Dickie Dare era una tira còmica distribuida per AP Newsfeatures a partir del 1933, la primera creada per Milton Caniff abans de començar Terry and the Pirates. Es publicava tots els dies, fins i tot diumenges. El 1932, Caniff es va desplaçar a Nova York per a acceptar una posició d'artista en Associated Press. Coulton Waugh va començar a dibuixar Dickie Dare en una història ja començada. Al 1944, quan Waugh va deixar-ho per treballar en una altra tira, la seva muller i ajudant, Odin Burvik, va convertir-se en la il·lustradora de Dickie Dare, a la que va seguir Fran Matera entre 1947 i 1949. Waugh va retornar a la tira fins que va acabar al 1957.
El 1966 —ara fa 58 anys— Neal Adams publicà la darrera tira de Ben Casey, basada en la sèrie de televisió homònima.
Aline Kominsky era una autora de còmicsnovaiorquesa nascuda fa 76 anys, que treballà sovint en col·laboració amb el seu cònjuge, Robert Crumb. Kominsky és considerada una icona del feminisme d'ençà la dècada de 1970: Aline fon integrant del col·lectiu femení que editava el còmic undergroundWimmin's Comix; arrel del seu matrimoni amb Crumb, ambdós publicaren entre 1974 i 2011 historietes autobiogràfiques dibuixades a quatre mans sobre la seua relació en parella en publicacions com Weirdo, The New Yorker o Dirty Laundry Comics, recopilades l'any 2012 en l'àlbum ¡Háblame de amor!. Kominsky participà en diferents revistes alternatives i en fundà algunes com Twisted Sisters, Power Pak o Weirdo, esta última junt amb Crumb, amb el qual també cocreà Dirty Laundry; en la dècada de 1990 publicà l'antologia autobiogràfica Need More Love, considerada la seua obra mestra.
Publicacions
Nelvana of the Northern Lights («Nelvana de la Llum del Nord», en anglés) és una superheroïna de ficció creada el 1941, durant l'època daurada dels còmics, i considerada la primera heroïna nacional canadenca. Creada pel pintor Franz Johnson i l'autor Adrian Dingle (el qual executà totes les seues aventures llevat de l'última història, escrita per John Hollis Mason), Nelvana protagonitzà els trenta-un primers números de Triumph-Adventure i també el número 3 de Super Duper Comics: sis d'estes històries foren reeditades l'any 1945 per Bell Features: en l'argument, Nelvanna és una semideesainuit que, com en la majoria de còmics de la Segona Guerra Mundial, protegix els seus paisans de l'amenaça de les Potències de l'Eix. L'obra completa fon recuperada l'any 2014 per la historiadora Hope Nicholson, la qual mamprengué una campanya de micromecenatge per a finançar la reedició, de la qual se'n féu càrrec finalment IDW.
Kevin Smith és un actor, director i guioniste de cinema estatunidenc nascut el 1970, fundador de View Askew Productions. També és conegut com a guioniste de còmics sobre els seus personatges cinematogràfics, o d'altres sèries comDaredevil o Green Arrow. També obrí una botiga de còmics.
Comix Zone és un videojoc d'acció creat per Sega originàriament per a la consola Mega Drive: publicat l'any 1995, el joc és un beat 'em up inspirat en el còmic superheroic en el qual el protagoniste, Sketch Turner, es troba dins les planxes de les seues pròpies historietes i passa de vinyeta a vinyeta mentres ixen baferades, onomatopeies i altres recursos propis del gènere.
Mordillo (1932-2019) fon un autor bonaerenc: fill d'extremeny i d'asturiana emigrats, va fer il·lustracions d'humor caracteritzades per l'ús abundant del color i l'absència de text, centrat en el tema de l'esport (especialment el futbol i el golf), el romanticisme i els animals. De 1976 a 1981, els dibuixos de Mordillo van ser utilitzats per artista eslové Miki Muster per crear Mordillo, una sèrie de 400 animacions curtes que foren presentades a Festival Internacional de Cinema de Canes i comprades per estudis televisius de diferents països. Als darrers anys de la seva carrera es va dedicar gairebé exclusivament a l'humor gràfic i a les il·lustracions infantils.
Andy Capp és una tira còmica creada pel dibuixant Reg Smythe per als periòdics The Daily Mirror i The Sunday Mirror. El seu format original era d'una única vinyeta, però posteriorment es va expandir fins a quatre. La tira és ara dibuixada per Roger Mahoney, qui va reemplaçar Smythe després de la seva defunció el 1998. Creators Syndicate la distribueix internacionalment. El seu protagonista ha estat comercialitzat com a mascota d'una línia d'aperitius (Andy Capp's fries) i una difunta cadena de cursos de minigolf en Brevard County, Florida. La tira es desenvolupa en un poble indeterminat del nord d'Anglaterra, sent un retrat de la regió en què es va criar el seu creador. Els hobbies d'Andy inclouen les curses de coloms, els dards, el futbol, les apostes en curses de cavalls, emborratxar-se al pub local, barallar-se, i acabar al calabós en la pràctica de molts d'ells. També acostuma a lligar amb xicones al bar i a barallar-se amb la seva muller.
