Viquipèdia

Roncador

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Pomadasys incisus)

El roncador[2] o xerla roncadora[3] (Pomadasys incisus) és una espècie de peix de la família dels hemúlids i de l'ordre dels perciformes.

Infotaula d'ésser viuRoncador
Pomadasys incisus Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Gran Canària (Illes Canàries).
Exemplar de Chromis limbata davant d'una mola de roncadors a l'illa de Tenerife
Estat de conservació
Risc mínim
UICN155182 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLutjaniformes
FamíliaHaemulidae
GènerePomadasys
EspèciePomadasys incisus Modifica el valor a Wikidata
Bowdich, 1825
Nomenclatura
Sinònims
  • Anomalodon incisus (Bowdich, 1825)
  • Dacymba bennetti (Lowe, 1938)
  • Orthopristis bennetti (Lowe, 1838)
  • Pomadasis bennettii (Lowe, 1838)
  • Pomadasys bennetti (Lowe, 1838)
  • Pomadasys bennettii (Lowe, 1838)
  • Pristipoma bennetti (Lowe, 1838)
  • Pristipoma bennetti (Lowe, 1838)
  • Pristipoma bennettii (Lowe, 1838)
  • Pristipoma ronchus (Valenciennes, 1838)[1]
Exemplar d'Aulostomus strigosus acompanyant una mola de roncadors a les costes de l'illa de Tenerife.

Morfologia modifica

  • Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total, tot i que la seua mida més freqüent és de 25.[4]
  • Cos oval, comprimit lateralment i més convex al dors.
  • Cap gros, llarg i correspon a un terç de la llargària total corporal.
  • Ulls bastant grossos.
  • Boca petita, lleugerament obliqua i amb nombroses dentetes primes i llargues disposades en bandes en ambdues mandíbules. Musell cònic. La maxil·la no arriba al nivell del marge anterior de l'ull, el qual està completament amagat a sota dels ossos preorbitaris.
  • Mentó amb dos porus seguits per un solc mitjà.
  • Aleta dorsal amb 12 espines, 16 radis tous i una fenedura entre els radis durs i els tous.
  • Aletes pectorals a la mateixa altura que les pelvianes.
  • Aleta anal amb 3 espines (la 2a. espina més dura) i 12-13 radis tous.
  • La caudal és escotada.
  • Dors groc amb tons grisos. Ventre platejat. Taca negra a l'opercle.
  • Escates moderadament ctenoides (entre 52 i 53 a la línia lateral).
  • 12-14 branquiespines inferiors al primer arc branquial.
  • La seua longevitat és de 7 anys.[5][6][7][8]

Reproducció modifica

Assoleix la talla de la primera maduresa sexual als 18,3 cm de longitud total (2,5 anys de vida)[8] i la reproducció té lloc a l'estiu.[9]

Alimentació modifica

Menja petits invertebrats bentònics.[10][6]

Paràsits modifica

És parasitat per Lernanthropus villiersi.[11]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal, de clima subtropical (47°N-14°S, 27°W-14°E) i bastant litoral, el qual viu entre 10 i 100 m de fondària sobre fons rocallosos i sorrencs.[4][6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a la Mediterrània occidental (si més no, des d'Alacant fins a Seta -Occitània-), meridional i oriental[12][13][14][15][16][17][18][19][20] (incloent-hi els Països Catalans[21] -a les illes Balears és més abundant a la badia de Palma)[9] i a l'Atlàntic oriental (des de l'Estret de Gibraltar fins a Angola i, probablement també, Sud-àfrica,[22][23][24][25][26][27][28] incloent-hi les illes Açores,[29] les illes Canàries, Cap Verd,[30][31][32] São Tomé[33][34][35] i Madeira).[36][37][38][6][39][40][41][42][43][44][45][46]

