Dickie Dare era una tira còmica distribuida per AP Newsfeatures a partir del 1933, la primera creada per Milton Caniff abans de començar Terry and the Pirates. Es publicava tots els dies, fins i tot diumenges. El 1932, Caniff es va desplaçar a Nova York per a acceptar una posició d'artista en Associated Press. Coulton Waugh va començar a dibuixar Dickie Dare en una història ja començada. Al 1944, quan Waugh va deixar-ho per treballar en una altra tira, la seva muller i ajudant, Odin Burvik, va convertir-se en la il·lustradora de Dickie Dare, a la que va seguir Fran Matera entre 1947 i 1949. Waugh va retornar a la tira fins que va acabar al 1957.
El 1966 —ara fa 58 anys— Neal Adams publicà la darrera tira de Ben Casey, basada en la sèrie de televisió homònima.
Aline Kominsky era una autora de còmicsnovaiorquesa nascuda fa 76 anys, que treballà sovint en col·laboració amb el seu cònjuge, Robert Crumb. Kominsky és considerada una icona del feminisme d'ençà la dècada de 1970: Aline fon integrant del col·lectiu femení que editava el còmic undergroundWimmin's Comix; arrel del seu matrimoni amb Crumb, ambdós publicaren entre 1974 i 2011 historietes autobiogràfiques dibuixades a quatre mans sobre la seua relació en parella en publicacions com Weirdo, The New Yorker o Dirty Laundry Comics, recopilades l'any 2012 en l'àlbum ¡Háblame de amor!. Kominsky participà en diferents revistes alternatives i en fundà algunes com Twisted Sisters, Power Pak o Weirdo, esta última junt amb Crumb, amb el qual també cocreà Dirty Laundry; en la dècada de 1990 publicà l'antologia autobiogràfica Need More Love, considerada la seua obra mestra.
Publicacions
Nelvana of the Northern Lights («Nelvana de la Llum del Nord», en anglés) és una superheroïna de ficció creada el 1941, durant l'època daurada dels còmics, i considerada la primera heroïna nacional canadenca. Creada pel pintor Franz Johnson i l'autor Adrian Dingle (el qual executà totes les seues aventures llevat de l'última història, escrita per John Hollis Mason), Nelvana protagonitzà els trenta-un primers números de Triumph-Adventure i també el número 3 de Super Duper Comics: sis d'estes històries foren reeditades l'any 1945 per Bell Features: en l'argument, Nelvanna és una semideesainuit que, com en la majoria de còmics de la Segona Guerra Mundial, protegix els seus paisans de l'amenaça de les Potències de l'Eix. L'obra completa fon recuperada l'any 2014 per la historiadora Hope Nicholson, la qual mamprengué una campanya de micromecenatge per a finançar la reedició, de la qual se'n féu càrrec finalment IDW.
Kevin Smith és un actor, director i guioniste de cinema estatunidenc nascut el 1970, fundador de View Askew Productions. També és conegut com a guioniste de còmics sobre els seus personatges cinematogràfics, o d'altres sèries comDaredevil o Green Arrow. També obrí una botiga de còmics.
Comix Zone és un videojoc d'acció creat per Sega originàriament per a la consola Mega Drive: publicat l'any 1995, el joc és un beat 'em up inspirat en el còmic superheroic en el qual el protagoniste, Sketch Turner, es troba dins les planxes de les seues pròpies historietes i passa de vinyeta a vinyeta mentres ixen baferades, onomatopeies i altres recursos propis del gènere.
Red Skull («calavera roja») és un personatge de l'Univers Marvel creat pel dibuixant Jack Kirby i el guioniste France Edward Herron: la seua primera aparició fon en Captain America Comics 7 (octubre de 1941). En els orígens, Red Skull era la mà dreta de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, però en sobreviure a la caiguda de l'Alemanya nazi manté els plans de l'Eix en l'era contemporània. Els enfrontaments amb el Capità Amèrica són constants, ja que Red Skull n'és l'antítesi. Ha sigut interpretat en cinema, entre d'altres, per l'actor Hugo Weaving.
