Porrima (Gamma de la Verge / γ Virginis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis), i la 122 més brillant del cel nocturn. Es troba a 38,6 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicPorrima
Tipusestrella binària, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F1-F2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra12,0202 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,17 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,41 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,74 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,56 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.043 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi83,1935 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)85,701 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−605,176 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar31,36 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,42 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 41m 39.6282s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 33' 2.1458''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,08[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,14 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
1ES 1239-01.1 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
GJ 482.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GSC 04949-01120 (GSC)
HD 110379J (Henry Draper Catalogue)
HIP 61941 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 12390-0110 (IRAS)
IRC +00223 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2269 (JP11)
2MASS J12413962-0126580 (2MASS)
RAFGL 1571 (RAFGL)
1RXS J124139.7-012706 (1RXS)
TD1 16433 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 11380 (UBV)
uvby98 100110379 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
RX J1241.6-0127 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
γ Vir (nomenclatura de Bayer)
29 Vir (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3683687763520080384 (Gaia DR3)
TIC 51735845 (TESS Input Catalog)
PLX 2924 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J12417-0127A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
ADS 8630 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
CSV 101317 (Catalogue of suspected variable stars)
Ci 20 732 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
GC 17270 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7623 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GJ 482 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
HD 110379 (Henry Draper Catalogue)
HR 4825 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
LFT 937 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 2604 (Luyten Half-Second catalogue)
LPM 444 (Luyten Proper-Motion catalogue)
LTT 4843 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 2927 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 31564 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 5859 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PM 12391-0110 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
PMC 90-93 6089 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
RBS 1143 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
ROT 1871 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SAO 138917 (Catàleg SAO)
UBV 11379 (UBV)
uvby98 100110379 A (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
IDS 12366-0054 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
CCDM J12417-0127A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
TYC 4949-1120-1 (Catàleg Tycho)
2EUVE J1241-01.4 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
EUVE J1241-01.4 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
Gaia DR2 3683687763520080384 (Gaia Data Release 2)
WEB 11013 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Modifica el valor a Wikidata

Nom modifica

El nom de Porrima, provinent del llatí, al·ludeix a una deessa de la mitologia romana que al costat de Postversa, era una de les dues ajudants de Carmenta, la deessa del part i la profecia. Se la invocava perquè previnguera i protegira els parts normals, aquells en els quals el bebè naixia de cap. Al segle ii aquest estel era conegut per Aulus Gellius com Prorsa i Prosa.[7]

En l'antiga Babilim assenyalava la dinovena constel·lació eclíptica, Shur-mahrū-shirū, i a títol individual era anomenada Kakkab Dan-nu, l'«Estel de l'Heroi». A la Xina rebia el nom de Shang Seang, l'«Alt Ministre d'Estat».[8]

Característiques físiques modifica

Porrima és un estel binari compost per dos estels de magnitud aparent +3,48 i +3,50 pràcticament idèntics. Ambdós són estels blancs de la seqüència principal de tipus espectral F0V i 7.100 K de temperatura superficial.[9][10] La lluminositat de cadascun d'ells és unes 4 vegades major que la lluminositat solar i tenen una diàmetre un 20% més gran que el del Sol. Cadascun d'ells té una massa aproximada de 1,4 masses solars i l'edat del sistema s'estima en 1.700 milions d'anys.[11] A diferència d'estels com el Sol on la fusió nuclear d'hidrogen en heli es produeix fonamentalment per la cadena protó-protó, en estels amb la massa de Porrima A i B el cicle CNO és la font d'energia predominant.[12]

El període orbital del sistema és de 169 anys i el pla orbital està inclinat 31º respecte al pla del cel. Encara que la separació mitjana entre ambdós és de 43 ua —poc més de la distància existent entre Plutó i el Sol—, l'alta excentricitat de l'òrbita fa que aquesta oscil·li entre 5 i 81 ua. L'últim periastre —mínima separació entre components— va tenir lloc el 2005.[12]

Porrima va ser una dels primers estels dobles descoberts. Un missioner en l'Índia, de nom Richaud, va descobrir la seva duplicitat en 1689. William Herschel va mesurar el seu angle de posició en 1781, i el seu fill, John Herschel, va calcular la seva òrbita en 1833.[13] Fins al començament de la dècada de 1990 era un objecte fàcil per als astrònoms aficionats, però la distància aparent del sistema ha anat disminuint fins a l'any 2005, a partir del qual torna a augmentar.

Referències modifica

  1. Jakub Ostrowski «Spectroscopic survey of γ Doradus stars – I. Comprehensive atmospheric parameters and abundance analysis of γ Doradus stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 19-02-2016, pàg. 2307–2322. DOI: 10.1093/MNRAS/STW393.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. «UBVRIJKL photometry of the bright stars». Communications of the Lunar and Planetary Laboratory, 1966, pàg. 99.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
  6. David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2010, pàg. A12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014948.
  7. Porrima (The Fixed Stars)
  8. Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  9. «HR 4825 -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  10. «HR 4826 -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  11. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 941-947 (Taula consultada en CDS).
  12. 12,0 12,1 «Porrima» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
  13. «Double stars to follow (Prairie Astronomy Club)». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 30 gener 2019].