Amélie (pel·lícula)

(S'ha redirigit des de: Le fabuleux destin d'Amélie Poulain)
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Amélie».

Amélie (títol original en francès: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain, "El fabulós destí d'Amélie Poulain")[1] és una pel·lícula francoalemanya, del gènere comèdia romàntica, estrenada el 2001. El lema de la pel·lícula és «Et canviarà la vida...» (En francès: «Elle va te changer la vie...»). Coescrita al costat de Guillaume Laurant pel seu director, Jean-Pierre Jeunet, el film té com a protagonistes Audrey Tautou (Amélie Poulain) i Mathieu Kassovitz (Nino Quincampoix). La banda sonora va ser composta per Yann Tiersen. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaAmélie
Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain
Amelie poster.jpg
Fitxa
DireccióJean-Pierre Jeunet
Protagonistes
ProduccióClaudie Ossard Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAline Bonetto Modifica el valor a Wikidata
GuióGuillaume Laurant
Jean-Pierre Jeunet
Guillaume Laurant (diàlegs)
MúsicaYann Tiersen
FotografiaBruno Delbonnel
MuntatgeHervé Schneid Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFrance 3 Cinéma (en) Tradueix, Canal+, Miramax Films, UGC Images (en) Tradueix, Tapioca Films (en) Tradueix i MMC Movies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUGC
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena2001
Durada122 min.
Idioma originalFrancès
Doblada al catalàSí [1]
RodatgeColònia, París, Montmartre, Porte des Lilas - Cinéma (en) Tradueix i Gare d'Ermont - Eaubonne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost11,4 milions d'euros
Recaptació173.900.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Romàntica
Lloc de la narracióParís i Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0211915 Filmaffinity: 151039 Allocine: 27063 Rottentomatoes: m/amelie Mojo: amelie Allmovie: v244109 TCM: 455008 Metacritic: movie/amelie TV.com: movies/amelie Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Comença amb una veu en off que narra la infantesa de l'Amélie, qui va créixer aïllada de la resta dels nens per decisió de son pare, a causa de la seva equivocada creença que ella patia problemes cardíacs (equivocat, car cada cop que ell li feia un reconeixement mèdic a casa, el cor de l'Amélie es disparava simplement pel contacte físic amb el seu pare, ja que ell no era gaire afectiu amb ella). Aquest fet, juntament amb l'ambient tens que imperava a casa seva, també a causa de la naturalesa inestable i nerviosa de la seva mare, i sobretot per la tràgica mort d'ella quan li va caure al damunt un turista suïcida que es llançà des de Notre Dame. Totes aquestes circumstàncies fan que la nena desenvolupi una inusual i activa imaginació. Com se cita textualment a la pel·lícula: "en tal casa de la mort, l'Amélie creix i prefereix somniar fins que arribi el dia de marxar-ne". Amélie fa 22 anys i deixa casa seva per instal·lar-se en un apartament a Montmartre, que paga treballant com a cambrera al Café des deux Moulins. Allà s'hi coneixen un reguitzell de personatges excèntrics amb els quals Amélie interaccionarà durant tota la pel·lícula:

  • Suzanne: la propietària del cafè, antiga artista, que és un pèl coixa. Li agrada veure els atletes que ploren per desil·lusió i no li agrada que un home sigui humiliat en presència del seu fill.
  • Georgette: la venedora de tabac hipocondríaca, la qual odia la frase el fruit del seu ventre.
  • Gina: cambrera, com l'Amélie, l'àvia de la qual era sanadora, i a qui li agrada fer cruixir els ossos dels dits.
  • Hipòlit: un escriptor fracassat, a qui li agrada veure torers cornejats a la televisió.
  • Joseph: l'amant rebutjat de la Gina, qui es passa tot el dia espiant-la i a qui només li agrada fer esclatar el paper d'embalatge.
  • Philomène: hostessa de vol, a qui li agrada el soroll que fa la tassa del gat a la rajola.

L'Amélie no té xicot, va intentar de tenir-ne una o dues vegades, però els resultats la varen desanimar. Tot i així, l'Amélie ha conreat un gust pels petits plaers, com per exemple ficar la mà en un sac ple de llegums.

 
Records de Dominique Bretodeau.

