Estronciojoaquinita

L'estronciojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenat així per ser el membre ric en estroncidel grup de la joaquinita.

Infotaula de mineralEstronciojoaquinita
Fórmula químicaSr2Ba2(Na,Fe)2Ti2[Si4O12]2O2(O,OH)2·H2O
Epònimjoaquinita-(Ce) i estronci Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Numero Uno, Àrea de Clear Creek, Pic Picacho, Districte de New Idria, Comtat de San Benito, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana60.1.1a.2
Heys14.9.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,51Å; b = 9,76Å; c = 11,87Å; β = 109,28°
Grup espacialspace group Pm (en) Tradueix, space group P2 (en) Tradueix i space group P2/m (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, groc-verd, groc-marró
Duresa5,5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780
Birefringènciaδ = 0,070
Angle 2Vmesurat: 35° to 45°, calculat: 42°
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesLi
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1979-080 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1982
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'estronciojoaquinita és un silicat de fórmula química Sr2Ba2(Na,Fe)2Ti2[Si4O12]2O2(O,OH)2·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciojoaquinita pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), baotita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jacimentsModifica

L'estronciojoaquinita es forma en lents de basalt metasomatitzat en serpentinites (Mina numero uno, Califòrnia) i en vetes tallant metagrauvaques (en una prospecció a Califòrnia). S'ha descrit associada a joaquinita-(Ce), neptunita, natrolita, albita, actinolita, crossita, benitoïta, analcima.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Strontiojoaquinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Strontiojoaquinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].