Amoniomagnesiovoltaïta

L'amoniomagnesiovoltaïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la voltaïta. El nom de l'espècie arrel, la voltaïta, porta el nom del Comte Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta (1745-1827), físic italià i pioner de l'electricitat. El prefix "Amoniomagnesio" al·ludeix als components d'amoni i magnesi en substitució del potassi i el ferro ferrós de la voltaïta.

Amoniomagnesiovoltaïta
Fórmula química	(NH₄)₂Mg₅Fe3+ 3Al(SO₄)₁₂·18H₂O
Epònim	amoni, magnesi i voltaita
Localitat tipus	Pécs-Vasas, Pécs, monts Mecsek, Baranya, Hongria
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.25
Dana	29.9.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 27,351(3) Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-040
Símbol	Amvlt
Referències

Característiques

L'amoniomagnesiovoltaïta és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg₅Fe3+
3Al(SO₄)₁₂·18H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema isomètric. És l'anàleg d'amoni i magnesi de la voltaïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amoniomagnesiovoltaïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, nickelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Pécs-Vasas, a Pécs, als monts Mecsek (Baranya, Hongria). També ha estat descrita a la mina Anna, a Aquisgrà (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), i a Huron (Ohio, Estats Units).