Tillieux va ser un autor belga de l'Escola de Marcinelle, naixit el 1921 i mort el 1978 en un accident de trànsit, creador de la sèrie Gil Pupil·la. Gràficament, Tillieux es pot considerar un exponent de la línia clara, encara que utilitzés més sovint que altres dibuixants d'aquesta escola els efectes d'ombra i de llum. Però el seu estil es va caracteritzar sobretot per la qualitat de les seves intrigues policíaques, amb diàlegs alhora secs i humorístics, així com per la seva capacitat en restituir l'atmosfera de la França industriosa dels anys 50, que impregna tota la seva obra. Apassionat d'automòbils, va dibuixar amb talent la majoria dels vehicles mítics de la postguerra. Tillieux va exercir principalment en dos dominis: la sèrie policíaca humorística, amb les seves creacions Fèlix, Marc Jaguar i sobretot Gil Pupil·la, i els acudits de mitja pàgina amb el seu antiheroi Cèsar i la sèrie Marc Lebut et son voisin, que presentava les aventures d'un Ford T.
Ralf König és un dibuixant alemany nascut el 1960 i creador, entre altres personatges, de Conrad i Paul, una parella «lliure» de gais que viuen a Colònia (Alemanya). Ha creat els primers còmics de temàtica homosexual llegits de forma massiva també per heterosexuals. Nascut en una família obrera de l'àmbit rural alemany, va estudiar a un centre de formació professional i va començar a treballar com a aprenent de soldador. Ralf König va començar a publicar els seus dibuixos el 1979 a la revista underground Zomix i a la revista gai Rosa Flieder, les dues basades a Munic. El 1981 va sortir el primer volum de Schwulcomics. De 1981 a 1986, va estudiar a la KunstAkademie de Düsseldorf. El 1987, va publicar Der bewegte Mann, L'home desitjat en l'edició en català, que el va consagrar com a dibuixant. Algunes de les obres han estat adaptades al cinema, com Der bewegte Mann (1994), Kondom des Grauens (1996) dirigida per Martin Walz, i que incloïa l'argument de El condó ataca i la continuació Bis auf die Knochen i que a diferència de Der bewegte Mann, que el va decebre, el guió el va fer el mateix König per controlar-ne la producció, Wie die Karnickel i Lysistrata el 2002.
Altres efemèrides
El 1978 aparegué per primera volta el personatge d'Odie en la tira còmica Garfield.
Lupin III és una sèrie creada i il·lustrada per Monkey Punch i publicada en la revista Weekly Manga Action per primera vegada el 1967. La història relata les aventures d'una banda de lladres liderada per Arsène Lupin III, el nét d'Arsène Lupin, un lladre de guant blanc francés aparegut en les vint-i-una novel·les de Maurice Leblanc fins a 1941. Lupin viatja per tot el món amb els seus mitgers per a robar grans tresors i escapar de la policia. Del manga se n'arribaren a publicar un total de dotze volums.
Mitsutoshi Furuya fou un mangakajaponès. Començà com assistent de Fujio Akatsuka. És conegut per la seua obra Dame Oyaji ("No-Good Dad", 1970–1982), que va obtenir notorietat davant el públic japonès parodiant la vida familiar amb un pare calçasses casat amb una dona dominant
Jim Lee és un autor sud-coreà nascut el 1964 i nacionalitzat estatunidenc. Pel seu estil altament detallat, va ser un dels dibuixants de major influència en la resta de dibuixants d'historietes nord-americanes en la dècada dels 90. Els seus primers treballs d'importància els realitzà per a Marvel en les sèries Alpha Flight o Punisher War Journal i, més tard, a Uncanny X-Men. El seu entintador en aquesta època és Scott Williams, amb el qual mantindrà una llarga col·laboració. En 1991 exerceix com a dibuixant i guionista de la nova sèrie X-Men, per la qual redissenyà els uniformes de la major part dels membres del grup i creà nous personatges, com Omega Red. El primer nombre d'aquesta sèrie, de la qual es llançaren cinc versions amb diferents portades, aconseguí el rècord del comic de superherois més venut de la història, amb 8 milions d'exemplars. No obstant això, Jim Lee no es mostrava conforme amb la política de drets d'autor de Marvel i s'uní a altres dibuixants que, encapçalats per Todd McFarlane, fundaren la companyia Image Comics, en la qual s'asseguavren el total control de llurs creacions. Lee llançà la sèrie WildC.A.T.s en la qual dues races alienígenes mantenen una guerra secreta a la terra. Finalment separà d'Image el seu segell, WildStorm Productions, batejat amb el nom del seu estudi. Després d'això, tornà juntament amb Rob Liefeld a Marvel, dins del projecte Heroes Reborn, en el qual s'encarregaren de recrear quatre de les sèries clàssiques de Marvel que, en aquesta època, es trobaven en una mala situació de vendes. Al remat vengué Wildstorm a DC Comics i passà a encarregar-se en diferents etapes de Batman i Superman. El 18 de febrer de 2010, DC Entertainment va nomenar Jim Lee i Donen DiDio com co-editors de DC Comics. En 2011, Lee va ser part integral en el llançament de la iniciativa de DC ComicsThe New 52 i del redisseny dels nous vestits més contemporanis d'alguns dels personatges més emblemàtics de l'univers DC, incloent Batman, Superman i Wonder Woman.
