Boussingaultita

mineral sulfat

La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).

Infotaula de mineralBoussingaultita
Fórmula química(NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O
EpònimJean Baptiste Boussingault Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTravale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.60 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.3.7.2
Heys25.3.17
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1°
Simetria2/m - prismàtica
Colorincolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa
Exfoliacióperfecta en {_201}
Duresa2
Lluïssorsedosa
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent
Densitat1,722 g/cm³ (mesurada); 1,722 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479
Birefringènciaδ = 0,007
Angle 2Vmesurat: 51°
Dispersió òpticaperceptible r > v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1864
SímbolBsg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a "07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jacimentsModifica

Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).

ReferènciesModifica

  1. «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
  2. «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].