Páez
La llengua paez (AFI [pa.ˈes]), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca. Crevels (2011) estima 60.000 parlants d'una població ètnica de 140.000.[4] A Colòmbia té reconeixement com a llengua oficial al territori nasa.[5]
Nasa Yuwe  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 77.400 (2000)[1] 100.000 (2005)[2] 75.000 (2008)[3] |
| Parlants nadius | 140.000 |
| Autòcton de | Departament del Cauca, Huila i Tolima |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pbb |
| Glottolog | paez1247 |
| Ethnologue | pbb |
| UNESCO | 641 |
| IETF | pbb |
| Endangered languages | 2964 |
Classificació modifica
Es discuteix a quina família lingüística pertany. Uricoechea (1877) s'orientava per destacar les relacions del nasa yuwe amb les llengües andines com el quítxua, especialment per la gramàtica i la morfologia, encara que en l'actualitat aquesta proposta ha estat completament abandonada.
Paul Rivet i altres la van classificar com txibtxa encara que Constenla Umaña va comprovar que no és una llengua pròpiament txibtxa. Més recentment s'ha proposat que forma part del fílum macro-txibtxa, dins del qual s'ha conjecturat que podria tenir una relació més o menys remota amb la família barbacoana, junto con el awá, guambià, cayapa, colorado i potser l'andaquí algunes més. Altres autors proposen una família «paezana» (Kaufmann, Key, Greenberg), uns altres una «barbacoana-paezana». No obstant això, estructuralment i lèxicament el paez i el barbacoano són molt diferents i les formes lèxiques similars podrien deure's a préstecs lingüístics, donada la proximitat geogràfica d'aquestes llengües. En la mateixa línia de la proposta macro-txibtxa, Greenberg (1987) proposa una macrofamília txibtxa-paezana.[6]
Per altres (Gordon 2005) és una llengua independent, encara que es pugui acceptar la seva relació amb l'andaquí i tal vegada amb altres llengües extingides (Adelaar & Muysken 2004).
Campbell (1997:173-176) assenyala: «No hi ha consens sobre el paezano, i les opinions varien notablement. Habitualment se situa al páez juntament amb el paniquitá (Colòmbia), en realitat un dialecte d'aquesta llengua i l'extint panzaleo; ja que escassament hi ha alguna dada sobre el panzaleo, la classificació no té base lingüística real (Loukotka 1968:245, Constenla Umaña 1991).»
Varietats modifica
A continuació es mostra una llista completa de varietats de llengües paezanes llistades per Loukotka (1968), inclosos els noms de varietats no atestades.[7]
- Paez / Paisa - la llengua parlada als pobles del riu Paez, al departament de Huila. Els dialectes inclouen:
- Nasayuwä - parlat a la vila de Pitayo.
- Okoshkokyéwa - parlata la vila de La Peña.
- Paniquita - parlat a Paniquita, i altres viles de la regió de Huila.
- Panzaleo / Latacunga / Quito - na llengua extingida una vegada parlada a les províncies de Pichincha, Cotopaxi, i Tungurahua, Equador.
- Alausí - un cop parlat al poble de Alausí, província de Chimborazo, Equador. (Sense atestar).
Descripció lingüística modifica
Estudi de la llengua modifica
El primer diccionari paez-castellà va ser elaborat pel sacerdot Eugenio del Castillo y Orozco el 1777 i editat per Ezequiel Uricoechea 110 anys després. Els diccionaris i gramàtiques missioneres tenien generalment l'objectiu de «evangelitzar» i castellanitzar als indígenes i van ser part del procés de reculada de les llengües natives. Avui, no obstant això, són un testimoniatge de la història de la llengua i serveixen per a recuperar paraules i entendre millor la toponímia.
La disminució del nombre de parlants de paez va ser producte de la dominació dels estats castellano-parlants, la inequidad de l'economia, la conveniència política que va portar a la corona espanyola a prohibir les llengües indígenes al final del segle xviii i a les escoles a seguir idèntica política en el segle XX i va conduir al monolingüisme dels mitjans de comunicació.
Avui dia, el nasa yuwe és parlat per més de 100.000 persones i es reverteix la tendència a la reducció del nombre de parlants, perquè existeixen sòlids estudis fonològics i gramaticals, diccionaris i cartilles, de manera que s'enforteixen els programes de defensa de la llengua, ensenyament en i del nasa yuwe, en el context de programes oficials i no oficials de etnoeducación que constitueixen una prioritat de les autoritats indígenes, que alhora impulsen l'enfortiment de mitjans de comunicació propis com a Radio Payumat o Radio Nasa.
