Miki Esparbé

actor català

Miki Esparbé (Manresa, 9 d'octubre de 1983)[1] és un actor, director i guionista català, que ha actuat en teatre, cinema i televisió. Conegut per interpretar, entre altres, a Carles a Barcelona, nit d'estiu.[2]

Infotaula de personaMiki Esparbé
Miki Esparbé, XIV Premis Gaudí (2022).jpg
Miki Esparbé (XIV Premis Gaudí, 2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miquel Esparbé Gener Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Manresa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmikiesparbe.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3639136 Twitter: mikiesparbe Modifica el valor a Wikidata

Els seus múltiples registres li permeten ser un intèrpret extremadament polifacètic que tan pot participar com actor per al drama com per a la comèdia.[3]

Ha treballat sota les ordres de directores i directors de cinema com Elena Trapé, Javier Ruiz Caldera, Paco Plaza, Leticia Dolera, Marc Crehuet, Paco Caballero, Carlos Therón, Dani de la Orden o Oriol Paulo. Com també sota les ordres de directors i directores teatrals com Israel Elejalde, David Selvas, Roger Gual, Luis Luque, Marc Crehuet, Mònica Pérez, Jordi Ros, Mar Monegal, Marc Artigau, Laura Freijo, Cristina Lügstenmann o Xavi Fusté.

I ha estudiat sota la batuta d'algun dels professionals més valorats de la interpretació com són Andrés Lima, Juan Carlos Corazza, Agustí Villaronga, Eva Leira, Yolanda Serrano, Luci Lenox, Alyssa Ciccarello o Lluis Fusté Cootzee de La Fura dels Baus.[4]

BiografiaModifica

Va ser amb 14 o 15 anys que va començar a estudiar i fer teatre amateur al teatre Els Carlins de la seva ciutat Manresa. Durant els anys universitaris, va combinar els estudis amb una feina a una petita productora audiovisual, fent sobre tot publicitat per a la televisió local de Manresa, etapa que li va ajudar a créixer com a actor.[5]

Es va llicenciar en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra l'any 2007.

Quan es va instal·lar a la ciutat de Barcelona va començar a estudiar a l'escola d'actors Nancy Tuñón-Jordi Oliver durant 3 anys.[4] Va començar la seva carrera a la televisió, a programes vinculats amb la productora d'Andreu Buenafuente, El Terrat, com Salvados i Palomitas, on va fer diversos cameos, i fent de reporter televisiu al magazín d'entreteniment Divendres de TV3 (2009- 2011).[6] Però no va ser fins a l'any 2011, quan es va donar a conèixer al gran públic televisiu català gràcies al seu personatge de Toni a la sèrie de TV3 Pop ràpid, del director Marc Crehuet.[7]

Dos anys més tard, amb 29 anys d'edat, va protagonitzar el curtmetratge guanyador del premi Notodofilmfest, Doble Check, on també va ser nominat a millor actor[8] i on el curtmetratge va tenir més d'un milió de visionats en tan sols un mes.[cal citació]

Al 2013, en Miki va protagonitzar l'obra teatral El rei borni, estrenada al febrer a la Sala Flyhard del barceloní barri de Sants, un petit teatre regentat, en aquell moment, pel dramaturg i director Jordi Casanova. Obra que va anar alternant diferents temporades entre sales de teatre de Barcelona i Madrid fins al 2015.[9] També aquet mateix any, va saltar a la fama de la gran pantalla, amb la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu,[10] una de las produccions de més èxit a taquilla de la temporada a les sales catalanes,[11] a la que també participen els guanyadors del Goya (Jan Cornet i Francesc Colmer) i del Gaudí (Àlex Monner)

Al 2014 va rodar la pel·lícula Incidències dels directors José Corbacho i Juan Cruz.[12] Quant a televisió, va participar a la sèrie El crac, dirigida i protagonitzada per Joel Joan.[13] I va ser un any en que es va estrenar com a escriptor dins del gènere literari narratiu, amb la creació de la novel·la gràfica Soy tu príncipe azul pero eres daltónica, escrita conjuntament amb Paco Caballero i il·lustrada per la il·lustradora Mar Guixé.[14][15]

