Obre el menú principal

Miquel Vendrell i Llambrich (l'Ametlla de Mar, 1951[3]), més conegut pel nom artístic Miquel del Roig, és un cantant ebrenc conegut per oferir concerts en solitari de més d'un parell d'hores amb un popurri de cançons populars, peces pròpies i adaptacions d'èxits contemporanis al català, per la qual cosa és definit com a «cantautot».

Infotaula de personaMiquel del Roig
Festa Major d'Igualada 2014 - 33 Concert de Miquel del Roig.JPG
Concert de Miquel del Roig a Igualada (2014)
Biografia
Naixement Miquel Vendrell i Llambrich[1]
1951 (67/68 anys)
l'Ametlla de Mar
Activitat
Ocupació Cantautor i professor
Estil Cançó (en tot el ventall)
Influències
Instrument Veu i guitarra acústica
Discogràfica Propaganda pel fet
Artistes relacionats Pep Sala, Els Quicos, Titot

Lloc web miqueldelroig.com
Modifica les dades a Wikidata
« Sempre canto al gust de la gent. Hi ha músics, alguns molt bons, que es perden perquè sempre canten al gust d'ells. Jo toco peces que són les que crec que agradaran més i La farola... és una d'elles. »
— Miquel del Roig

TrajectòriaModifica

Va aprendre a tocar la guitarra quan tenia desset anys: llavors formava part de Grup Nou (un conjunt influït pels Beatles) i, als denou anys, de Los Cráneos. Després de fer la mili -durant la qual cantava en misses- se'n va anar a Sant Antoni de Portmany, on tocava amb el grup Babalú. En tornar a Catalunya va seguir cantant durant l'estiu en conjunts com l'Orquestra Líders i, després de dotze temporades, començà a actuar en solitari.

L'any 2002, el propietari del bar La Planassa de Palamós el va llogar per a cantar la nit de Sant Joan: Miquel del Roig -que és el seu malnom patern- hi va acceptar a canvi d'un sopar de gamba rosada.[4] D'ençà ha cantat en el Festival Acústica Figueres, a sales com La Mirona, La Paloma, Lo Submarino o la Stroika; a les universitats de Lleida, Girona i Barcelona; en les Festes del Tura, la Festa Major de Gràcia i les de Sants, el Poble-sec, Horta-Guinardó i Cassoles; a la Fira de Girona o Vilanova i la Geltrú i al Camp Nou.[5]

Vint anys després del primer disc,[6] la Diada de Sant Jordi del 2012 va publicar Les millors cançons de Miquel del Roig, presentat oficialment el 10 de maig al CAT de Gràcia amb la participació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Francesc Ribera «Titot».[7]

DiscografiaModifica

Any Nom del disc Segell Detalls
1993 La farola, la farola Picap Amb El pescador d'arràs i La farola, la farola
2010 M'agrada la Cala ? Senzill amb la col·laboració de Pep Sala
2012 Les millors cançons de Miquel del Roig Propaganda pel fet[8] Amb Anem a Palamós, La farola i Sempre ens quedarà l'Empordà

ReferènciesModifica

  1. YouTube Miquel del Roig a Catalunya Ràdio.
  2. Rockviu És qüestió de knack
  3. Pujol, Andreu «Miquel del Roig: “Un cantautor sempre ha d’estar al costat del poble”». Núvol, 22-01-2014.
  4. Surtdecasa.cat Miquel del Roig: la gramola ebrenca que ha conquistat les terres gironines
  5. Les millors cançons de Miquel del Roig nota de premsa
  6. VilaWeb Miquel del Roig presenta el nou disc a l'Espai VilaWeb
  7. 7sis ProduccionsPresentació de nou disc: Les millors cançons de Miquel del Roig
  8. Miquel del Roig a Propaganda pel fet

Enllaços externsModifica