Andy Capp és una tira còmica creada pel dibuixant Reg Smythe per als periòdics The Daily Mirror i The Sunday Mirror. El seu format original era d'una única vinyeta, però posteriorment es va expandir fins a quatre. La tira és ara dibuixada per Roger Mahoney, qui va reemplaçar Smythe després de la seva defunció el 1998. Creators Syndicate la distribueix internacionalment. El seu protagonista ha estat comercialitzat com a mascota d'una línia d'aperitius (Andy Capp's fries) i una difunta cadena de cursos de minigolf en Brevard County, Florida. La tira es desenvolupa en un poble indeterminat del nord d'Anglaterra, sent un retrat de la regió en què es va criar el seu creador. Els hobbies d'Andy inclouen les curses de coloms, els dards, el futbol, les apostes en curses de cavalls, emborratxar-se al pub local, barallar-se, i acabar al calabós en la pràctica de molts d'ells. També acostuma a lligar amb xicones al bar i a barallar-se amb la seva muller.
Tillieux va ser un autor belga de l'Escola de Marcinelle, naixit el 1921 i mort el 1978 en un accident de trànsit, creador de la sèrie Gil Pupil·la. Gràficament, Tillieux es pot considerar un exponent de la línia clara, encara que utilitzés més sovint que altres dibuixants d'aquesta escola els efectes d'ombra i de llum. Però el seu estil es va caracteritzar sobretot per la qualitat de les seves intrigues policíaques, amb diàlegs alhora secs i humorístics, així com per la seva capacitat en restituir l'atmosfera de la França industriosa dels anys 50, que impregna tota la seva obra. Apassionat d'automòbils, va dibuixar amb talent la majoria dels vehicles mítics de la postguerra. Tillieux va exercir principalment en dos dominis: la sèrie policíaca humorística, amb les seves creacions Fèlix, Marc Jaguar i sobretot Gil Pupil·la, i els acudits de mitja pàgina amb el seu antiheroi Cèsar i la sèrie Marc Lebut et son voisin, que presentava les aventures d'un Ford T.
Tove Jansson (1914-2001) fon una autora suecofinesa, particularment coneguda per haver creat els personatges de la família Mumin, molt populars a Escandinàvia gràcies a la sèrie de televisió del mateix nom.
Lupin III és una sèrie creada i il·lustrada per Monkey Punch i publicada en la revista Weekly Manga Action per primera vegada el 1967. La història relata les aventures d'una banda de lladres liderada per Arsène Lupin III, el nét d'Arsène Lupin, un lladre de guant blanc francés aparegut en les vint-i-una novel·les de Maurice Leblanc fins a 1941. Lupin viatja per tot el món amb els seus mitgers per a robar grans tresors i escapar de la policia. Del manga se n'arribaren a publicar un total de dotze volums.
Mitsutoshi Furuya fou un mangakajaponès. Començà com assistent de Fujio Akatsuka. És conegut per la seua obra Dame Oyaji ("No-Good Dad", 1970–1982), que va obtenir notorietat davant el públic japonès parodiant la vida familiar amb un pare calçasses casat amb una dona dominant
Jim Lee és un autor sud-coreà nascut el 1964 i nacionalitzat estatunidenc. Pel seu estil altament detallat, va ser un dels dibuixants de major influència en la resta de dibuixants d'historietes nord-americanes en la dècada dels 90. Els seus primers treballs d'importància els realitzà per a Marvel en les sèries Alpha Flight o Punisher War Journal i, més tard, a Uncanny X-Men. El seu entintador en aquesta època és Scott Williams, amb el qual mantindrà una llarga col·laboració. En 1991 exerceix com a dibuixant i guionista de la nova sèrie X-Men, per la qual redissenyà els uniformes de la major part dels membres del grup i creà nous personatges, com Omega Red. El primer nombre d'aquesta sèrie, de la qual es llançaren cinc versions amb diferents portades, aconseguí el rècord del comic de superherois més venut de la història, amb 8 milions d'exemplars. No obstant això, Jim Lee no es mostrava conforme amb la política de drets d'autor de Marvel i s'uní a altres dibuixants que, encapçalats per Todd McFarlane, fundaren la companyia Image Comics, en la qual s'asseguavren el total control de llurs creacions. Lee llançà la sèrie WildC.A.T.s en la qual dues races alienígenes mantenen una guerra secreta a la terra. Finalment separà d'Image el seu segell, WildStorm Productions, batejat amb el nom del seu estudi. Després d'això, tornà juntament amb Rob Liefeld a Marvel, dins del projecte Heroes Reborn, en el qual s'encarregaren de recrear quatre de les sèries clàssiques de Marvel que, en aquesta època, es trobaven en una mala situació de vendes. Al remat vengué Wildstorm a DC Comics i passà a encarregar-se en diferents etapes de Batman i Superman. El 18 de febrer de 2010, DC Entertainment va nomenar Jim Lee i Donen DiDio com co-editors de DC Comics. En 2011, Lee va ser part integral en el llançament de la iniciativa de DC ComicsThe New 52 i del redisseny dels nous vestits més contemporanis d'alguns dels personatges més emblemàtics de l'univers DC, incloent Batman, Superman i Wonder Woman.