L'any 2015, va ser un any força prolífic i l'any de la seva autèntica consagració en el món del cinema espanyol[16] amb les estrenes de la comèdia Perdiendo el norte (Nacho. Garcia Velilla);[17] en el dur drama intimista El camí més llarg per a tornar a casa (Sergi Pérez) i la comèdia romàntica Requisits per ser una persona normal, el debut com a directora de l'actriu Leticia Dolera,[3] [18] i La maniobra de Heimlich de Manolo Vázquez.[18] També va actuar en la seqüela de Barcelona, nit d'estiu: Barcelona, nit d'hivern. I a la televisió, va rodar les sèries Anclados de Telecinco i Cites de TV3.[2]

Al 2016 va participar en la segona temporada de la sèrie de televisió El ministerio del Tiempo de TVE i també va rodar les pel·lícules El Rei borni de Marc Crehuet, amb la qual va ser nominat a Millor Protagonista Masculí als IX Premis Gaudí[19], Rumbos de Manuela Burló Moreno i Cuerpo de élite de Joaquín Mazón. El 2017 va estrenar Es por tu bien de Carlos Therón, la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any; l'òpera prima de Lino Escalera, No sé decir adiós, guardonada amb quatre premis al Festival de Màlaga; Les Distàncies, segona pel·lícula d'Elena Trapé i Cuando dejes de quererme d'Igor Legarreta.[cal citació]

Entre 2015 i 2017 va dirigir tres curtmetratges: El Palo (guanyador del premi LG Notodofilmfest), Niña de Papá[20] (guanyador del premio Self Bank Notodofilmfest) i Cariño[21] (co-dirigit amb Ricardo Gómez).

Durant el 2017 representa l'obra teatral Smoking room, de Roger Gual i Julio Walovitz, dirigida pel mateix Roger Gual, a El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid, una adaptació teatral de la pel·lícula Smoking Room (2002), protagonitzada a més a més per Secun de la Rosa, Manuel Morón, Pepe Ocio, Manolo Solo i Edu Soto.[22] I amb la que va anar de gira durant el 2018 per mig Espanya.[23]

No serà fins a l'any 2018, que l'actor no torna a trepitjar un teatre català, aquesta vegada ho fa per la porta gran del Teatre Nacional de Catalunya, posant-se en el paper de Jack Worthing a l'obra La importància de ser Frank d'Oscar Wilde. Obra teatral adaptada i dirigida per David Selvas i amb qui comparteix escenari amb en David Verdaguer.[23]

Durant el 2019 presenta la comèdia ambientada a Hong Kong Perdiendo el este, la seqüela de Perdiendo el norte, pel·lícula que el consagrà en el món del cinema espanyol. A la que també participen Julián López, Younes Bachir, Chacha Huang, Carmen Machi, Edu Soto, o Leo Harlem.[24]

L'acumulació d'estrenes durant el 2021, en les quals s'han ajuntat les estrenes pendents de l'any anterior per la pandèmia de Covid-19, ha posat en vàlua la seva genialitat a l'hora de ficar-se a la pell de qualsevol personatge.[25] Estrena les pel·lícules 'Tres', del director Juanjo Giménez, amb qui va gravar l'any anterior el curtmetratge Ascenso;[25] Donde caben dos, del director Paco Caballero. També estrena el curtmetratge He (She), de la directora Elisabet Dubé Ferré. Així com les mini sèries televisives: Los espabilados (Movistar+), escrita per Albert Espinosa i dirigida pel propi Albert i Roger Gual; Reyes de la noche (Movistar+); El inocente (Netflix), de Oriol Paulo; i Historias para no dormir: Freddy (Prime Video), dirigida per Paco Plaza, una reinterpretació de la mítica sèrie de Chicho Ibáñez Serrador, Historias para no dormir.[25]

A més de les estrenes, l'any 2021, roda les pel·lícules 'Un hombre de acción',de Javier Ruiz Caldera i seguidament 'Una vida no tan simple' de Félix Viscarret.[25]

