Manfred I d'Atenes

duc d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria,[1] (Catània, 1306Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Plantilla:Infotaula personaManfred I d'Atenes
Biografia
Naixement1306 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1317 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (10/11 anys)
Trapani (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSicília Modifica el valor a Wikidata
Duc d'Atenes
1312 – 1317
← Roger DesllorGuillem II d'Atenes → Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrederic II de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Elionor d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem II d'Atenes
Alfons Frederic d'Aragó
Pere II de Sicília
Orland de Sicília
Sanç d'Aragó
Joan de Sicília
Margarida de Sicília
Elisabet de Sicília
Constança de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Catània[1] i era membre de la familia catalano-aragonesa del Casal d'Aragó i dels Comtes de Barcelona, que van prendre el control de l'illa de Sicília gràcies a la invasió del rei català Pere el Gran, arran de les Vespres Sicilianes.

Manfred d'Atenes fou el quart fill (el tercer home) de Frederic II de Sicília, rei de Sicília, i d'Eleonora d'Anjou. Pere el Gran va instituir el Regne de Sicília.

El seu pare Frederic va ser el tercer fill de Pere el Gran, rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona i d'altres comtats catalans. Més tard també fou rei de Sicília, arran del seu matrimoni amb Constança de Sicília,[2] filla del rei de Sicília Manfredi, i per tant pretendent al tron de Sicília. Pere el gran va fer efectiu aquest dret aprofitant el conflicte de les Vespres Sicilianes, quan va envair l'illa amb l'exèrcit català i valencià. A la conquesta de l'Illa de Sicília no hi van participar els aragonesos.

La mare de Mandred d'Atenes, Elionor d'Anjou, era filla del rei de Nàpols, Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.

Biografia

modifica
 
Escut del Ducat d'Atenes

L'any 1311, la Gran Companyia Catalana, l'exèrcit dels almogàvers catalans, va instar Frederic II de Sicília a declarar-se sobirà del Ducat d'Atenes, després de vèncer Gualter V de Brienne i sostreure-li aquest territori.[3][4] Segons la Crònica del cronista català Ramon Muntaner, la Gran Companyia Catalana havia nomenat comandant seu a Manfred, fill de Frederic II, després de la mort del seu germà Roger. Frederic, jutjant el seu fill encara massa jove, s'hi va negar. Tanmateix, va acceptar que Manfred fos investit Duc d'Atenes.[3]

Al mateix temps, va permetre que un cavaller català del comtat d'Empúries, Berenguer Estanyol, fos nomenat Governador del Ducat d'Atenes.[3]

L'any 1316, quan Berenguer va caure greument malalt, un fill il·legítim de Frederic II, Alfons Frederic d'Aragó, que el 1313 ja havia estat escollit cap de la Gran Companyia Catalana,[3] fou nomenat Capità General del Ducat d'Atenes i després esdevingué Regent del ducat.[3]

Per aquest motiu, Manfred hauria d'haver anat a reclamar el seu propi ducat.[3] No obstant, no va poder. Va morir el 9 de novembre de 1317, a l'edat d'onze anys, a causa d'una caiguda del cavall mentre es trobava a Trapani, on va ser enterrat a l'església de San Domenico.[5] Les seves restes reposen en una urna de fusta decorada, situada al costat dret de la nau principal, a la part superior, prop del presbiteri. Després de la mort de Manfred d'Atenes, el Ducat d'Atenes va passar al seu germà, Guillem d'Aragó, d'uns cinc anys d'edat.[3]

Ascendència

modifica
Pares Avis Besavis Rebesavis
Jaume el Conqueridor Pere el Catòlic  
 
Maria de Montpeller  
Pere el Gran  
Violant d'Hongria Andreu II d'Hongria  
 
Violant de Courtenay  
Frederic II de Sicília  
Manfred I de Sicília Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic  
 
Blanca Llança  
Constança de Sicília  
Beatriu de Savoia Amadeu IV de Savoia  
 
Margarida de Borgonya i de França  
Manfred I d'Atenes  
Carles I d'Anjou Lluís VIII de França  
 
Blanca de Castella i d'Anglaterra  
Carles II d'Anjou  
Beatriu I de Provença Ramon Berenguer V de Provença  
 
Beatriu de Savoia  
Elionor d'Anjou  
Esteve II d'Hongria Béla IV d'Hongria  
 
Maria Làscaris  
Maria Arpad d'Hongria  
Elisabet la Cumana  
 
 
 

Referències

modifica
  1. Anar a : 1,0 1,1 (anglès) Manfredi di Trinacria - familyhistory Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.
  2. Costanza di Hohenstaufen anche detta di Sicilia, non deve essere confusa con Costanza d'Altavilla, anch'essa detta di Sicilia, bisnonna di Costanza di Hohenstaufen.
  3. Anar a : 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (anglès) Reali di Sicilia
  4. Nel 1310 la Compagnia Catalana aveva offerto I suoi servigi a Gualtieri V di Brienne, Duca di Atene e in un anno aveva liberato il Ducato, ma il Brienne si era rifiutato di pagare alla Compagnia i servigi ottenuti. La Compagnia si vendicò sconfiggendo ed uccidendo il Brienne nella battaglia di Halmyros, sulle rive del fiume Kifisos (Κηφισός in greco), il 15 marzo 1311 ed assumendo il controllo del Ducato.
  5. «Chiesa di San Pietro». Arxivat de l'original el 23 settembre 2015.

Vegeu també

modifica


Precedit per:
'
'
1312-1317
Succeït per:
'