Ral·li Dakar

(S'ha redirigit des de: París-Dakar)

El Ral·li Dakar (oficialment en anglès, Dakar Rally), conegut simplement com a El Dakar, és una cursa de vehicles que se celebra anualment, organitzada per l'Amaury Sport Organisation. La carrera és oberta a participants aficionats i professionals; els amateurs normalment componen el vuitanta per cent de les inscripcions.

Ral·li Dakar
CategoriaRal·li raid
LlocÀfrica (1979 - 2007)
Sud-amèrica (2009 - 2019)
Àsia (des de 2020)
Centre/SortidaEuropa
DataPrimera quinzena de gener
OrganitzadorAmaury Sport Organisation
Web oficialwww.dakar.com
Historial
1a Edició1979
Total d'edicions46 (2024)
1r guanyador Alain Génestier (cotxes)
Cyril Neveu (motos)
Darrer guanyador Carlos Sainz (cotxes)
Estats Units d'Amèrica Ricky Brabec (motos)
República Txeca Martin Macík (camions)
Argentina Manuel Andújar (quads)
França Xavier de Soultrait (SSV)
Espanya Cristina Gutiérrez (lleugers)
Carlos Santaolalla (clàssics)
Rècord victòries S. Peterhansel (14)
Darrera revisió: 3/11/2024

Malgrat anomenar-se ral·li, es tracta d'un raid, una cursa de resistència; el terreny que travessen els competidors és molt més dur i els vehicles utilitzats són autèntics tot terreny en comptes dels turismes adaptats que es fan servir als ral·lis. La majoria dels trams especials són fora d'asfalt, travessant dunes, fang, herba de camell, pedres, ergs i d'altres. Les distàncies cobertes a cada etapa varien des d'uns pocs quilòmetres fins a centenars per dia.

Història

modifica
 
Llibre de ruta utilitzat al Dakar, anterior a l'aparició del GPS

La primera edició de la cursa fou la de 1979 (inaugurada concretament el 26 de desembre de 1978[1]), un any després que el corredor Thierry Sabine es perdés al Sàhara i decidís que seria una bona ubicació per dur-hi a terme un raid regular. Originalment, el raid anava de París fins a Dakar (al Senegal). A causa de problemes polítics i altres factors, el traçat, inclòs l'origen i la destinació, ha anat variant al llarg dels anys. Dakar ha estat la ciutat de destinació en totes les edicions africanes menys en quatre ocasions. El raid començava a París cada any fins al 1995 quan, a causa de queixes de l'alcalde, la sortida es va haver de moure des dels Champs-Élysées a l'Eurodisney.

L'any 2008, en una decisió sense precedents, l'organització (molt pressionada pel govern francès) va decidir suspendre el Ral·li a causa de l'amenaça terrorista a Mauritània, un dels països clau del recorregut. A partir d'aquest moment el raid canvià d'ubicació (abandonant l'Àfrica). Al mateix temps, l'organització llançà el Central Europe Rally, una competició alternativa[2] que començà l'11 d'abril del 2008 a Budapest, recorrent Hongria i Romania.

Sud-amèrica

modifica

El Ral·li Dakar 2009 va tenir lloc per primera vegada fora d'Europa i Àfrica,[3] ja que els organitzadors van canviar la ubicació a causa de les preocupacions sobre possibles atacs terroristes que van donar lloc a la cancel·lació del Ral·li Dakar de 2008. A més de les categories de motocicletes, automòbils i camions, es va afegir per primera vegada una classe de quad (vehicle tot terreny) independent.[4]

Aràbia Saudí

modifica

Després d'onze anys a Amèrica del Sud les relacions entre els organitzadors i els governs sud-americans es van degradar i l'esdeveniment es va celebrar al Aràbia Saudí per primera vegada en 2019, tot i els abusos dels drets humans i la guerra del Iemen.[5] El contracte per organitzar l'esdeveniment a l'Aràbia Saudita es va signar per cinc anys.[6]