Filmografia principalModifica

Cinema[26][27][4]Modifica

Any Títol Direcció Personatge Notes
2013 Barcelona, nit d'estiu Dani de la Orden Dani de la Orden
2014 El camí més llarg per tornar a casa Sergi Pérez Martí
2015 Barcelona, nit d'hivern Dani de la Orden Carles
2015 Incidencias José Corbacho Nieto
Juan Cruz Benavente
Ramiro
2015 Requisits per ser una persona normal Leticia Dolera Gustavo
2015 Perdiendo el norte Nacho García Velilla Rafa
2015 La maniobra de Heimilch Manolo Vazquez Manolo Vázquez
2016 Cuerpo de élite Joaquín Mazón Santi
2016 El rei borni Marc Crehuet Nacho Nominat Millor Actor Principal IX Premis Gaudí [cal citació]
Nominat Millor Actor Revelació Premis CEC (Cercle d'Escriptors Cinematogràfics) [cal citació]
2016 Rumbos Manuela Burló Moreno Iván
2017 No sé decir adiós Lino Escalera Sergi
2017 Es por tu bien Carlos Therón Sánchez Alex
2017 10 trets [28] Daniel Torres Santeugini Pep Segarra
2018 Les distàncies Elena Trapé Comas Nominat Millor Actor de Repartiment XI Premis Gaudí [cal citació]
2018 Cuando dejes de quererme Igor Legarreta Javier Egoskue
2019 Perdiendo el este Paco Caballero Rafa
2020 La reina de los lagartos Burnin' Percebes
Nando Martínez
Juan González
Xavi
2021 Tres Juanjo Giménez Peña Ivan
2021 Donde caben dos Paco Caballero Pablo
2021 Malnazidos Alberto del Toro
Javier Ruiz Caldera
Jan
2022 Un hombre de acción Javier Ruiz Caldera
(2023) Una vida no tan simple Félix Viscarret Isaías

Televisió[26][4][27]Modifica

Any Títol Direcció Personatge Notes
2009 El cor de la ciutat
2009 Greenpower Marc Crehuet
2009 AD - Els Abans de Déu Sergi Cervera Jordi Tots els episodis
2010 Telefusión Produïda per El Terrat
2011 Pop ràpid Marc Crehuet Toni Temporada 1. Tots els episodis.
2011 Palomitas Diversos personatges Tots els episodis
2012 Aída Alberto Episodi 32: "Sensación de Bieber"
2013 Pop ràpid Marc Crehuet Toni Temporada 2. Tots els episodis.
2013 Despechados Roger Delmont Ponche Temporada 1, episodi 9.
2013 Con el culo al aire David Abajo
David Fernández
Temporada 2, episodi 7.
2014 El crac Joel Joan
Héctor Claramunt
Nico Carrillo Diversos episodis
2014 El fin de la comedia Miguel Esteban
Ignatius Farray
Taquiller Episodi: "El príncipe y la ranita"
2015 Cites Pau Freixas
Marta Pahissa
Patrícia Font
Paco Caballero
Carles Cambres Episodi: "Clàudia - Carles i Octavi - Isma"
2015 Anclados Nando Abad
Raúl Díaz
Iñaki San Román
Raimundo Heredia Diversos episodis
2016 El ministerio del tiempo Javier Olivares
Pablo Olivares
Joaquín María Argamasilla Episodi: "Tiempo de magia"
2017 El fin de la comedia Miguel Esteban
Ignatius Farray
Raúl Navarro
Dependent pizzeria Episodi: "Estampados con arabesco"
2018 Cuerpo de élite Joaquín Mazón
Mar Olid
Santiago "Santi" Bravo Episodi: "El sobrino del Rey"
2018 Gente hablando Álvaro Carmona Temporada 1, episodi: "El astronauta".
2019 Brigada Costa del Sol Norberto López Amado
Pablo Barrera
Miguel Alcantud
Marco A. Castillo
Iñaki Peñafiel
Alberto Ruiz Rojo
Martín Pulido
2020 Gente hablando Álvaro Carmona Temporada 2. Episodi: "El comienzo/El final".
2021 Historias para no dormir Paco Plaza
Rodrigo Cortés Giráldez
Paula Ortiz Álvarez
Rodrigo Sorogoyen del Amo
André Episodi 3: "Freddy"
2021 Reyes de la noche Carlos Therón Jota Montes (José Ramón de la Morena)
Adolfo Valor
Cristóbal Garrido
Tots els episodis
2021 El inocente Oriol Paulo Aníbal Ledesma Episodis 3-8
2021 Los espabilados Roger Gual Detectiu Izan Diversos episodis. Escrita per Albert Espinosa.
2022 Smiley David Martín Porras
Marta Pahissa
Bruno

