Natalio Rivas Santiago

Natalio Rivas Santiago (Albuñol, Granada, 8 de març de 1865Madrid, 16 de gener de 1958[1]), fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Plantilla:Infotaula personaNatalio Rivas Santiago

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1865 Modifica el valor a Wikidata
Albuñol (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920
  Diputat al Congrés dels Diputats
31 de maig de 1901 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióÓrgiva
  Diputat a les Corts de la República
27 de febrer de 1936 – 31 de març de 1936
← -
- →
CircumscripcióGranada
  Procurador en Corts
13 de maig de 1949 – 13 de febrer de 1958
← -
- →
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Llista
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 13 febrer 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 31 març 1936

Circumscripció electoral: Granada
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de Francisco Rivas González, registrador de la propiedad d'Albuñol, i de María Teresa Santiago Gómez.

Després de llicenciar-se en Dret en la Universitat de Granada (1885) va exercir de jutge municipal a Albuñol (1890). Va ser president de la Diputació de Granada (1893); regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Madrid (1900); sotssecretari de la Presidència (1906) amb Segismundo Moret; director general de Comerç al govern de José Canalejas de 1910; sotssecretari d'Instrucció Pública amb el ministre Julio Burell y Cuéllar (1913) i més tard amb Santiago Alba el 1918 i ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 21 de desembre de 1919 i el 5 de maig de 1920 al govern que va presidir Manuel Allendesalazar.

Membre del Partit Liberal, va ser diputat pel districte d'Órgiva (Granada) a totes les legislatures entre 1901 i 1923.[2] Durant la Segona República Espanyola tornarà a obtenir l'escó per Granada en les eleccions de 1936, i amb la dictadura del general Franco va ser designat procurador en Corts pel cap de l'Estat el 1949, 1952 i 1955.

La seva obra literària està composta entre altres pels següents títols:

  • La Escuela de Tauromaquia de Sevilla y otras curiosidades taurinas (1939)
  • Anécdotas y narraciones de antaño (1943),
  • Anecdotario histórico contemporáneo (1944-1950),
  • Luis López Ballesteros, gran ministro de Fernando VII (1945).
  • Toreros del Romanticismo: (Anecdotario taurino) (1947).
  • Estampas del sigio XIX (1947),
  • Miscelánea de episodios históricos (1950)

Distincions

modifica

Fou escollit acadèmic de la Història el 1940, i el seu discurs d'entrada va versar sobre el guerriller de la Guerra del francès Juan Fernández Cañas, conegut per "el tío Caridad o "El Alcalde de Otívar".

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Viñes Millet, Cristina. Figuras granadinas. Granada: Sierra Nevada 95: El Legado Andalusí, 1995, p. 362-365. 
Càrrecs públics
Precedit per:
José del Prado Palacio
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1919-1920
Succeït per:
Luis Espada Guntín
Premis i fites
Precedit per:
Abelardo Merino Álvarez
 
Reial Acadèmia de la Història.
Medalla 6

1940 - 1958
Succeït per:
José López de Toro