Li'l Abner és una tira còmica satírica apareguda en diversos periòdics dels Estats Units, escrita i dibuixada per Al Capp (1909-1979). A Sud-amèrica el protagonista s'anomenava Chiquito Abner en castellà i Ferdinando o Família Buscapé en portuguès. En aquesta sèrie de dibuixos es presenta un clan fictici de pagesos (hillbillies) en una ciutat pobre anomenada Dogpatch, a Kentucky. Se satiritza sobretot el matrimoni i la política: hi ha una cursa de solteres que empaiten els solters del poble i el personatge de la bella Daisy malda per aconseguir el benplantat Li'l Abner sense aconseguir-ho. Les tires còmiques aparegueren durant quaranta-tres anys, del 13 d'agost de 1934 fins al 13 de novembre de 1977. Era distribuïda per la United Feature Syndicate. Va tenir un fort impacte cultural i se n'han fet dues pel·lícules (1940 i 1959) i un musical a Brodway (1956).
René Goscinny (1926-1977) va ser un dibuixant i guionista de còmics francès. És un dels autors francesos de més èxit a tot el món, amb més de 500 milions de llibres venuts, traduïts a més de trenta idiomes. Va ser cofundador de la revista setmanal Pilote, i va guanyar fama com a guionista de diverses historietes, treballant amb dibuixants destacats de Bèlgica i França. Les seves creacions més famoses són: Astèrix, el Gal (juntament amb Albert Uderzo a la revista Pilote, l'any 1959) o el Gran Visir Iznogoud. També va ser guionista de Lucky Luke (creat per Morris que va continuar als dibuixos).
Pran (1938-2014) era un autor de còmics indi nascut fa 86 anys, creador dels personatges Chacha Chaudhary, Raman, Billu i Shrimatiji. El 1960 començà a treballar en el diari Milap a Delhi, per al qual creà la tira còmicaDaabu. El 1969 creà el seu personatge més reeixit, Chacha Chaudary (tio Chaudhary), publicat per primera volta en la revista Lotpot, en resposta al poc ressò dels autors indis front als còmics occidentals: el vell Chaudhary amb el seu turbant roig i el forçut Sabu, vingut del planeta Júpiter i vergonyós amb les dones, protagonitzaren històries amb elements típics com el criquet o els chapati; el 2013 féu un còmic per a la BBC índia en el qual Sabu viatja al planeta Mart. Chaudary i Sabu esdevingueren els dos personatges de còmic més populars de l'Índia, per la qual cosa Pran era conegut com «el Walt Disney indi»: les seues creacions es publicaven en quaranta-cinc diaris indis i han sigut recopilats en quatre-cents àlbums.
Hal Foster fon un dibuixant canadenc reconegut pel seu treball en Tarzan i El Príncep Valent. A començaments de 1929, Foster il·lustrà una adaptació del personatge d'Edgar Rice Burroughs. El mateix Burroughs l'elegiria, dos anys més tard, per portar-lo al còmic, però Foster mai es va sentir realment identificat amb Tarzan. Tanmateix, la seva feina havia atret la mirada de William Randolph Hearst, que li va oferir crear una sèrie especialment per ell: el resultat fon Derek, Son of Thane, retitulat més tard El Príncep Valent, la qual dibuixà fins al 16 de maig de 1971 en què ho va deixar en mans de John Cullen Murphy. Encarregat de la redacció i del control de la sèrie, la seua veritable jubilació fon la pàgina del 10 de febrer de 1980. Va morir dos anys més tard, el 1982.