Rutes del Dakar
Països per on ha transcorregut el raid fins al 2007 (en taronja aquells que només van ser inclosos en el de 1992 fins a Ciutat del Cap).
Etapes del Lisboa-Dakar 2006.
Etapes del Ral·li Dakar 2012
Llista completa de rutes del Ral·li Dakar

Vehicles i categories

modifica

Les tres categories principals del Dakar són les motocicletes, els automòbils i els camions. Molts fabricants exploten les dures condicions del raid com a camp de proves, i per demostrar la durabilitat dels seus vehicles, tot i que la majoria són molt modificats.

Motocicletes

modifica
 
Diverses Yamaha Sonauto oficials que han participat al Dakar

Les motocicletes que participen actualment al Dakar són models pensats i fabricats específicament per a aquest tipus de curses, caracteritzats per una gran robustesa i potència i un consum reduït. Totes duen un motor de quatre temps de fins a 450 cc de cilindrada, essent-ne l'exemple paradigmàtic la KTM 450 Rally, un model que domina la prova sense interrupció des del 2012. Inicialment, però, els participants hi corrien amb models de sèrie mínimament adaptats per a l'ocasió, partint de les poques opcions que hi havia al mercat aptes per a tan dura prova. Entre elles, les més populars al començament eren les Yamaha XT 500, l'Honda XL 500 i la BMW GS (aquesta, més voluminosa i de gran cilindrada). Com a curiositat, el català Joan Porcar hi participà el 1982 amb una OSSA Desert 350, una de les poques motos amb motor de dos temps que hi han corregut mai.

Aviat, el prestigi que donava la victòria en aquesta prova va fer que els fabricants s'hi impliquessin seriosament i comencessin a aparèixer models evolucionats a partir dels prototipus oficials provats en cursa, com ara la Yamaha XTZ 600 Ténéré de 1983, la Suzuki DR-Z 800 Paris-Dakar de 1988 o l'Honda Dominator del mateix any. Altres models d'Honda tipus Dakar populars a mitjan dècada de 1980 varen ser la NXR i l'Africa Twin. Durant anys, la marca amb més èxit a la cursa fou Yamaha, gràcies especialment a l'importador francès Sonauto, el qual muntava uns potents equips oficials patrocinats per la marca de cigarretes Gauolises.

El tradicional domini de les marques japoneses a la prova va durar fins al 1998. BMW va llançar el seu reeixit model F650RR el 1999 i a partir del 2001, KTM començà la seva llarga etapa de domini absolut de la prova, primer amb la 660 Rally i actualment, amb la 450. Fins i tot l'històric patrocinador de Yamaha canvià de marca i, durant anys, Gauloises fou l'espònsor principal dels equips KTM de fàbrica.

Automòbils

modifica

Originalment, els utilitaris europeus com el Land Rover, el Range Rover, el Mercedes-Benz G, i el Pinzgauer, a més dels Toyota Land Cruiser japonesos, dominaven la carrera. Altres fabricants han inscrit vehicles de carrer altament modificats, com els Rolls-Royce, Citroën, Peugeot (405 T16 i 205 T16), i fins i tot Porsche. El 2002, a la categoria d'automòbils hi van participar els Mitsubishi Pajero/Montero, els Volkswagen Touareg i els Nissan Navara. Mercedes Benz M, BMW X5 i BMW X3, Hummer H1 i Hummer H3 van participar-hi també però no van aconseguir posicions capdavanteres. Actualment, els aspirants a la victòria a la categoria d'd'automòbils són els Mitsubishi (favorits), els Volkswagen i els Nissan.