Teatre[4] [26]Modifica

DireccióModifica

GuionistaModifica

LlibresModifica

Premis i nominacionsModifica

A nivell cinematogràfic, al 2017, Esparbé va ser nominat a Millor Protagonista Masculí als IX Premis Gaudí i Millor Actor Revelació als Premis CEC (Cercle d'Escriptors Cinematogràfics) per la seva interpretació a la pel·lícula El rei borni, del director Marc Crehuet.[36] Al mateix 2017, va guanyar el Premi del Jurat al Millor Actor del 25è Certamen Nacional de Cortometrajes de Medina del Campo, interpretant el paper d'actor protagonista del curtmetratge Still love you, dirigit per Fernando Bonelli.[37]

El 2019 va portar diferents premis i nominacions a Esparbé. Va tornar a ser nominat al Premis Gaudí, però aquesta vegada a Millor Actor Secundari als XI Premis Gaudí, per la pel·lícula de la directora Elena Trapé, Les distàncies, interpretant el paper de Comas.[38] I novament, amb la seva interpretació com actor protagonista del curtmetratge What is Love del director Paco Caballero, li va aportar dos premis a nivell internacional: Premi Millor Actor de l'Age d'Or International Arthouse Film Festival (Calcuta, India), i Millor Actor del South Film and Arts Academy Festival (Rancagua, Xile);[cal citació] i dos més a nivell nacional: el Premi Millor Actor del Festival Villamayor de Cine (Villamayor de Santiago, Conca) i del Festival Internacional de Cortometrajes Cortopilar (Pilar de la Horadada, Alacant).

