Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018) |
Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques. En l'Edat Antiga, els estats més importants van ser els imperis egipci, assiri, babilònic, persa, grec i romà. En l'Edat Mitjana, van emergir els estats feudals europeus i els califats àrabs. En l'Edat Moderna, es van desenvolupar les monarquies nacionals europees i els estats colonials europeus a Amèrica, Àfrica i Asia. Finalment, en l'actualitat, predominen els estats nació moderns a tot el món, amb diferents sistemes polítics i formes de govern.
Aquest és un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats històriques
Entre els anys 5000 i 3000 abans de Crist
L'Edat del Coure, també coneguda com l'eneolític o el neolític és una fase de la història abans que es va descobrir que l'addició d'estany al coure formava bronze, un metall més dur. Es va definir originariàment com una transició entre el neolític i l'Edat de Bronze. També és considerada part de aquesta edat per la utilització de metalls, a diferència de l'Edat de Pedra.
Estats entre els anys 3300 i 1200 abans de Crist
Àsia central i Estepa Eurasiàtica
modifica
3300
|
1700
|
1500
|
1450
|
1376
|
1350
|
1300
|
1250
|
1200
|
1100
|
1000
|
700
|
600
|
580
|
544
|
543
|
535
|
500
|
s IV
|
350
|
323
|
322
|
320
|
318
|
300
|
285
|
266
|
195
|
500 d.C.
|
1279
|
1435
|
1550
|
Civilització de la Vall de l'Indus (Pakistan)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Magadha (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Gandhara (Pakistan i Afganistan)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kamboges (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kuru (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kirata (Nepal)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Madra (Pakistan)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pundra (Bangladesh)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Koshala (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sindhu (Pakistan)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Virata (Nepal)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vanga (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Matsya (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kasmira (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vajji (Índia i Nepal)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kekeya (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Lanka (Sri Lanka)
|
|
Pandya (Índia i Sri Lanka)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vidarbha (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Yaksha (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pantxala (Índia i Nepal)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Anga (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Āryāvarta (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kalinga (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Surasena (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Chedi (Índia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Txola (Índia, Sri Lanka, Maldives, Malàisia, Singapur i Indonèsia)
|
|
|
3300
|
1700
|
1500
|
1450
|
1376
|
1350
|
1300
|
1250
|
1200
|
1100
|
1000
|
700
|
600
|
580
|
544
|
543
|
535
|
500
|
s IV
|
350
|
323
|
322
|
320
|
318
|
300
|
285
|
266
|
195
|
500 d.C.
|
1279
|
1435
|
1550
|
Entre els anys 4500 i 1776 a.C.
modifica
4500
|
3500
|
3000
|
2900
|
2700
|
2500
|
2600
|
2400
|
2350
|
2334
|
2300
|
2290
|
2250
|
2200
|
2193
|
2180
|
2089
|
s XXI
|
2000
|
1975
|
1900
|
1894
|
1830
|
1810
|
1809
|
1800
|
1776
|
Sumer (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
Canaan (Israel i Palestina)
|
|
Ebla (Síria)
|
|
|
Tròade (Turquia)
|
|
|
Ishuwa (Turquia)
|
|
|
|
Mari (Síria)
|
|
|
|
Warakshe (Iran)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Elam (Iran)
|
|
|
|
|
Aratta (Iran)
|
Imperi Acadi (Iran, Iraq, Síria, Líban)
|
els Gutis (Iran, Iraq, Síria i Líban)
|
els Amorrites (Iran, Iraq, Síria)
|
|
|
|
|
Eixnuna (Iraq)
|
|
|
|
|
Hatti (Turquia, Síria, Lïban, Israel, Palestina, Lïban i Egipte)
|
els Hitites (Turquia, Síria i Líban)
|
|
|
|
|
Civilització Minoica (Grècia)
|
|
|
|
|
|
Ugarit (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
Dilmun (Kuwait, Aràbia Saudi i Bahrein)
|
|
|
|
|
|
|
|
Lullubi (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ganhar (¿?)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Namar (Iran)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
els Arameus (Iraq, Palestina i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arzawa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Luvi (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Armi (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Urkesh (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Magan (Oman)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cassites (Iran i Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Zabshali (Iran)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pobles de la mar (Grècia, Egipte, Xipre, Síria, Palestina, Itàlia i Espanya)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Wilusa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Lukka (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Buruixkhanda (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Assíria (Síria, Egipte, Iraq, Aràbia Saudí, Turquia, Iran i Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kussara (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Babilònia (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Zalpa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Yamkhad (Turquia i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Al-Jazira (Turquia, Síria i Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fenícia (Líban i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Biblos (Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Hicsos (Egipte)
|
4500
|
3500
|
3000
|
2900
|
2700
|
2500
|
2600
|
2400
|
2350
|
2334
|
2300
|
2290
|
2250
|
2200
|
2193
|
2180
|
2089
|
s XXI
|
2000
|
1975
|
1900
|
1894
|
1830
|
1810
|
1809
|
1800
|
1776
|
Entre els anys 1776 i 1194 a.C.