Alfonso Azpiri (1947 - 2017) era un dibuixantmadrileny de ciència-ficció, autor de Lorna (per a adults) i Mot (per a públic juvenil). Els seus primers còmics els va publicar a la revista Trinca a partir de 1971, amb guions de Carlos Buiza i Carlos Cidoncha. Amb el tancament de Trinca, Azpiri va realitzar còmics eròtics per el mercat italià compaginats amb còmics d'autor com ara Zephyd. També va col·laborar a la revista infantil El Acordeón el 1976. A partir de 1981, a Cimoc, va dibuixar la seva sèrie Lorna, amb Cidoncha com a guionista, cosa que va acabar portant les seves obres a altres publicacions com ara Heavy Metal i Penthouse Comix. Als 80 va fer diversos treballs per la indústria del vídeojoc i el 1988 comença a publicar per El País al suplement juvenil El Pequeño País el còmic Mot, que més tard seria recopilat en un volum i adaptat a una sèrie d'animació.
The Fade Out és una col·lecció de còmics creats per Ed Brubaker i l'artista Sean Phillips amb l'ajuda de la colorista Elizabeth Breitweiser i l'ajudant d'investigació Amy Condit. Image Comics va publicar-ne dotze números entre l'agost de 2014 i el gener de 2016. La història ha estat recopilada en tres volums de butxaca i una única col·lecció de tapa dura. La història, parcialment inspirada en la vida de l'oncle de Brubaker, se situa a l'any 1948 i és protagonitzada per Charlie Parish, un guionista de Hollywood que pateix estrès post-traumàtic i que és encobert pel seu millor amic de la Llista Negra, Gil. Quan Charlie desperta després de patir un desmai a la mateixa habitació on una jove actriu ha estat assassinada, en Gil i ell es disposen a trobar el seu assassí per fer justícia. Mentre descobreixen més coses sobre el seu passat tèrbol, es troben enfrontant-se a l'elit més poderosa de Hollywood, que no vol perdre el seu estatus social. Tot i que es va avisar Brubaker que l'argument no era prou comercial per arribar a un públic ample, "The Fade Out" va aconseguir vendre's molt millor que les col·laboracions prèvies d'altres autors i va aconseguir i se'n van fer diverses impressions. Els números van rebre opinions positives per part de la crítica.
Marie Severin fon una autora novaiorquesa nascuda el 1929, considerada una de les pioneres de la indústria del còmic nord-americana. El seu primer treball conegut va ser el color per A Moon, a Girl ... Romance #9 (Oct. 1949) d'EC Comics. Quan EC va deixar de publicar a conseqüència de les audiències al Senat dels Estats Units sobre els efectes dels còmics sobre els nens i l'establiment del Comics Code, Severin va treballar breument per a la predecesor dels anys 1950 de Marvel Comics, Atlas Comics. El 1959 començà a treballar en el departament de producció de Marvel: quan la revista Esquire els encomanà una doble pàgina sobre «cultura de les drogues en la universitat», Severin rebé l'encàrrec perquè l'encarregat, Sol Brodsky, no volia que l'estrella de l'editorial, Jack Kirby, deixés de fer la seva feina. La seva il·lustració per a la revista va portar a l'editor en cap de Marvel Stan Lee a assignar-li el serial "Doctor Strange" dins la revista "Strange Tales", en substitució de Bill Everett, que va succeir el creador del personatge Steve Ditko. Amb Lee, Severin va crear l'entitat còsmica fictícia del Living Tribunal (Tribunal Vivent) a Strange Tales # 157 (data de portada juny de 1967). Severin va ser la cap de coloristes de Marvel fins al 1972, moment en el qual va traspassar la majoria de les seves tasques de color a George Roussos per tal de poder fer més dibuix a llapis. El 1976, Severin va cocrear Spider-Woman (Jessica Drew), dissenyant el seu vestit original. Va cocrear Doctor Bong l'enemic de Howard the Duck el 1977.