El 30 d'agost del 1997, però, ocorre l'esdeveniment que canviarà la seva vida. Després d'una sèrie de circumstàncies pel xoc ocasionat en veure a la televisió l'accident de Lady Di, descobreix rere una rajola del bany un petit tresor guardat per un nen feia quaranta anys. Fascinada per la troballa, el e1 d'agost, a les 4.00 de la matinada, té una idea espectacular: onsevulla que es trobi, l'Amélie trobarà el propietari del tresor i l'hi tornarà. Si això el commou, es convertirà en una venjadora del bé, si no, doncs no. Amb l'ajut del seu veí Raymond (un ancià conegut com l'home de vidre per la feblesa dels seus ossos, que porta vint anys sense sortir de casa, només veu el món a través de la reproducció d'un quadre de Pierre-Auguste Renoir) i després d'una recerca per tot París, l'Amélie aconsegueix localitzar el propietari del tresor i tornar-l'hi. L'home no només s'emociona profundament en descobrir que tota la seva infantesa estava en aquella caixa, sinó que a més a més es planteja millorar la seva vida actual. Aleshores l'Amélie té una sensació d'harmonia i decideix bolcar-se amb els altres per fer-los més feliç llurs vides.

 
La botiga del senyor Collignon, Rue des Trois Frères, París.

D'aquest mode, inventa tot tipus d'estratègies originals i commovedores per intervenir, sense que ningú se n'adoni, en l'existència de diverses persones del seu voltant. Mentrestant, ningú no es preocupa per l'Amélie, ella es veu forçada de forma involuntària a examinar i valorar la seva vida solitària. Aquest sentiment s'agreuja especialment després de conèixer en Nino, un noi estrany i somniador com ella, que treballa mig dia a el tren de l'horror d'un parc d'atraccions i l'altre mig a una botiga pornogràfica, col·lecciona les fotografies que la gent rebutja als fotomatons. L'Amélie sent fascinació per Nino, però prefereix una trobada casual que no pas una presentació directa. Ho intenta diverses vegades sense reeixir-ne i acaba desanimada. Finalment, però, Raymond l'incita a buscar el que havia deixat en un segon pla: la seva pròpia felicitat. Així doncs, l'Amélie acaba feliçment als braços d'en Nino.[2]

RepartimentModifica

ProduccióModifica

 
Café des dos Moulins a Montmartre, París.

Als comentaris en àudia al DVD, Jeunet explica que originalment va escriure el paper d'Amélie per a l'actriu anglesa Emily Watson. En aquell primer esborrany, el pare d'Amélie era un anglès que vivia a Londres. Tot i això, el francès de Watson no era prou bo i, quan no va estar disponible per rodar la pel·lícula, a causa d'un conflicte amb la filmació de Gosford Park, Jeunet va reescriure el guió per a una actriu francesa. Audrey Tautou va ser la primera actriu que va fer la seva audició en haver-la vist al cartell de la pel·lícula de 1999 Venus Beauty Institute.

La pel·lícula es va rodar principalment a París, especialment al tossal de Montmartre. El Café des 2 Moulins (15 Rue Lepic, Montmartre, París), on treballa Amélie és un lloc real.[3] L'èxit de la pel·lícula va crear una tendència entre turistes a recòrrer escenaris reals de la mateixa, que inclou la boca de metro de Lamarck-Caulaincourt, l'estació de Metro Abbesses, totes dues de la Línia 12, la basílica de Sacré Cœur i la fruiteria, a la cantontada de Rue des Trois Frères i Rue Androuet.[4]

Els cineastes van fer ús de imatges generades per ordinador (incloent animació per ordinador),[5][6] i un digital intermediate.[7] Les escenes d'estudi es van rodar a Colònia (Alemanya). La pel·lícula comparteix molts dels temes de la seva trama amb la segona meitat de la pel·lícula de 1994 Chungking Express.[8][9]

Èxit comercialModifica

Una de les pel·lícules franceses amb més d'èxit de tots els temps (més de 30 milions d'espectadors al món), Amélie marcà un fenomen molt poc usual en aquella data: destronar les sempre taquilleres pel·lícuels estatunidenques a França i aconseguir un gran ressò fora del país: als Estats Units, Europa, Àsia i a l'Amèrica llatina.[10]

Anàlisi psicològicaModifica

Tot i ser descrita per molts com un "conte per a adults", en aquesta pel·lícula s'hi poden trobar petites pinzellades sobre la naturalesa humana. El principal i més evident és el fet de veure amb romanticisme i nostàlgia la infantesa tal com féu Antoine de Saint-Exupéry amb El petit príncep. La innocència i alhora la naturalesa entremaliada que s'atribueix als nens fa que l'Amélie passi d'ésser un personatge més a un amb molt de joc. Sens dubte no es pot oblidar del simbolisme de trobar-se en una caixa els records d'infantesa d'un home a qui li canvia la vida després de trobar-la gràcies a l'Amélie.

