Mendozita
La mendozita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de la seva localitat tipus: San Juan, prop de Mendoza.[1]
Mendozita | |
---|---|
Fórmula química | NaAl(SO₄)₂·11H₂O |
Epònim | Mendoza |
Localitat tipus | San Juan, Mendoza, Argentina |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.07 – Anhang |
Dana | 29.5.4.1 |
Heys | 25.6.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 21,75Å; b = 9,1Å; c = 8,29Å; β = 92,47° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor (torna blanc quan és exposat a l'aire); incolor a la llum transmesa |
Exfoliació | distingible/bona - {100}, bona; {001} i {010}, indistingible. |
Duresa | 3 |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,449 nβ = 1,461 nγ = 1,463 |
Birefringència | δ = 0,014 |
Angle 2V | mesurat: 56°, calculat: 44° |
Dispersió òptica | r > v distingible |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1868 |
Símbol | Mz |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa mendozita és un sulfat de fórmula química NaAl(SO₄)₂·11H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en masses fibroses.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mendozita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
modificaLa mendozita es forma de manera poc freqüent per oxidació de pirita en reacció amb argiles; també pot apareixen en fumaroles volcàniques. Va ser descoberta a San Juan, Mendoza, a l'Argentina, on també s'ha descrita a Valle del Cura, a San Juan. També ha estat descrita a Alemanya, el Canadà, Eslovàquia, els Estats Units, Hongria, Itàlia, Nova Zelanda, Nicaragua, Noruega, el Senegal i Xile. Sol trobar-se associada a tamarugita.