George Herriman (n. 1880) és un autor de còmic americà, creador de Krazy Kat. Amb disset anys, va començar a Los Angeles Herald com a il·lustrador i gravador. Els anys següents, va acumular treballs de subsistencia: il·lustracions, gags i algunes primeres tires còmiques (Major Ozone, Musical Mose, Acrobatic Archie, Professer Otto and his Auto, Two Jolly Jackies, etc.) la qualitat de les quals no va superar la d'altres produccions mitjanes de l'època. En arribar a Nova York va treballar al World de Pulitzer, després d'uns mesos al Daily News, és reclutat per Rudolph Block com a dissenyador esportiu per al New York Journal. Gooseberry Sprig, el 1909, va anunciar la creativitat i el sentit de l'humor tenyit de poesia que faria famós a Herriman. L'any següent, va començar The Dingbat Family, on un gat que encara no es deia Krazy passejava. El 26 de juliol de 1910, un ratolí va aparèixer a la part inferior de la caixa i llança un projectil per a gats, inaugurant la futura rutina de Krazy i Ignatz. El 28 d'octubre de 1913, després d'haver substituït en alguns ocasions, amb aquest nom, el Dingbat de vacances, els duetistes van guanyar la seva pròpia tira, per a disgust del ratolí, amb l'únic nom de Krazy Kat. Herriman va continuar The Dingbat Family fins el 1916 i va dibuixar Baron Bean del 1916 al 1919. Als anys trenta va il·lustrar les col·leccions d’Archy and Mehitabel de Don Marquis. No va ser fins al 1932 que es va dedicar exclusivament a la seva sèrie insígnia. Krazy Kat el fa famós. A partir dels anys vint, la tira es va fer molt popular: en varen sortir derivats (inclòs un ballet de jazz el 1922. Amb el pas del temps, aquesta popularitat disminueix, Amb el pas del temps, aquesta popularitat disminueix, en aquell moment s'és menys sensible a aquestes històries de ximpleries. Tot i això, Krazy Kat manté admiradors incondicionals entre estètiques, segons la crítica Gilbert Seldes, el poeta E. E. Cummings o William Randolph Hearst, el seu editor, que dóna suport a Herriman fins a la seva mort. Després d'aquesta, contràriament a la tradició, la sèrie no la reprèn cap autor, Hearst creu que ningú no podria substituir el seu creador.
Rejabhad era un autor de còmics malai nascut fa 85 anys. Conegut com el «rei dels còmics de Malàisia» (Raja Kartun Malaysia) i també com a Penghulu («número u») entre els autors malais i Pak Jab pels seus fans, Rejabhad fon —junt amb Raja Hamzah i Halim Teh— un dels grans dibuixants clàssics de l'era daurada dels còmics malais. Nascut el 1939 a Penang, Rejabhad publicà la seua primera historieta l'any 1958, alhora que començava una carrera de vint anys en l'exèrcit, on s'encarregava d'il·lustrar escenes militars i del combat, un àmbit retratat en la tira còmicaPrebet Dabus («el soldat Dabus») i l'àlbum Dengan Rejabhad (1983). Rejab formà part d'una missió de mil nou cents quaranta-set militars destinats per l'ONU al Congo, coneguda com a la Forca Especial Malàisia al Congo, una experiència que relatà més tard en una sèrie. Després d'eixir de l'exèrcit, Rejabhad treballà en la revista Gila-Gila junt amb altres autors com Lat: la seua secció, intitulada Senyum rakan muda («somriures dels jóvens amics») consistia en dos pàgines amb diferents historietes, una columna sobre els utensilis del dibuixant i una altra sobre antics companys de professió; de fet, Rejab feia classes als novençans en les oficines de Creative Press i contestava les cartes dels lectors de la secció Hai KP; també hi publicà la sèrie humorística sobre la seua experiència com a membre dels cascs blaus a Somàlia, Kenang manis di Somalia («bons records de Somàlia»). Altres obres seues són Periwira Mat Gila, Tan Tin Tun, Mawar Oh Mawar i Selendang Siti Rugayah; el seu últim còmic, Siri Amal, és un homenatge a la professió de dibuixant —Rejabhad tutelà altres autors malais com Cabai, Datuk Lat, Imuda, Juragan, Ubi i Ujang—.