Camions

modifica

La categoria de camions (T4) inclou Tatra, LIAZ, Kamaz, Hino, MAN, DAF, PERLINI, Mercedes-Benz Unimog, Renault Kerax, SCANIA, IVECO i GINAF. La dècada de 1980 va presenciar una forta rivalitat entre DAF i Mercedes-Benz, que va portar a vehicles amb dos motors i potències que superaven els 1000 CV (750 kW). Més tard, Tatra, Perlini i Kamaz van agafar el relleu. D'ençà del 2000, ha sorgit més competència a la categoria entre DAF, Tatra, Mercedes-Benz i Kamaz (favorits).

Llista de guanyadors

modifica
 
Marc Coma amb la KTM prop de Copiapó durant l'edició del 2010
Vehicles del Dakar
La BMW que pilotà Gaston Rahier el 1985
Nissan Navara Lisboa-Dakar 2006
Unimog U400L n.541 a la segona etapa del Dakar 2006
Un camió d'assistència durant l'edició del 2004
A 16 de gener de 2024

Cotxes, motos i camions

modifica
Any Cotxes Motos Camions Ruta
Pilot
Copilot
Vehicle Pilot Vehicle Pilot Vehicle
2024   Carlos Sainz
  Lucas Cruz
Audi RS Q e-tron   Ricky Brabec Honda CRF 450 Rally   Martin Macík Iveco PowerStar Al-UlaYanbo
2023   Nasser Al-Attiyah
  Mathieu Baumel
Toyota GR DKR Hilux   Kevin Benavides KTM 450 Rally Replica   Janus van Kasteren Iveco PowerStar Prop de YanboDammam
2022   Nasser Al-Attiyah
  Mathieu Baumel
Toyota GR DKR Hilux   Sam Sunderland Gas Gas 450 Rally   Dmitry Sotnikov Kamaz 43509 Hail - Riad - Jiddah
2021   S. Peterhansel
  É. Boulanger
Mini John Cooper Works Buggy   Kevin Benavides Honda CRF 450 Rally   Dmitry Sotnikov Kamaz Jiddah - Hail - Jiddah
2020   Carlos Sainz
  Lucas Cruz
Mini John Cooper Works Buggy   Ricky Brabec Honda CRF 450 Rally   Andrey Karginov Kamaz Jiddah - Al-Qiddiya
2019   Nasser Al-Attiyah
  Matthieu Baumel
Toyota Hilux Dakar   Toby Price KTM 450 Rally   Eduard Nikolaev Kamaz Lima - Lima
2018   Carlos Sainz
  Lucas Cruz
Peugeot 2008 DKR Maxi   Matthias Walkner KTM 450 Rally Replica   Eduard Nikolaev Kamaz Lima - La Paz - Córdoba
2017   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Peugeot 2008 DKR   Sam Sunderland KTM 450 Rally   Eduard Nikolaev Kamaz Asunción - La Paz - Buenos Aires
2016   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Peugeot 2008 DKR   Toby Price KTM 450 Rally   Gerard de Rooy Iveco PowerStar Buenos Aires - Salta - Rosario
2015   Nasser Al-Attiyah
  Matthieu Baumel
Mini All 4 Racing   Marc Coma KTM 450 Rally   Ayrat Mardeev Kamaz Buenos Aires - Iquique - Buenos Aires
2014   Nani Roma
  Michel Périn
Mini All 4 Racing   Marc Coma KTM 450 Rally   Andrey Karginov Kamaz Rosario - Salta - Valparaíso
2013   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Mini All 4 Racing   Cyril Despres KTM 450 Rally   Eduard Nikolaev Kamaz Lima - Tucumán - Santiago
2012   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Mini All 4 Racing   Cyril Despres KTM 450 Rally   Gérard de Rooy Iveco PowerStar Mar del Plata - Copiapó - Lima
2011   N. Al-Attiyah
  Timo Gottschalk
Volkswagen   Marc Coma KTM   Vladímir Txagin Kamaz Buenos Aires - Antofagasta - Buenos Aires
2010   Carlos Sainz
  Lucas Cruz
Volkswagen Touareg   Cyril Despres KTM   Vladímir Txagin Kamaz Buenos Aires - Antofagasta - Buenos Aires
2009   Giniel de Villiers
  Dirk Von Zitzewitz
Volkswagen Touareg   Marc Coma KTM   Firdaus Kabirov Kamaz Buenos Aires - Valparaíso - Buenos Aires
2008 Edició cancel·lada
2007   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Mitsubishi Pajero   Cyril Despres KTM   Hans Stacey
  Charly Gotlib
  Bernard der Kinderen
Man Lisboa - Dakar
