Malyshevita

La malyshevita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la lapieïta. Rep el nom per Ilya Ilyich Malyshev (Илья Ильич Малышева) (19 de juliol (1 d'agost) de 1904, Maykor, Perm, Imperi Rus - 23 d'abril de 1973, Moscou, URSS), descobridor del jaciment de minerals de titani de Samotkansky, als Urals, juntament amb el seu fill, el professor VI Malyshev (В. И. Малышева) (1927-2002).

Malyshevita
Fórmula química	PdCuBiS₃
Epònim	I. I. Malyshev (en) , duo i V. I. Malyshev (en)
Localitat tipus	mina Srednyaya Padma, dipòsit d'urani i vanadi de Velikaya Guba, llac Onega, República de Carèlia, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.GA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.GA.25
Dana	3.4.4.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,541 Å; b = 6,482 Å; c = 11,522 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pmmm
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-012
Any d'aprovació	2006
Símbol	Mys
Referències

Característiques

La malyshevita és una sulfosal de fórmula química PdCuBiS₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la malyshevita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Srednyaya Padma, que es troba al dipòsit d'urani i vanadi de Velikaya Guba, a prop del llac Onega (República de Carèlia, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a la República Popular de la Xina, el Canadà i Escòcia.