ReferènciesModifica

  1. Palés, Alejandra «Carlos Cuevas i Miki Esparbé: "A les xarxes socials s'ha fet una pressuposició de la nostra condició sexual que ens ha sorprès"». Ara, 06-12-2022 [Consulta: 9 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Sardans, Jordi «Miki Esparbé Gener». El Pou de la Gallina, Febrer 2018, pàg. 24-28. ISSN: 2253-6647.
  3. 3,0 3,1 «MIKI ESPARBÉ: “ESTA PELÍCULA ES UNA OPORTUNIDAD PARA RECONCILIARSE CON EL GÉNERO DE LA ROM-COM» (en castellà). videodromo.es. [Consulta: 29 novembre 2021].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «Miki Esparbé, Pilar González - Agente artístico» (en castellà). [Consulta: 9 novembre 2021].
  5. «Miki Esparbé, l'actor que serveix les millors copes de Barcelona». El Nacional, 04-11-2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
  6. «Miki Esparbé i el nou cinema català amb "Barcelona, nit d'estiu", a "Divendres"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05-09-2013. [Consulta: 16 febrer 2022].
  7. «El 33 estrena "Pop ràpid"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05-04-2011. [Consulta: 12 novembre 2021].
  8. «Ticks azules de WhatsApp acaban con la magia de Doble Check» (en castellà). Europa Press Cultura, 06-11-2014. [Consulta: 12 novembre 2021].
  9. «‘El rei borni’, a TV3». elpuntavui.cat, 17-07-2017. [Consulta: 29 novembre 2021].
  10. «Barcelona, nit d'estiu». Acadèmia del Cinema Català, 29-07-2013. [Consulta: 12 novembre 2021].
  11. «Miki Esparbé. Biofilmografia». [Consulta: 15 novembre 2021].
  12. «Miki Esparbé: "M’encanta el nervi i l’adrenalina de ser actor i això em manté viu"». Ara, 13-12-2015. [Consulta: 12 novembre 2021].
  13. «Joel Joan treu la seva pitjor cara a ‘El crac’». Ara, 15-06-2014. [Consulta: 12 novembre 2021].
  14. «"Soy tu príncipe azul pero eres daltónica", una novela "llena de verdad"» (en castellà). La Vanguardia, 03-03-2014. [Consulta: 25 gener 2022].
  15. «'Soy tu príncipe azul pero eres daltónica' acaba con el mito del príncipe azul» (en castellà). RTVE, 05-03-2014. [Consulta: 12 novembre 2021].
  16. «Miki Esparbé, "un macarra llevado al límite"» (en castellà). El Confidencial, 14-02-2019. [Consulta: 12 novembre 2021].
  17. «PERDIENDO EL NORTE» (en castellà). Fotogramas, 10-06-2014. [Consulta: 12 novembre 2021].
  18. 18,0 18,1 «Entrevista a Miki Esparbé por la película ‘Requisitos para ser una persona normal’» (en castellà). enelpatiodebutacas.com. [Consulta: 12 novembre 2021].
  19. «Nominacions - IX Premis Gaudí». [Consulta: 15 març 2018].
  20. Fotogramas.es «Miki Esparbé y un Cuento de Reyes Magos muy especial» (en castellà). Fotogramas.
  21. Cinemanía «Este es el corto de Miki Esparbé y Ricardo Gómez para Notodofilmfest - CINEMANÍA» (en castellà). CINEMANÍA, 05-04-2017.
  22. «Smoking Room» (en castellà). El Pavón Teatro Kamikace, octubre 2017. [Consulta: 25 gener 2022].
  23. 23,0 23,1 «Entrevista a Miki Esparbé». Time Out, 26-04-2018. [Consulta: 14 gener 2022].
  24. «Miki Esparbé, "un macarra llevado al límite"» (en castellà). El Confidencial, 14-02-2019. [Consulta: 16 febrer 2022].
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 «Miki Esparbé: "Si me tuviera que hacer un perfil para una página de contactos, sería un desastre"» (en castellà). Woman, 26-11-2021. [Consulta: 31 gener 2022].
  26. 26,0 26,1 26,2 «Miki Esparbé, filmografia». [Consulta: 9 novembre 2021].
  27. 27,0 27,1 «Miki Esparbé, Sensacine» (en castellà). [Consulta: 9 novembre 2021].
  28. «10 trets» (en castellà). filmaffinity España. [Consulta: 23 novembre 2021].
  29. 29,0 29,1 «Cariño (C)» (en castellà). filmaffinity España. [Consulta: 23 novembre 2021].
  30. «Notodofilmfest 2017: Estos son los cortos nominados» (en castellà). Cinemanía, 29-05-2017. [Consulta: 23 novembre 2021].
  31. 31,0 31,1 «Niña de papá (C)» (en castellà). filmaffinity España. [Consulta: 23 novembre 2021].
  32. 32,0 32,1 «El palo (C)» (en castellà). filmaffinity España. [Consulta: 23 novembre 2021].
  33. «La gran noche de los cortos» (en castellà). El País. Cultura, 12-06-2015. [Consulta: 23 novembre 2021].
  34. «¿Te acuerdas de tu amor platónico?» (en castellà). CDM Cortos de Metraje, 25-02-2014. [Consulta: 23 novembre 2021].
  35. Caballero, Paco; Esparbé, Miki. Soy tu príncipe azul pero eres daltónica (en castellà). Barcelona: Bridge, 2014. ISBN 9788494080173. 
  36. «Nominades - IX Premis Gaudí». Acadèmia del Cinema Català. [Consulta: 17 novembre 2021].
  37. «HISTÓRICO. Ediciones Anteriores de la Semana de Cine. Edición 2017. Palmarés» (en castellà). Semana del Cine Medina del Campo. [Consulta: 17 novembre 2021].
  38. «Nominades - XI Premis Gaudí». Acadèmia del Cinema Català. [Consulta: 17 novembre 2021].

Enllaços externsModifica