2006   Luc Alphand
  Gilles Picard
Mitsubishi Pajero   Marc Coma KTM   Vladímir Txagin Kamaz Lisboa - Dakar
2005   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Mitsubishi Pajero   Cyril Despres KTM   Firdaus Kabirov Kamaz Barcelona - Dakar
2004   S. Peterhansel
  Jean-Paul Cottret
Mitsubishi Pajero   Nani Roma KTM   Vladímir Txagin Kamaz Clarmont d'Alvèrnia - Dakar
2003   Hiroshi Masuoka
  Andrea Schulz
Mitsubishi Pajero   Richard Sainct KTM   Firdaus Kabirov Kamaz Marsella - Xarm al xeic
2002   Hiroshi Masuoka
  Pascal Maimon
Mitsubishi Pajero   Fabrizio Meoni KTM   Vladímir Txagin Kamaz Arràs - Madrid - Dakar
2001   Jutta Kleinschmidt
  Andrea Schulz
Mitsubishi Pajero   Meoni KTM   Karel Loprais Tatra París - Dakar
2000   Jean-Louis Schlesser
  Henri Magne
Schlesser-Renault
Buggy
  Richard Sainct BMW F650RR   Vladímir Txagin Kamaz París - Dakar - El Caire
1999   Jean-Louis Schlesser
  Philippe Monnet
Schlesser-Renault
Buggy
  Richard Sainct BMW F650RR   Karel Loprais Tatra Granada - Dakar
1998   Jean-Pierre Fontenay
  Gilles Picard
Mitsubishi Pajero   S. Peterhansel Yamaha   Loprais Tatra París - Granada - Dakar
1997   Kenjiro Shinozuka
  Henri Magne
Mitsubishi Pajero   S. Peterhansel Yamaha   Peter Reif Hino Dakar - Agadès - Dakar
1996   Pierre Lartigue
  Michel Perin
Citroën ZX   Edi Orioli Yamaha   Viktor Moskovskich Kamaz Granada - Dakar
1995   Pierre Lartigue
  Michel Perin
Citroën ZX   S. Peterhansel Yamaha   Karel Loprais Tatra Granada - Dakar
1994   Pierre Lartigue
  Michel Perin
Citroën ZX   Edi Orioli Cagiva   Karel Loprais Tatra París - Dakar - París
1993   Bruno Saby
  Dominique Seriyes
Mitsubishi Pajero   S. Peterhansel Yamaha   Françancesco Perlini Perlini París - Dakar
1992   Hubert Auriol
  Philippe Monnet
Mitsubishi Pajero   S. Peterhansel Yamaha   Françancesco Perlini Perlini París - Sirte - Ciutat del Cap
1991   Ari Vatanen
  Bruno Berglund
Citroën ZX   S. Peterhansel Yamaha   Jacques Houssat Perlini París - Trípoli - Dakar
1990   Ari Vatanen
  Bruno Berglund
Peugeot 405   Edi Orioli Cagiva   Giorgio Villa Perlini París - Trípoli - Dakar
1989   Ari Vatanen
  Bruno Berglund
Peugeot 405   Gilles Lalay Honda NXR No disputada París - Tunis - Dakar
1988   Juha Kankkunen
  Juha Piironen
Peugeot 205   Edi Orioli Honda NXR   Karel Loprais Tatra París- Alger - Dakar
1987   Ari Vatanen
  Bernard Giroux
Peugeot 205   Cyril Neveu Honda NXR   Jan de Rooy DAF París- Alger - Dakar
1986   René Metge
  Dominique Lemoyne
Porsche 959   Cyril Neveu Honda NXR   Giacomo Vismara Mercedes-Benz París - Alger - Dakar
1985   Patrick Zaniroli
  Jean Da Silva
Mitsubishi Pajero   Gaston Rahier BMW R 100   Karl-Friedrich Capito Mercedes-Benz París- Alger - Dakar
1984   René Metge
  Dominique Lemoyne
Porsche 911   Gaston Rahier BMW R 100   Pierre Lalleu Mercedes-Benz París - Alger - Dakar
1983   Jacky Ickx
  Claude Brasseur
Mercedes 280 G   Hubert Auriol BMW 980   Georges Groine Mercedes-Benz París- Alger - Dakar
1982   Claude Marreau
  Bernard Marreau
Renault 20   Cyril Neveu HONDA 550 XR   Georges Groine Mercedes-Benz París - Alger - Dakar
1981   René Metge
  Bernard Giroux
Range Rover   Hubert Auriol BMW GS 800   Adrien Villette ALM/ACMAT París - Dakar
1980   Freddy Kottulinsky
  Fred Luffelman
Volkswagen Iltis   Cyril Neveu Yamaha XT 500   Miloud Ataouat Sonacome París - Dakar
1979   Alain Génestier
  Joseph Terbiaut
Range Rover   Cyril Neveu Yamaha XT 500   Jean-François Dunac Pinzgauer París - Dakar

