Voltaïta
La voltaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la voltaïta. Rep el seu nom del físic italià A.G. Volta (1745-1827).
 Voltaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | K₂Fe₅[SO₄]₁₂·18H₂O |
| Epònim | Alessandro Volta  |
| Localitat tipus | Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.14 |
| Dana | 29.9.1.1 |
| Heys | 25.11.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 27,254(8) Å; |
| Simetria | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral* |
| Color | verd a negre verós. Color d'oli d'oliva a verd clar en llum transmesa |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | sedosa, resinosa |
| Color de la ratlla | gris-verd |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 2,645 g/cm³ (mesurada); 2,663 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,593 a 1,608 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1841 |
| Símbol | Vlt |
| Referències | [1] |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la voltaïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voltaïta |