Organovaïta-Mn

mineral ciclosilicat

L'organovaïta-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom de la cristal·lògrafa russa Natalia Ivanovna Organova (1929-).

Infotaula de mineralOrganovaïta-Mn
Fórmula químicaK2MnNb4(Si4O12)2O4·5-7H2O
EpònimNatalia I. Organova (en) Tradueix i manganès Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.30g Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.30g Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 14,551Å; b = 14,001Å; c = 15,702Å; β = 117,584°
Simetria2/m - prismàtica
Colorrosat en varies tonalitats, rosa-marró, groc-marró
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,88 g/cm3 (mesurada); 2,92 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,683 nβ = 1,692 nγ = 1,775
Birefringènciaδ = 0,092
Pleocroismevisible
Angle 2Vcalculat: 38°
Dispersió òpticafeble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-031
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

L'organovaïta-Mn és un ciclosilicat de fórmula química K2MnNb4(Si4O12)2O4·5-7H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'organovaïta-Mn pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, un massís situat al centre de la Península de Kola, dins la província de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). Només ha estat descrita en un altre indret, concretament al proper mont de Selsurt.

ReferènciesModifica

  1. «Organovaite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2018].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 9 març 2018].