Quads i SSVs

modifica
Any Ruta Quads SSVs (UTVs fins al 2022)
Pilot Model Pilot-Copilot Model
2024 Al-UlaYanbo   Manuel Andújar Yamaha Raptor 700]]   Xavier de Soultrait   Martin Bonnet Polaris RZR Pro R
2023 prop de Yanbo-Dammam   Alexandre Giroud Yamaha Raptor 700   Eryk Goczal   Oriol Mena Can-Am Maverick X3
2022 Ḥaʼil-Jiddah   Alexandre Giroud Yamaha Raptor 700   Austin Jones   Gustavo Gugelmin Can-Am Maverick X3
2021 Jiddah-Ḥaʼil   Manuel Andújar Yamaha Raptor 700   Francisco López   Juan Pablo Latrach Can-Am Maverick X3
2020 Jiddah-Riad-Qiddiya   Ignacio Casale Yamaha Raptor 700   Casey Currie   Sean Berriman Can-Am Maverick X3
2009 Lima–Lima   Nicolás Cavigliasso Yamaha Raptor 700   Francisco López   Alvaro Quintanilla Can-Am Maverick X3
2018 Lima-La Paz-Córdoba   Ignacio Casale Yamaha Raptor 700   Reinaldo Varela   Gustavo Gugelmin Can-Am Maverick X3
2017 Asunción-La Paz-Buenos Aires   Sergey Karyakin Yamaha Raptor 700   Leandro Torres   Lourival Roldan Polaris RZR 1000 XP
2016 Buenos Aires-Salta-Rosario   Marcos Patronelli Yamaha Raptor 700 Categoria no disputada
2015 Buenos Aires-Iquique-Buenos Aires   Rafal Sonik Yamaha Raptor 700
2014 Rosario-Salta-Valparaíso   Ignacio Casale Yamaha Raptor 700
2013 Lima-Tucumán-Santiago   Marcos Patronelli Yamaha Raptor 700
2012 Mar del Plata-Arica–Lima   Alejandro Patronelli Yamaha Raptor 700
2011 Buenos Aires–Arica–Buenos Aires   Alejandro Patronelli Yamaha Raptor 700
2010 Buenos Aires–Antofagasta–Buenos Aires   Marcos Patronelli Yamaha Raptor 700
2009 Buenos Aires–Valparaiso–Buenos Aires   Josef Machácek Yamaha Raptor 700

Font:[7]

Prototips lleugers i Clàssics

modifica
Any Ruta Prototips lleugers Clàssics
Pilot-Copilot Model Pilot-Copilot Model
2024 Al-UlaYanbo   Cristina Gutiérrez   Pablo Moreno Taurus T3 Max   Carlos Santaolalla   Jan Rosa Toyota Land Cruiser HDJ80
2023 prop de Yanbo-Dammam   Austin Jones   Gustavo Gugelmin Can-Am Maverick XRS   Joan Morera   Lidia Ruba Toyota Land Cruiser HDJ80
2022 Ḥaʼil-Jiddah   Francisco López   Juan Pablo Latrach Can-Am XRS   Serge Mogno   Florent Drulhon Toyota Land Cruiser HDJ80
2021 Jiddah-Ḥaʼil   Josef Machácek   Pavel Vyoral Can-Am   Marc Douton   Emilien Etienne Sunhill Buggy

Font:[7]

Guanyadores femenines

modifica

La primera dona en guanyar el Dakar va ser l'alemanya Jutta Kleinschmidt, l'any 2001, pilotant un Mitsubishi Pajero Evo.[8]

Pel que fa a motos, Patricia Watson-Miller va guanyar tres vegades la copa femenina del ral·li Dakar, els anys 1991, 1991 i 2006.[9]

La catalana Laia Sanz i Pla-Giribert va ser campiona femenina del Ral·li Dakar sis anys consecutius (del 2011 a 2016) i el gener del 2020 també va resultar campiona, finalitzant en 18è lloc de la classificació general (comptant homes i dones), i també completant la cursa per desè any consecutiu.[10] Des del 2014 fins al 2019 sempre havia quedat per sobre de la 16a posició general,[10] arribant a la 9a posició el 2015.[11] Amb la gesta del 2020, Laia Sanz es va convertir en la primera pilot catalana que aconseguia completar 10 ral·lis Dakar consecutius.[11]

Referències

modifica
  1. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Rally París-Dakar». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 45. ISBN 84-95664-05-4. 
  2. «París-Dàkar: sense París ni Dàkar». Vilaweb.cat. VilaWeb, 02-01-2009.[Enllaç no actiu]
  3. Schilke, Nancy Knapp «New Year rings in first ever South America Dakar rally». Motorsport, 01-01-2009 [Consulta: 3 gener 2009].[Enllaç no actiu]
  4. «El Dakar 2009 se disputará en Argentina y Chile» (en castellà). Público, 11-02-2008. [Consulta: 16 gener 2021].
  5. «Dakar Rally unveils tough Arabian desert route for 2020», 20-11-2019. [Consulta: 29 desembre 2019].
  6. «Dakar Rally heads to Saudi Arabia in 2020», 25-04-2019. [Consulta: 31 desembre 2019].
  7. 7,0 7,1 «Dakar Retrospective 1979-2009» (en anglès). Official website. Amaury Sport Organisation. Arxivat de l'original el 14/6/2013. [Consulta: 19 juliol 2013].
  8. Vidal, María. «Cómo Jutta Kleinschmidt se convirtió en la primera mujer de la historia en ganar un Dakar» (en castellà), 22-01-2018. [Consulta: 10 gener 2022].
  9. «Typical biker: Patricia Watson-Miller». [Consulta: 10 gener 2022].
  10. 10,0 10,1 "Laia Sanz, millor pilot femenina del Dakar", Pau Cusí, El Nacional.cat, 17 gener 2020. [Consultat el 8/02/2020].
  11. 11,0 11,1 "Laia Sanz segueix fent història: 10 Dakars", "Tot es mou", TV3, 21/01/2020, vídeo, minut 1:39. [Consultat el 8/02/2020]

Enllaços externs

modifica
  • Web oficial (anglès) (francès) (castellà) (alemany) (xinès)