Boussingaultita

La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).

Boussingaultita
Fórmula química	(NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O
Epònim	Jean Baptiste Boussingault
Localitat tipus	Travale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.13
Dana	29.3.7.2
Heys	25.3.17
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {_201}
Duresa	2
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	1,722 g/cm³ (mesurada); 1,722 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479
Birefringència	δ = 0,007
Angle 2V	mesurat: 51°
Dispersió òptica	perceptible r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1864
Símbol	Bsg
Referències

Característiques

La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).