Costums modifica

Observacions modifica

És inofensiu per als humans[6] i el seu interès comercial és baix, sobretot perquè la seua mida és una mica reduïda.[8] Tot i així, es comercialitza sencer i és emprat en fresc per a ésser fregit o guisat (brous, cassoles de peix, etc.).[8]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
  4. ↑ 4,0 4,1 Roux, C., 1990. Haemulidae. Pàgs. 783-788. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  5. ↑ Pajuelo, J.G., J.M. Lorenzo i M. Gregoire, 2003. Age and growth of the bastard grunt (Pomadasys incisus: Haemulidae) inhabiting the Canarian archipelago, Northwest Africa. Fish. Bull. 101:851-859.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 164.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 PescaBase[Enllaç no actiu] (castellà)
  9. ↑ 9,0 9,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 165.
  10. ↑ Ben-Tuvia, A. i R. McKay, 1986. Haemulidae. Pàgs. 858-864. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  11. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  12. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  13. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  14. ↑ Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  15. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  16. ↑ Hureau, J.-C., 1991. La base de données GICIM : Gestion informatisée des collections ichthyologiques du Muséum. p. 225-227. A: Atlas Préliminaire des Poissons d'Eau Douce de France. Conseil Supérieur de la Pêche, Ministère de l'Environnement, CEMAGREF i Muséum national d'Histoire naturelle, París.
  17. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  18. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  19. ↑ Koukouras, Athanasios, 2010. Check-list of marine species from Greece. Aristotle University of Thessaloniki. Assembled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  20. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  21. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  22. ↑ Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31): 110 p.
  23. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  24. ↑ Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm. 156. ORSTOM, París. 267 p.
  25. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  26. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  27. ↑ Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  28. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  29. ↑ Borges, P.A.V., Costa, A., Cunha, R., Gabriel, R., Gonçalves, V., Martins, A.F., Melo, I., Parente, M., Raposeiro, P., Rodrigues, P., Santos, R.S., Silva, L., Vieira, P. & Vieira, V. (Eds.), 2010. A list of the terrestrial and marine biota from the Azores. Princípia, Oeiras, 432 pp.
  30. ↑ Da Silva Monteiro, Vanda Marques, 1998. Peixes de Cabo Verde. Ministério do Mar, Gabinete do Secretário de Estado da Cultura. M2- Artes Gráficas, Lda., Lisboa, Portugal. 179 p.
  31. ↑ Magnússon, J. i J.V.V. Magnússon, 1987. ICEIDA/Cape Verde Islands Fisheries Project. Survey of demersal fish resources in the waters off Cape Verde Islands. IV. Report: summary of information on species. Icelandic International Development Agency/Marine Research Institute. 114 p.
  32. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  33. ↑ Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  34. ↑ Frade, F. i F.C. Costa, 1956. Investigações sobre os peixes de superfície e a pesca nas ilhas de São Tomé e do Príncipe. Conferência Internacional dos Africanistas Ocidentais, 6a sessão, São Tomé, Communicações 4:152-175.
  35. ↑ Osório, B., 1893. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a. nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas (continuação). J. Sci. Math. Phys. Nat. 3(10):136-140.
  36. ↑ Bowdich, S. L. 1825. Fishes of Madeira. Pp. 121-125 i 233-238. A: T. E. Bowdich. Excursions in Madeira and Porto Santo during the autumn of 1823, while on his third voyage to Africa. Londres. Fish. Madeira: i-xii + 1-278, 11 pls. + 10 pls.
  37. ↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  38. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  39. ↑ Roux, C., 1979. Pomadasyidae. Pàgs. 391-395. A: J.C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  40. ↑ SIAP, CSRP, EC i SAUP, 2002. Marine ecosystems of the Northwest African subregion. SIAP, CSRP, EC i Sea Around Us Project. 1 CD-ROM.
  41. ↑ Séret, B. i P. Opic, 1997. Poissons de mer de l'ouest Africain tropical. ORSTOM. Initiations-documentations techniques.
  42. ↑ Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
  43. ↑ PESI (anglès)
  44. ↑ GBIF (anglès)
  45. ↑ OBIS (anglès)
  46. ↑ UICN (anglès)
  47. ↑ Els peixos de la platja de Torredembarra Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
  48. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Planes 164-165.

Bibliografia modifica

  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roncador

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roncador&oldid=33116136»