Cuereta blanca

La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Cuereta blanca

Motacilla alba
Mascle de Motacilla alba personata fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Enregistrament
Dades
Envergadura	0,26 m
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22718348
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Motacillidae
Gènere	Motacilla
Espècie	Motacilla alba Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Motacilla
Distribució

Cuereta blanca in Nederlandsche Vogelen, Vol. 2 (1789)

Noms dialectals

Rep el nom de gallineta de la mare de Déu a pagès, de cuscueta/cascueta (blanca) en tot el català oriental, de cueta (blanca) a tot el nord de Catalunya, de cuereta (blanca), de pastoreta blanca o pastorella blanca, de pascueta blanca, cueta cap de mort, cueta grisa, pastoreta blava, cueta blanca o piuleta. .

Al País Valencià tots els pobles de la Valldigna en diuen coeta d'all. Els vilatges veïns l'anomenen majoritàriament coeta (d'all) (també coetina i tetina): tan sols Pinet i Favara coincideixen amb la Valldigna; senyoreta a Guardamar, ["perpissa" ] a Monòver i al Pinós. També en diuen enganyapastors.

A la Catalunya del Nord: aucell del pagès al Capcir (i cuereta a Formiguera), cueta al Rosselló, cuella i cuallarga al Vallespir (Arles), cugurdella a Ribesaltes, curdarella a Illa, culeta a Oleta, cuetella (a Orellà), culblanca a Llo, ocell del boer a Taurinyà, boera a Banyuls de la Marenda, pastorella a Cerdanya, dameta a Salses, viudeta a Cabestany; conyic (Motacilla flava al Conflent i a la Marenda, Rosselló).

Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.

A les Balears és la titeta blaua.

Morfologia

Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 g. El mantell és de color gris, negre i blanc i, per sota, és tot blanc. Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. A l'estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un baverall negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques. La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el baverall molt menys extens. A l'hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanc amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises.

Ecologia

Viu a Euràsia, a l'Àfrica del Nord i a Alaska. Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la península Ibèrica, on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. En el cas de les Balears, hi és molt abundant arreu encara que té una marcada preferència per l'aigua: és molt abundant als aiguamolls, albuferes, salobrars, basses de rec i bassiols de tota classe, sempre en llocs oberts.

Menja insectes i llavors en llocs nus com camins i vores de carreteres. A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. Practica un vol en ones. És sedentària a les regions de clima més suau, però, les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern. Pot arribar als 10 anys de vida.

Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, i també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que condiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrirà els novells, que a les dues setmanes volaran. Poden arribar a fer fins a 3 postes. No cria a les Balears, on és un migrant i hivernant molt abundant.

Subespècies

• 
  Àrees de cria de les diferents subespècies
• 
  Distribució geogràfica de la cuereta blanca: àrea de cria (groc), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd)
• 
  Exemplar de Motacilla alba leucopsis fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia)
• 
  Una parella de Motacilla alba yarrellii fotografiada a Escòcia

Subespècies	Distribució geogràfica	Observacions	Imatge
Motacilla alba alba	Europa des de la península Ibèrica fins als Urals, Turquia, Islàndia, les illes Fèroe i la costa est de Groenlàndia. Alguns exemplars emigren al sud d'Europa i Àfrica (fins a Kenya i Malawi).
Motacilla alba yarrellii	Gran Bretanya i Irlanda. Alguns individus emigren a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord a l'hivern.	Els mascles tenen el dors tan negre com el bavarall en tots els plomatges mentre que les femelles tenen el dors gris fosc amb clapes negres.
Motacilla alba dukhunensis	Oest de Sibèria, est de la mar Càspia, part de Rússia, Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan. Hiverna al Pròxim Orient i a l'Índia.
Motacilla alba persica	Iran.
Motacilla alba subpersonata	Sedentària al Marroc.
Motacilla alba personata	Hindu Kush, Tian Shan, massís de l'Altai, nord de l'Iraq, Afganistan, Tadjikistan, Kirguizstan, Kazakhstan i Xinjiang.
Motacilla alba alboides	Himàlaia i àrees del voltant.
Motacilla alba baicalensis	Llac Baikal, Mongòlia i Mongòlia Interior.
Motacilla alba ocularis	Des de Sibèria fins a Alaska.
Motacilla alba lugens	Krai de Primórie, Krai de Khabàrovsk, Kamtxatka, Kurils, Sakhalín, Hokkaidō i Honshū.
Motacilla alba leucopsis	Xina continental, Corea, Taiwan, Illes Ryukyu, Kyūshū, Honshū, Àsia meridional, Índia i Oceania.

Enllaços externs

• Els noms catalans de la cuereta (Molacilla alba), Manuel Sanchis i Guarner, Institut d'Estudis Catalans, 1956. (català)
• Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
• Oiseaux.net (francès)
• Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)