Carl Barks (1901—2000) fon un autor estatunidenc conegut per les històries del personatge de l'Ànec Donald, en les quals creà la ciutat de Duckburg i molts dels secundaris, com L'Oncle Garrepa i els Beagle Boys. La qualitat dels seus guions i dibuixos li va fer guanyar l'àlies de The Duck Man (l'Home-Ànec). Al novembre de l'any 1935 començà a treballar en The Walt Disney Studios, un any després del debut de l'Ànec Donald: l'any 1937 Donald es va convertir en la figura principal de les seues pròpies històries, en compte de seguir com a acompanyant de Mickey Mouse, en crear un nou departament responsable de la sèrie. Encara que al principi Barks només contribuïa amb algunes idees, va col·laborar en les animacions Donald's Nephews (1938), Donald's Cousin Gus (1938), Timber (1941), The Vanishing Private (1942) i The Plastics Inventor (1944). Frustrat per les condicions de treball en Disney, va renunciar en l'any 1942. Poc temps abans d'anar-se'n havia treballat en un comic-book al costat de Jack Hannah (Donald Duck finds Pirate Gold), una història de seixanta-quatre pàgines publicada per primera vegada a l'octubre de 1942 per Western Publishing, per a la qual entrà a treballar poc després. Barks va pensar que se li permetria crear els seus propis personatges, però el designaren a produir historietes de Donald. Ell va insistir a fer els guions de les històries i també els dibuixos. The Victory Garden va ser la primera de les cinc-centes històries que féu.
Al Taliaferro (1905-1969) va ser un artista que va treballar en la realització de còmics amb personatges de The Walt Disney Company. És conegut sobretot pels seus treballs fets amb l'Ànec Donald, encara que en els seus començaments va participar en les tires humorístiques de Mickey Mouse que es publicaven en els diaris. Taliaferro va dibuixar historietes de Donald des de 1938 fins a la seua mort.
Carlos Conti (1916 - 1975) fon un autor barceloní, creador, entre d'altres del personatge El Loco Carioco, i famós pels seus acudits curts. Durant els anys 30 va treballar com agent d'assegurances, activitat que va ser interrompuda per la Guerra Civil, durant la qual va combatre en l'exèrcit republicà. Després de la contesa, va col·laborar com il·lustrador per a diverses revistes (entre elles la recent apareguda Hola). En 1949 va començar a publicar en la revista Pulgarcito la sèrie que li donaria major celebritat, El loco Carioco. Altres personatges seus nascuts en aquests anys van ser: Mi tío Magdaleno (1951), Apolino Tarúguez, hombre de negocios i La vida adormilada de Morfeo Pérez (1952). Aquesta última era una sèrie inusual en els còmics de l'època, ja que posava en escena els bojos somnis del mediocre protagonista, si bé l'última vinyeta el retornava inexorablement a la seua frustrant realitat. A més de la seua labor com creador de còmics, Conti es va especialitzar en la creació d'acudits gràfics per a diverses revistes de l'Editorial Bruguera. En 1957, juntament amb Peñarroya, Escobar, Cifré i Giner, també dibuixants de l'editorial, crea una empresa independent que publica la revista Tío Vivo, en la qual Conti tindria el càrrec de director artístic. Després del fracàs de Tío Vivo, continua col·laborant per a Bruguera, amb personatges com Don Alirón y la ciencia-ficción (1969) i El doctor No y su ayudante Sí (1970). És l'autor dels guions de les historietes curtes de Superlópez, de Jan, treball que va signar amb el nom de Pepe. També va col·laborar a ABC, Blanco y Negro, Leyendas Infantiles, El Coyote, TBO i moltes altres publicacions.
Robert Crumb (1943) és un autor estatunidenc,pioner del còmic underground i és potser la figura més destacada d'aquest moviment. Tot i que és un dels més coneguts autors de còmic, la seua carrera s'ha desenvolupat sempre al marge de la indústria. A les temàtiques que tracta s'hi troba la relació amb el sexe femení. Encoratjat per la reacció favorable que van trobar alguns dibuixos seus publicats en fanzinesunderground, va decidir el 1967 traslladar-se a San Francisco, en ple auge de la psicodèlia i el flower power. Allí va editar el primer número del seu fanzine Zap Comix, al començament de 1968. Aquesta publicació es considera l'acta de naixement del còmic underground nord-americà.
.svg){kind=logo}
.jpg)
.jpg)
en la SDCC '84
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.png)
.jpg)
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
