Leopoldo Romeo y Sanz
Leopoldo Romeo y Sanz (Saragossa, 15 de novembre de 1870-Madrid, 26 de març de 1925) va ser un periodista i polític espanyol. També va ser conegut pel seu pseudònim periodístic de Juan de Aragón.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1870 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 26 març 1925 (54 anys) Madrid |
 Governador civil de la província de Madrid | |
| 14 desembre 1918 – 18 abril 1919 ← Luis López-Ballesteros – Francisco Aparicio y Ruiz → | |
| Governador civil de la província de Madrid | |
| febrer 1918 – abril 1919 ← Luis López-Ballesteros – Juan Antonio Cavestany y González Nandín → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 març 1914 – 15 setembre 1923 ← José Millán y Conde | |
 Diputat a Corts | |
| 1914 – 1923 Circumscripció electoral: Belchite | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 setembre 1910 – 2 gener 1914 ← Segismundo Moret y Prendergast | |
| Diputat a Corts | |
| 1910 – 1914 Circumscripció electoral: Saragossa | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 30 setembre 1905 – 30 març 1907 | |
| Diputat a Corts | |
| 1905 – 1907 Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, polític |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
Biografia modifica
Va néixer a Saragossa el 15 de novembre de 1870.[1] Director del periòdic La Correspondencia de España entre 1902 i 1922, el seu ideari periodístic prioritzava la notícia i la informació, menyspreant la literatura.[2] Va escriure també a El Tiempo i va fundar Informaciones (1922) i El Evangelio.[3][4] Es va donar a conèixer amb el pseudònim de «Juan de Aragón».[5]
A les eleccions de 1905 va ser elegit diputat a Corts per Santa Cruz de Tenerife.[6] Després de la mort del periodista Juan Pedro Barcelona en 1906, Leopoldo Romeo, que era aficionat al duel, va abandonar aquesta última activitat.[7] En 1909, després d'un viatge a Melilla, Leopoldo Romeo publicaria articles amb al·legats antibèl·lics, pels quals va arribar a ser empresonat en aplicar-se-li la Llei de Jurisdiccions.[8]
Després de les eleccions de 1910, en les quals va obtenir 10.004 vots al districte electoral de Saragossa, es convertiria en diputat per aquest districte.[9] En els comicis de 1914,[10] 1916,[11] 1918,[12] 1919,[13] 1920[14] i 1923[15] va obtenir escó pel districte de Belchite.
Va exercir de governador civil de la província de Madrid entre el 14 de desembre de 1918 i el 18 d'abril de 1919.[nota 1]
Notes modifica
- ↑ Durant el seu mandat, al febrer de 1919, en el context de la vaga i altercats a causa del preu del pa, negociaria al costat de Amalio Gimeno y Cabañas la fi de la problemàtica amb els mediadors dels obrers del pa candeal, els líders socialistes Julián Besteiro, Largo Caballero i Andrés Saborit Colomer.[16]
Referències modifica
- ↑ «Fallecimiento de Leopoldo Romeo». El Heraldo de Madrid, 12.215, 27-03-1925. ISSN: 2171-0090.
- ↑ Martínez Arnaldos, 2006, p. 64-65.
- ↑ Martínez García, 2011, p. 83.
- ↑ Pizarroso Quintero, 1997, p. 64.
- ↑ 5,0 5,1 Soldevilla, 1926, p. 129-130.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 44. Elecciones 10.9.1905». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ Mateos Fernández, 1998, p. 332-333.
- ↑ Figueres, 2009, p. 388.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 46. Elecciones 8.5.1910». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 47. Elecciones 8.3.1914». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 48. Elecciones 9.4.1916». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 49. Elecciones 24.2.1918». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 50. Elecciones 1.6-1919». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 51. Elecciones 19.12.1920». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Romeo y Sanz, Leopoldo. 52. Elecciones 29.4.1923». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ Blas Zabaleta i Blas Martín-Merás, 2002, p. 177.
- ↑ «Muerte de un periodista. Leopoldo Romeo». El Sol, 27-03-1925. ISSN: 2171-262X.
Bibliografia modifica
- Blas Zabaleta, Patricio de. Julián Besteiro: nadar contra corriente. Algaba Ediciones, 2002. ISBN 84-96107-02-7.
- Martínez Arnaldos, Manuel «La crónica de guerra: pasado y presente. El argumento de autoridad». Retórica, literatura y periodismo: actas del V Seminario Emilio Castelar. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz [Cádiz], 2006, pàg. 63-80.
- Martínez García, Francisco «Ateca entre 1800 y 1975». Cuadernos de Aragón. Institución Fernando el Católico [Zaragoza], 47, 2011. ISSN: 0590-1626.
- Mateos Fernández, Juan Carlos «Cuestión de honor. Los periodistas se baten en duelo». Historia y Comunicación social. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense de Madrid [Madrid], 3, 1998, pàg. 323-341. ISSN: 1137-0734.
- Figueres, Josep M. «La recepció de la Setmana Tràgica a la prensa de Madrid. La desactivació de la protesta arreu d'Espanya amb la censura i l'amenaça del separatisme». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 82, 2009, pàg. 381-416. ISSN: 0304-4300.
- Pizarroso Quintero, Alejandro «La comunicación de masas en España y EE.UU. (1918-1936): panorama comparado». REDEN: revista española de estudios norteamericanos. Universidad de Alcalá. Centro de Estudios Norteamericanos [Alcalá de Henares], 14, 1997, pàg. 107-137. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. ISSN: 1131-9674. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Soldevilla, Fernando. El año político. 1925. Madrid: Imprenta y Encuadernación de Julio Cosano, 1926.