Obre el menú principal

Maria Víctor (Barcelona, 20 de desembre de 1926 - Palau-solità i Plegamans, 17 de març de 2016)[1] fou una dona catalana que va ser atleta en la seva joventut.

Infotaula de personaMaria Víctor
M. Victor (actualment).jpg
Biografia
Naixement 20 de desembre de 1926
Barcelona (Catalunya)
Mort 17 de març de 2016(2016-03-17) (als 89 anys)
Palau-solità i Plegamans
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Guanyadora cinc vegades de la Jean Bouin
Activitat
Ocupació Atleta
Classe de competició esport femení
Família
Fills Jordi i Joan
Pares Joan Victor Eizaguirre
Modifica les dades a Wikidata

Els tretze primers anys de Maria Víctor els viu en una societat trasbalsada (final de la dictadura de Primo de Rivera, caiguda de la Monarquia i proclamació de la Segona República Espanyola). Maria estudia a l'escola Cooperativa Municipal, abans de la Guerra Civil Espanyola i després d'aquesta contesa a l'Acadèmia Maragall.

Única noia de cinc germans, era la mimada de la casa. La seva família ha estat de molt antic relacionada amb el món de l'esport. El seu avi va ser membre fundador del diari esportiu El Mundo Deportivo, el mateix mitjà on el seu pare Joan Víctor Eizaguirre, treballà tota la vida com a periodista.

El seu germà Joan Víctor despuntà a la dècada dels cinquanta en les especialitats de 4 X 400 i 4 X 800 metres, dels quals arribà a campió d'Espanya. Maria pertany doncs, au na nissaga involucrada en aquest món i alguns dels seus nebots, són reporters de TV3 i Mundo Deportivo.

Entrada en competicióModifica

Precisament el seu germà Joan, que coneixia les qualitats atlètiques de la Maria, la inscriu en l'edició de la Cursa Jean Bouin del 1947. La Maria Víctor que passava una temporada a Mallorca, es trasllada a Barcelona dies abans de la prova i en una sola jornada d'entrenament i 22 anys d'edat competeix i guanya per primera vegada la prova contra atletes més experimentades. Repeteix victòries a la mateixa prova els anys 1948, 1949, 1950 i 1951. Participa també en altres carreres, i així es proclama campiona de Catalunya i Barcelona de Cros el 1948, 1949 i 1950. La veuen competir a altres indrets de Catalunya, com Manresa, Igualada, Súria, etc.

Les condicions de la vida esportivaModifica

El final dels anys quaranta i principis dels cinquanta eren temps poc galdosos –en plena postguerra--, tant des del punt de vista econòmic, com social, de pura supervivència podríem resumir. Per tant, no eren les millors condicions per a la pràctica de l'esport i menys de competició. Això obligava a fer que l'activitat esportiva estigués supeditada ala del món laboral. Maria Víctor, als 16 anys treballava al quiosc de la família, al carrer de la Diputació - Passeig de Sant Joan, i després, com a modista a una casa de modes. El marc no era, doncs, el més engrescador. Afegit a més la condició de dona, per tant les dificultats eren encara superiors, per no parlar d'una manifesta hostilitat vers les que gosaven dedicar-se competir.

Els companys i la vida juvenilModifica

 
Maria Víctor rebent unes flors en l'entrega de premis de la cursa que porta el seu nom, a Palau-solità i Plegamans (2011)

En les circumstàncies esmentades, l'afició –que és bàsica—s'ha de completar amb estímuls externs que facin possible continuar una trajectòria esportiva més o menys prolongada. Aquesta vessant la configuren els companys i l'equip. Efectivament, Maria, a més dels companys troba el seu equip de tota la vida, el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que li donen el caliu necessari per gaudir dels entrenaments i a la competició del seu esport l'atletisme. Cal aclarir que, tot i ser especialista en cros, defensa els colors –sobretot en pista—en 200 m. tanques, salt d'alçada i curses de relleus, davant dels equips rivals del seu aleshores F. C. Barcelona, Hispanofrancès i Joventut Atlètica Sabadell.

Marques i retiradaModifica

En el món de l'atletisme s'acostuma a mesurar la qualitat dels atletes pel nivell de les marques assolides. Doncs bé, en aquest aspecte Maria Víctor fa història. La seva marca als 800 m. de 2,2 (1948), fins a finals del 1980 no va ser superada i, per tant, va tenir el rècord al seu poder durant quaranta anys.

La dedicació exclusiva a la competició era impensable a calia alternar-la amb la vida laboral diària de competir, la dificultat de compaginar, a més, la formació d'una família pròpia, va fer que en casar-se als 28 anys, en plenitud de facultats i preseleccionada pels Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1954, decideix abandonar voluntàriament la carrera d'atleta per dedicar la seva atenció a la família recentment creada.

Al cap de poc de casar-se, per motius de feina del seu marit es traslladà a viure a Palau-solità i Plegamans, població que en aquella època oferia els valors que Maria, sempre ha apreciat, espais oberts i zona urbana poc densificada, i on hi col·laborà en la seva mesura en la part esportiva. Ara (2010 ja jubilada gaudeix d'un bon repòs i tranquil·litat. En agraïment a aquesta col·laboració esportiva, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, organitza anualment durant la Festa Major una cursa que porta el nom de Maria Víctor.

ReferènciesModifica

  1. Juárez, Mª Carmen «Fallece María Víctor». Mundo Deportivo, 18-03-2016 [Consulta: 20 març 2016].
  • Qu4trepins, Quaderns de Cultura nº. 17 de Palau-solità i Plegamans, pàgs, 17 a 24 (Dipòsit legal B. 15.549-1991)