Obre el menú principal

L'arnès o malarmat (Peristedion cataphractum) és un peix pertanyent a la família dels peristèdids.

Infotaula d'ésser viuArnès
Peristedion cataphractum
Peristedion cataphractum.jpg
Peristedion cataphractum 1.jpg
Exemplar capturat a la Pulla (sud d'Itàlia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198742
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreScorpaeniformes
FamíliaPeristediidae
GènerePeristedion
EspèciePeristedion cataphractum
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Octonus olosteon (Rafinesque, 1810)
  • Peristedion chabrontera (Lacépède, 1801)
  • Peristedion macronema (Cadenat, 1951)
  • Peristedion malarmat (Lacépède, 1801)
  • Trigla cataphracta (Linnaeus, 1758)[3]
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Pot fer 40 cm de llargada màxima, tot i que la més comuna és de 18.
  • Cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades i estriades proveïdes cadascuna d'elles d'una espina, cosa que li dóna un aspecte cuirassat.
  • Té un perfil piramidal de secció octogonal, amb la base més gran formada de cap.
  • Cap allargat, molt ossificat i amb un rostre molt desenvolupat on hi ha dos lòbuls molt separats.
  • Boca ínfera sense dents i en forma de mitja lluna, amb barbes curtes a la mandíbula inferior.
  • La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca.
  • Ulls grossos separats per un espai còncau.
  • Presenta dues aletes dorsals molt properes: la primera amb els radis centrals més grans, la segona molt llarga.
  • Aleta caudal groguenca, mentre que les pelvianes i l'anal són blanques blavoses.
  • Color vermellós o rosat al dors i argentat al ventre.[4][5][6]

HàbitatModifica

És un peix marí, demersal i habitant dels fons fangosos entre 50-848 m (normalment, fins als 150) de fondària, els quals excava a la recerca d'invertebrats mitjançant els lòbuls del rostre.[7][8][9][10]

Distribució geogràficaModifica

CostumsModifica

  • És gregari[10]
  • Després d'una existència pelàgica, els exemplars immadurs viuen en aigües costaneres abans de migrar a aigües més fondes.[14]

Ús comercialModifica

Té una carn de bona qualitat i semblant a la dels tríglids. És molt freqüent als mercats, car es fa servir per a fer sopes.[7]

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans.[10]

ReferènciesModifica

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Enciclopèdia Catalana (català)
  5. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 123.
  6. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  7. 7,0 7,1 Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat.
  8. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  9. Miller, G.C. i W.J. Richards, 1990. Peristediidae. p. 685. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Fishbase (anglès)
  11. Zuev, G.V. i A.R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319.
  12. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  13. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona.
  14. Hureau, J.-C., 1986. Peristediidae. p. 1239-1240.

BibliografiaModifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnès