Gjerdingenita-Mn
La gjerdingenita-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la kuzmenkoïta. Rep el nom de Gjerdingen, a Noruega, la seva localitat tipus, i pel catió dominant (manganès, Mn) al lloc D de l'estructura, segons la nomenclatura del supergrup de la labuntsovita.
 Gjerdingenita-Mn | |
|---|---|
| Fórmula química | K₂Mn2+(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·6H₂O |
| Epònim | gjerdingenite (en)  i manganès  |
| Localitat tipus | Gjerdingen, Lunner, Oppland, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,563 Å; b = 13,961 Å; c = 7,851 Å; α = 117,62° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | groguenc pàl·lid a bronzejat |
| Macles | en {001} |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 2,93 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,670 nβ = 1,685 nγ = 1,775 |
| Birefringència | δ = 0,105 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 52°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | feble r < v |
| Impureses comunes | Na, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-015 |
| Any d'aprovació | 2003 |
| Símbol | Gje-Mn |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La gjerdingenita-Mn és un silicat de fórmula química K₂Mn2+(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a Gjerdingen, dins el municipi de Lunner, que perrtany al comtat d'Oppland (Noruega). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
- ↑ «Gjerdingenite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2020].