La voltaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la voltaïta. Rep el seu nom del físic italià Alessandro Volta (1745-1827).

Infotaula de mineralVoltaïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK₂Fe²⁺₅Fe³⁺₃Al(SO₄)₁₂·18H₂O.
EpònimAlessandro Volta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSolfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.25
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.08 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana29.9.1.1
Heys25.11.10
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 27,254(8) Å
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacialfd3c
Colorverd a negre verós; oli d'oliva a verd clar en llum transmesa
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Duresa3 a 3,5
Lluïssorsedosa, resinosa
Color de la ratllaverd-gris
Diafanitatopaca
Densitat2,645 g/cm³ (mesurada); 2,663 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,593 a 1,608
Birefringènciaδ = 0,000
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1841
SímbolVlt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La voltaïta és un sulfat de fórmula química K₂Fe²⁺₅Fe³⁺₃Al(SO₄)₁₂·18H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. És l'anàleg amb Fe²⁺ de la magnesiovoltaïta i amb K-Fe²⁺ de l'amoniomagnesiovoltaïta.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

modifica

Es forma a les fumaroles i solfatares com a producte d'alteració de dipòsits rics en pirita en regions àrides. Va ser descoberta a la solfatara di Pozzuoli, un cràter volcànic situat al centre de la caldera dels Camps Flegreus, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia),[2] normalment associada a halotriquita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) i a les mines d'alum de La Vilella Alta (Priorat).[3]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voltaïta
  1. 1,0 1,1 «Voltaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
  2. «Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Naples, Campania, Italy». Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
  3. «Voltaite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 febrer 2024].