modifica
1776
|
1759
|
1750
|
1690
|
1670
|
1650
|
1600
|
1595
|
1527
|
1525
|
1500
|
1480
|
1450
|
1430
|
1420
|
1400
|
1350
|
1330
|
1320
|
1300
|
1300
|
1290
|
1250
|
1220
|
1210
|
1200
|
1194
|
Canaan (Israel i Palestina)
|
Ebla (Síria)
|
IH
|
Imperi Hitita (Síria, Iran, Iraq, Turquia, Lïban, i Egipte)
|
els Amorrites (Iran, Iraq, Síria)
|
els Hitites (Turquia, Síria i Líban)
|
IH
|
Tròade (Turquia)
|
Ishuwa (Turquia)
|
Mari (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Elam (Iran)
|
|
|
|
Eixnuna (Iraq)
|
Civilització Minoica (Grècia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ugarit (Síria)
|
Dilmun (Kuwait, Aràbia Saudi i Bahrein)
|
Lullubi (Iraq)
|
Namar (Iran)
|
els Arameus (Iraq, Palestina i Síria)
|
Arzawa (Turquia)
|
Lídia (Turquia)
|
Luvi (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Armi (Síria)
|
Urkesh (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Magan (Oman)
|
Cassites (Iran i Iraq)
|
Pobles de la mar (Grècia, Egipte, Xipre, Síria, Palestina, Itàlia i Espanya)
|
Wilusa (Turquia)
|
Lukka (Turquia)
|
Buruixkhanda (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Assíria (Síria, Egipte, Iraq, Aràbia Saudí, Turquia, Iran i Líban)
|
Kussara (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Babilònia (Iraq)
|
Zalpa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Yamkhad (Turquia i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fenícia (Líban i Síria)
|
Biblos (Líban)
|
Hicsos (Egipte)
|
|
|
|
Mittani (Turquia, Síria i Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kizzuwatna (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Dardània (Sèrbia, Kosovo, Macedònia del Nord, Bulgària)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tir (Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Azzi (Armènia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Paflagònia (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ahhiyawa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Kashka (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Basan (Síria i Jordània)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mísia (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Assuwa (Turquia)
|
Cària (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Xupria (Armènia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ma'in (Yemen)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Edom (Egipte, Israel i Jordània)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Regne de Moab (Jordània)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Frígia (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sam'al (Turquia)
|
1776
|
1759
|
1750
|
1690
|
1670
|
1650
|
1600
|
1595
|
1527
|
1525
|
1500
|
1480
|
1450
|
1430
|
1420
|
1400
|
1350
|
1330
|
1320
|
1300
|
1300
|
1290
|
1250
|
1220
|
1210
|
1200
|
1194
|
1194
|
1190
|
1183
|
1180
|
1178
|
1175
|
S xII
|
1135
|
1090
|
990
|
970
|
928
|
934
|
s VIII
|
750
|
732
|
700
|
680
|
675
|
650
|
560
|
550
|
547
|
539
|
400
|
301
|
183
|
125
|
85
|
40
|
Canaan (Israel i Palestina)
|
els Arameus (Iraq, Palestina i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Lídia (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Imperi Hitita (Síria, Iran, Iraq, Turquia, Lïban, i Egipte)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tròade (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ishuwa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Eixnuna (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ugarit (Síria)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Dilmun (Kuwait, Aràbia Saudi i Bahrein)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Lullubi (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Namar (Iran)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Armi (Síria)
|
