Natalio Rivas Santiago

Natalio Rivas Santiago (Albuñol, Granada, 8 de març de 1865 – Madrid, 16 de gener de 1958), fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Natalio Rivas Santiago

Biografia
Naixement	8 març 1865 Albuñol (Província de Granada)
Mort	16 gener 1958 (92 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920
← José del Prado Palacio Luis Espada Guntín →
Diputat al Congrés dels Diputats
31 de maig de 1901 – 15 de setembre de 1923
← José María Márquez y Márquez - →
Circumscripció	Órgiva
Diputat a les Corts de la República
27 de febrer de 1936 – 31 de març de 1936
← - - →
Circumscripció	Granada
Procurador en Corts
13 de maig de 1949 – 13 de febrer de 1958
← - - →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, escriptor, advocat
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de la Història
Llista Procurador a Corts 14 maig 1955 – 13 febrer 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Diputat a les Corts republicanes 27 febrer 1936 – 31 març 1936 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Granada

Biografia

Fill de Francisco Rivas González, registrador de la propiedad d'Albuñol, i de María Teresa Santiago Gómez.

Després de llicenciar-se en Dret en la Universitat de Granada (1885) va exercir de jutge municipal a Albuñol (1890). Va ser president de la Diputació de Granada (1893); regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Madrid (1900); sotssecretari de la Presidència (1906) amb Segismundo Moret; director general de Comerç al govern de José Canalejas de 1910; sotssecretari d'Instrucció Pública amb el ministre Julio Burell y Cuéllar (1913) i més tard amb Santiago Alba el 1918 i ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 21 de desembre de 1919 i el 5 de maig de 1920 al govern que va presidir Manuel Allendesalazar.

Membre del Partit Liberal, va ser diputat pel districte d'Órgiva (Granada) a totes les legislatures entre 1901 i 1923. Durant la Segona República Espanyola tornarà a obtenir l'escó per Granada en les eleccions de 1936, i amb la dictadura del general Franco va ser designat procurador en Corts pel cap de l'Estat el 1949, 1952 i 1955.

Obra

La seva obra literària està composta entre altres pels següents títols:

• La Escuela de Tauromaquia de Sevilla y otras curiosidades taurinas (1939)
• Anécdotas y narraciones de antaño (1943),
• Anecdotario histórico contemporáneo (1944-1950),
• Luis López Ballesteros, gran ministro de Fernando VII (1945).
• Toreros del Romanticismo: (Anecdotario taurino) (1947).
• Estampas del sigio XIX (1947),
• Miscelánea de episodios históricos (1950)

Distincions

Fou escollit acadèmic de la Història el 1940, i el seu discurs d'entrada va versar sobre el guerriller de la Guerra del francès Juan Fernández Cañas, conegut per "el tío Caridad o "El Alcalde de Otívar".

Bibliografia

• Viñes Millet, Cristina. Figuras granadinas. Granada: Sierra Nevada 95: El Legado Andalusí, 1995, p. 362-365. 

Càrrecs públics
Precedit per: José del Prado Palacio	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1919-1920	Succeït per: Luis Espada Guntín
Premis i fites
Precedit per: Abelardo Merino Álvarez	Reial Acadèmia de la Història. Medalla 6 1940 - 1958	Succeït per: José López de Toro