Fonologia modifica
El paez té quatre vocalés orals i quatre nasals (i, e, a, o) i registra vocals breus i llargues, per la qual cosa el nombre de segments vocàlics en oposició fonològica és de 16:[8][9]
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i ĩ iˑ ĩˑ | o ũ uˑ ũˑ | |
| Mitjanes | e ẽ eˑ ẽˑ | ||
| Obertes | a ã aˑ ãˑ |
L'idioma paez posseeix 38 fonemes consonàntics, sent una peculiaritat l'abundància de consonants palatalizadas, aspirades i palatalizadas-aspirades.
| Labial | Alveolar | Lamino- palatal |
Velar | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | ||
| oclusiva | sorda | p | pʲ | t | ƫ | ʦ | ç | k | c | ʔ | |
| aspirada | pʰ | pʲʰ | tʰ | ƫʰ | ʦʰ | çʰ | kʰ | cʰ | |||
| prenasalitzada | mb | mbʲ | ⁿd | ⁿdʲ | ⁿʣ | ⁿʣ̢ | ⁿɡ | ||||
| nasal | m | n | ɲ | ||||||||
| fricativa | sorda | fʲ | s | ʃ | h | ɧ | |||||
| sonora | vʲ | ||||||||||
| lateral | l | ʎ | |||||||||
| aproximant | w | j | |||||||||
Gramàtica i sintaxi modifica
Els pronoms de primera i segona persona singular són diferents per als gèneres femení i masculí, el seu plural deriva en qualsevol cas de la forma femenina. La tercera persona és neutra.
El verb es conjuga amb sufixs de temps, manera i aspecte i en la segona persona amb sufix de gènere femení o masculí. Pot tenir prefixos d'intensitat.
Els substantius es declinen mitjançant sufixos que marquen els casos nominatiu, acusatiu, datiu, ablatiu, locatiu e instrumental, amb posposicions en lloc de preposicions.
És considerada com una llengua aglutinant. L'ordre de l'oració és Subjecte - Objecte - Verb. El nom precedeix l'adjectiu.
Referència modifica
- ↑ Ethnologue report for language code - Páez
- ↑ Kowii, Ariruma & Fernández Silva, José Ángel (2005). Identidad lingüística de los pueblos indígenas de la Región Andina. Quito: Editorial Abya Yala, pp. 37. ISBN 9978-22-559-5.
- ↑ Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 210, ISBN 978-0-520-25560-9.
- ↑ Páez a Ethnologue (18th ed., 2015)
- ↑ Constitución de Colombia de 1991 - Wikisource
- ↑ (tesi).
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). linguistics.berkeley.edu. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ Rojas, Tulio. Esbozo gramatical de la lengua nasa (lengua páez), 2013.
Bibliografia modifica
- Adelaar, Willem F. H.; & P. C. Muysken, 2004. The languages of the Andes. Cambridge University Press. (en inglés)
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Castillo y Orozco (del), Eugenio Vocabulario Paez-Castellano. Ezequiel Uricoechea ed. Maisonneuve y Cia. Libreros Editores, París, 1877.
- Fabre, Alain 2005 Nasa Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.) Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en inglés)
- Greenberg, Joseph H. 1987 Language in the Americas. Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4 (en inglés)
- Nieves Oviedo, Rocío; Tulio Rojas y Marcos Yule 1991: Estudios Fonológicos de la Lengua Paez (Nasa Yuwe); Descripciones 6; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.
- Rivet, Paul 1952 "Lengues de l'Amerique du Sud et des Antilles"; Meillet A. et M. Cohen . Les langues de monde. Paris. (en francés)
- Rojas Curieux, Tulio; Roció Nieves Oviedo, y Marcos Yule Yatacue 1991: Estudios Gramaticales de la Lengua Paez (Nasa Yuwe). Descripciones 7; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.- ISSN 0120-050X
- Rojas Curieux, Tulio & Esteban Díaz Montenegro. Kwe'sx nasa yuwete we'wnxi paylatewe'sx Léxico del nasa yuwe de La Paila Naya. 2014. ISBN 978-958-46-8932-0
- Slocum, Marianna C. 1986: Gramática páez. Editorial Townsend, Lomalinda.- ISBN 0-88312-232-4
- Slocum, Marianna C.; Florence L. Gerdel; Rogerio Yonda Güejia y Porfirio Ocaña Nache. 1983. Diccionario: páez-español / español-páez. ILV, Bogotá.
- La Carta de Colón (Colon F'l'Na Yuwe Kahn'l Ec). Traductor: Abelardo Ramos Pacho, asesor del Programa de Educación Indígena del Consejo Regional Indígena del Cauca. Ed., introduc., transcrip. y notas por Juan José Antequera Luengo. Huelva, Facediciones, 2008.
Enllaços externs modifica
| Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en páez]] a Wikimedia Incubator. |
- Proel: Lengua Paes
- Fabre: Nasa
- Páez (Intercontinental Dictionary Series)