Magan (Oman)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cassites (Iran i Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pobles de la mar (Grècia, Egipte, Xipre, Síria, Palestina, Itàlia i Espanya)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Wilusa (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Lukka (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Assíria (Síria, Egipte, Iraq, Aràbia Saudí, Turquia, Iran i Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Babilònia (Iraq)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fenícia (Líban i Síria)
|
|
|
|
|
|
|
Biblos (Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Hicsos (Egipte)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Dardània (Sèrbia, Kosovo, Macedònia del Nord, Bulgària)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tir (Líban)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Azzi (Armènia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Paflagònia (Turquia)
|
|
|
|
Basan (Síria i Jordània)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mísia (Turquia)
|
|
|
|
|
Cària (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Xupria (Armènia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ma'in (Yemen)
|
|
Edom (Egipte, Israel i Jordània)
|
|
|
Regne de Moab (Jordània)
|
|
|
|
|
|
Frígia (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
Sam'al (Turquia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1194
|
1190
|
1183
|
1180
|
1178
|
1175
|
S xII
|
1135
|
1090
|
990
|
970
|
928
|
934
|
s VIII
|
750
|
732
|
700
|
680
|
675
|
650
|
560
|
550
|
547
|
539
|
400
|
301
|
183
|
125
|
85
|
40
|
2879
|
2333
|
2205
|
2000
|
1600
|
s XIII
|
1046
|
512
|
445
|
311
|
258
|
150
|
108
|
x VII d.C.
|
Văn Lang (Vietnam)
|
|
|
|
|
Gojoseon (Corea)
|
|
|
|
Xia (Xina)
|
Shang (Xina)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Qiang (Xina)
|
|
|
|
|
|
Xu (Xina)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sumpa (Xina)
|
|
|
|
|
|
Qi (Xina)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ba (Xina)
|
|
|
|
|
Entre els anys -1200 i -600
2400
|
1550
|
s XIII
|
1070
|
1069
|
1000
|
980
|
814
|
s VIII
|
700
|
650
|
631
|
525
|
s V
|
400
|
350
|
s IV
|
300
|
146
|
País del Punt (Somàlia, Etiòpia, Eritrea o Yemen)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Antic Egipte
|
Egipte
|
|
|
|
|
|
|
|
Libu (Líbia)
|
|
|
Etiòpia
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Regne de Cuix (Egipte i Sudan)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cultura Nok (Nigèria)
|
|
|
|
|
|
|
|
Garamants (Tunis i Lïbia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
D'mt (Eritrea i Etiòpia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
República Fenícia de Cartago (Espanya, França, Itàlia, Malta, Marroc, Algèria, Tunis i Líbia)
|
Imperi Cartaginès (Espanya, França, Itàlia, Malta, Marroc, Algèria, Tunis i Líbia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
els Macrobis (Egipte, Sudan, Etiòpia o Somàlia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cirenaica (Líbia)
|
|
|
|
|
|
|
Entre l'any 2000 i el segle VII a.C.
modifica
2000
|
1600
|
1556
|
1500
|
1450
|
s. XIII
|
1300
|
1200
|
1183
|
1100
|
s. XI
|
1050
|
s. X
|
1000
|
s. IX
|
950
|
768
|
764
|
760
|
753
|
750
|
743
|
724
|
700
|
683
|
s. VII
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cultura de Hallstatt (França, Suissa, Alemanya, Txèquia, Austria, Itàlia, Espanya, Portugal, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Polònia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Entre els segles VII a.C. i IV d.C.
modifica
s. VII
|
600
|
509
|
500
|
494
|
450
|
s. V
|
425
|
379
|
s. IV
|
338
|
325
|
300
|
264
|
231
|
168
|
146
|
89
|
87
|
82
|
50
|
34
|
106 d.C.
|
s. IV
|
Cultura de Hallstatt (França, Suissa, Alemanya, Txèquia, Austria, Itàlia, Espanya, Portugal, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Polònia)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|