L'Amélie és un personatge excepcional també gràcies al seu descobriment de fer el bé i millorar la vida dels altres sense que se n'assabentin. Aquesta actitud altruista fa que se n'adoni, com bé un dels personatges remarca, que ella no es dedica a resoldre els problemes de la seva pròpia vida. Això es pot prendre com que el fet de resoldre els problemes de la resta és per evitar resoldre els seus. Això, enllaçat amb la seva timidesa, li fa molt difícil d'atènyer la felicitat. La timidesa de l'Amélie té com a base una forta tendència a la covardia, atès que no se sent capaç d'arriscar-se per por de sortir-ne ferida sentimentalment. Evita la seva por amb estratagemes que només són una forma d'allargar el moment d'enfrontar-se amb la realitat i actuar de forma directa. Al seu costat té el seu veí, que la fa pensar-hi, però l'ajuda és mútua, puix que ella l'ajuda a acabar amb la seva solitud. Això és un altre simbolisme, car el veí té un esquelet tan fràgil com si fos de vidre i no pot sortir de casa. D'aquest mode, es pot dir que se sent l'Amélie inconscientment amb els seus sentiments: no pot deixar "sortir" el seu cor per por que es trenqui com ho faria l'esquelet del seu veí. Aquest paral·lelisme és molt important, ja que tard o d'hora haurà d'enfrontar-s'hi i triar si arriscar-se i poder perdre o guanyar-ho tot o viure tot protegint-se com sempre sense que hi hagi cap canvi en la seva vida.[11]

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Extractes de vídeo i cites artístiques utilitzades en la pel·lículaModifica

extractesd de vídeo
  • En una escena on es mostra la televisió, apareix la germana Rosetta Tharpe, un guitarrista i cantant famosa en les dècades de 1930 i 1940 amb la seva barreja única de lletres espirituals i acompanyament de rock and roll.
  • Un extracte de seqüències d'imatges de Critèrium Internacional, una cursa de ciclisme professional per etapes que es disputa a França, on es pot veure trotar a un cavall.
  • Les imatges de l'funeral d'Amélie Poulain, benefactora dels pobres, són en realitat imatges de l'enterrament de Sarah Bernhardt, del que es pot reconéixer la tomba a Père-Lachaise.
  • Apareixen tres clips de la pel·lícula Jules i Jim de 1962, dirigida per François Truffaut.
  • Un extracte d'un flash especial presentada per Benoît Duquesne a France 2, canal de televisió públic francès, on s'anuncia la mort de la princesa Diana.
cites artístiques
  • El quadre que reprodueix Dufayel El dinar dels remers (1881), en francès: Li déjeuner des canotiers ), del pintor impressionista francès Pierre-Auguste Renoir.
  • També apareixen diversos quadres de pintor surrealista alemany Michael Sowa (nascut a 1945): Coll isabelí, Ocell amb perles, Ós i Herbert.
  • Es fa referència a la cançó Li Poinçonneur des Lilas interpretada i escrita per Serge Gainsbourg, gravada al juny de 1958, en una escena on un matrimoni adult discuteix ja que l'espòs s'encarrega de perforar els llorers de la casa i diu que preferiria punxar liles.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Amélie». esadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].
  2. «Amelie». The New York Times.
  3. «Amélie: filming locations» (en anglès). Movieloci.com, 23-07-2012. [Consulta: 30 maig 2020].
  4. «El fabuloso tour de Amélie Poulain» (en castellà). soitu.es. [Consulta: 30 maig 2020].
  5. Arnold, William «Inspired 'Amélie' blends solid comedy with cutting-edge special effects» (en anglès). Seattle Post-Intelligencer, 08-11-2001 [Consulta: 30 maig 2020].
  6. Bond, Zoe. «Looking back at Jean Pierre-Jeunet's Amelie» (en anglès). Den of Geek, 29-09-2011. Arxivat de l'original el 8 juny 2019. [Consulta: 30 maig 2020].
  7. «Color schemes: Lensers view new post-prod'n process as an integral tool in their paint box» (en anglès). Variety, 06-01-2005. Arxivat de l'original el 6 gener 2006. [Consulta: 30 maig 2020].
  8. «Amelie Movie Review by Anthony Leong from» (en anglès). MediaCircus.net. [Consulta: 30 maig 2020].
  9. Dickerson, Jeff «Audrey Tautou and French film `Amelie' are pure movie magic» (en anglès). The Michigan Daily, 10-04-2002 [Consulta: 30 maig 2020].
  10. «Èxit comercial». Crónica.
  11. «Anàlisi psicològica». Buena siembra.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amélie