmula química | CuNiSbS₃ |
Epònim | Lapie River (en) |
Localitat tipus | Riu Lapie, St Cyr Range, Districte Miner de Watson Lake, Yukon, Canadà |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GA.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.25 |
Dana | 3.4.4.1 |
Heys | 5.8.17 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 7,42Å; b = 12,5Å; c = 4,9Å |
Color | gris |
Duresa | 4,5 a 5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Fe, As |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1983-002 |
Any d'aprovació | 1984 |
Símbol | Lap |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa lapieïta és un sulfur de fórmula química CuNiSbS₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subèdrics, de fins a 150 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lapieïta pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.
Jaciments
modificaLa lapieïta va ser descoberta al riu Lapie, a St Cyr Range (Districte Miner de Watson Lake, Yukon, Canadà). També ha estat descrita a la mina Grüneau, a Schutzbach (Renània-Palatinat, Alemanya).