Goldichita

mineral sulfat

La goldichita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de Samuel Stephen Goldich (1909-2000), mineralogista nord-americà de la Universitat de Minnesota i cap fundador de la Branca de la geologia de l'isòtop del Servei Geològic dels Estats Units.[1]

Infotaula de mineralGoldichita
Goldichite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaKFe3+(SO₄)₂·4H₂O
Localitat tipusmina Dexter No. 7, Calf Mesa, Districte de San Rafael (San Rafael Swell), Comat d'Emery, Utah, Estats Units
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.16 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.5.2.1
Heys25.11.8
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,387(6) Å; b = 10,486(6) Å; c = 9,086(5) Å; β = 101,68(7)°
Simetria2/m - prismàtica
Colorverd groguenc clar
Exfoliacióperfecte - en {100}
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat2,43 g/cm³ (mesurada); 2,461 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,582 a 1,584 nβ = 1,602(2) nγ = 1,629 a 1,639
Birefringènciaδ = 0,047 a 0,055
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 82°, calculat: 75° to 82°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1955
SímbolGol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La goldichita és un sulfat de fórmula química KFe3+(SO₄)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Apareix com a cristalls en forma de llistó acabat individual o doblement, de fins a 4 mm, aplanats a {100} i allargats al llarg de [001], amb dominants {011}, {100} i {110}; aquests dos últims poden ser estriats paral·lelament a [001]; també apareix en clústers paral·lels i radiants, agregats en incrustacions.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la goldichita pertany a "07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Formació i jacimentsModifica

La goldichita es forma en fragments cimentants en enderrocs de pendents d'un dipòsit d'urani, piritífer, oxidant, del tipus de l'altiplà del Colorado (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); també es forma en recobriments de les parets de les mines en un dipòsit de sofre argil·lat format per l'activitat d'una fumarola subterrània (mina Santa Bárbara, Argentina). També ha estat descrita a l'illa de Saba, Grècia, Itàlia, el Perú, Rússia i Xile.[1]

Ha estat trobada associada a altres minerals com: alunogen, coquimbita, copiapita, halotrichita (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); metavoltina, hexahidrita, ferrinatrita, krausita, halotrichita, voltaïta, sofre, sideronatrita, alunogen i halita (mina Santa Bábara, Argentina).[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goldichita
  1. 1,0 1,1 1,2 «Goldichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 «Golfichite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 juliol 2017].