Papagoïta

La papagoïta és un mineral de la classe dels ciclosilicats. Va ser descoberta l'any 1960 en una mina prop d'Ajo al comtat de Pima, a l'estat d'Arizona (EUA), sent nomenada així per la tribu índia papago que habita la zona.[2]

Infotaula de mineralPapagoïta
Papagoite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaCu[H3AlSi2O9]
Epònimpàpago Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina New Cornelia (Ajo Mine), Ajo, Little Ajo Mts, Districte d'Ajo, Comtat de Pima, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana60.1.4.1
Heys16.5.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícriptocristal·lí en crostes d'agregats en matriu, a vegades incrustat en cristalls de quars
Estructura cristal·linaa = 12,92Å; b = 11,49Å; c = 4,69Å; β = 100,81°
Colorblau
Duresa5 a 5,5
Color de la ratllablau brillant
Densitat3,25
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,607 nβ = 1,641 nγ = 1,672
Birefringènciaδ = 0,065
Angle 2Vmesurat: 78°, calculat: 84°
Dispersió òpticar < v
Impureses comunesTi, Fe, Mn, Mg, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1960
Referències[1]
En quars.

Característiques químiquesModifica

És un alumini-ciclosilicat de calci i coure, hidroxilat i anhidre. Estructura en anells de quatre tetràedres de sílice. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, ferro, manganès, magnesi i aigua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la papagoïta pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com a mineral secundari, incrustat en vetes de pòrfir de granodiorita; també incrustat dins de cristalls de quars.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: auricalcita, shattuckita, Ajoïta, baritina o quars.

ReferènciesModifica

  1. «Papagoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2018].
  2. Hutton, C.O. y A.C. Vlisidis, 1960.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papagoïta