Skinnerita

La skinnerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Brian John Skinner (15 de desembre de 1928 a Wallaroo, Austràlia Meridional - 21 d'agost de 2019 New Haven, Connecticut), professor de geologia econòmica a la Universitat Yale, EUA.

Skinnerita
Fórmula química	Cu₃SbS₃
Localitat tipus	lloc de trobada de la skinnerita, fiord Kangerluarsuk, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.GA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.GA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	II/E.03
Dana	3.4.8.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,815 Å; b = 10,252 Å; c = 13,270 Å; β = 90,35°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	gris
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre gros
Densitat	5,11 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Ag
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-035
Símbol	Ski
Referències

Característiques

La skinnerita és una sulfosal de fórmula química Cu₃SbS₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la skinnerita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al fiord Kangerluarsuk, dins el Complex d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita a Alemanya, Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Romania, l'Índia, la República Popular de la Xina i els Estats Units.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skinnerita