Li'l Abner és una tira còmica satírica apareguda en diversos periòdics dels Estats Units, escrita i dibuixada per Al Capp (1909-1979). A Sud-amèrica el protagonista s'anomenava Chiquito Abner en castellà i Ferdinando o Família Buscapé en portuguès. En aquesta sèrie de dibuixos es presenta un clan fictici de pagesos (hillbillies) en una ciutat pobre anomenada Dogpatch, a Kentucky. Se satiritza sobretot el matrimoni i la política: hi ha una cursa de solteres que empaiten els solters del poble i el personatge de la bella Daisy malda per aconseguir el benplantat Li'l Abner sense aconseguir-ho. Les tires còmiques aparegueren durant quaranta-tres anys, del 13 d'agost de 1934 fins al 13 de novembre de 1977. Era distribuïda per la United Feature Syndicate. Va tenir un fort impacte cultural i se n'han fet dues pel·lícules (1940 i 1959) i un musical a Brodway (1956).
Joaquim Micó és un escriptor barceloní nascut el 1960 que treballà com a guioniste per a l'editorial Bruguera amb el pseudònim Químius. D'ençà s'ha especialitzat en literatura juvenil.
Pran (1938-2014) era un autor de còmics indi nascut fa 86 anys, creador dels personatges Chacha Chaudhary, Raman, Billu i Shrimatiji. El 1960 començà a treballar en el diari Milap a Delhi, per al qual creà la tira còmicaDaabu. El 1969 creà el seu personatge més reeixit, Chacha Chaudary (tio Chaudhary), publicat per primera volta en la revista Lotpot, en resposta al poc ressò dels autors indis front als còmics occidentals: el vell Chaudhary amb el seu turbant roig i el forçut Sabu, vingut del planeta Júpiter i vergonyós amb les dones, protagonitzaren històries amb elements típics com el criquet o els chapati; el 2013 féu un còmic per a la BBC índia en el qual Sabu viatja al planeta Mart. Chaudary i Sabu esdevingueren els dos personatges de còmic més populars de l'Índia, per la qual cosa Pran era conegut com «el Walt Disney indi»: les seues creacions es publicaven en quaranta-cinc diaris indis i han sigut recopilats en quatre-cents àlbums.
Hal Foster fon un dibuixant canadenc reconegut pel seu treball en Tarzan i El Príncep Valent. A començaments de 1929, Foster il·lustrà una adaptació del personatge d'Edgar Rice Burroughs. El mateix Burroughs l'elegiria, dos anys més tard, per portar-lo al còmic, però Foster mai es va sentir realment identificat amb Tarzan. Tanmateix, la seva feina havia atret la mirada de William Randolph Hearst, que li va oferir crear una sèrie especialment per ell: el resultat fon Derek, Son of Thane, retitulat més tard El Príncep Valent, la qual dibuixà fins al 16 de maig de 1971 en què ho va deixar en mans de John Cullen Murphy. Encarregat de la redacció i del control de la sèrie, la seua veritable jubilació fon la pàgina del 10 de febrer de 1980. Va morir dos anys més tard, el 1982.
Alfonso Azpiri (1947 - 2017) era un dibuixantmadrileny de ciència-ficció, autor de Lorna (per a adults) i Mot (per a públic juvenil). Els seus primers còmics els va publicar a la revista Trinca a partir de 1971, amb guions de Carlos Buiza i Carlos Cidoncha. Amb el tancament de Trinca, Azpiri va realitzar còmics eròtics per el mercat italià compaginats amb còmics d'autor com ara Zephyd. També va col·laborar a la revista infantil El Acordeón el 1976. A partir de 1981, a Cimoc, va dibuixar la seva sèrie Lorna, amb Cidoncha com a guionista, cosa que va acabar portant les seves obres a altres publicacions com ara Heavy Metal i Penthouse Comix. Als 80 va fer diversos treballs per la indústria del vídeojoc i el 1988 comença a publicar per El País al suplement juvenil El Pequeño País el còmic Mot, que més tard seria recopilat en un volum i adaptat a una sèrie d'animació.
Marie Severin fon una autora novaiorquesa nascuda el 1929, considerada una de les pioneres de la indústria del còmic nord-americana. El seu primer treball conegut va ser el color per A Moon, a Girl ... Romance #9 (Oct. 1949) d'EC Comics. Quan EC va deixar de publicar a conseqüència de les audiències al Senat dels Estats Units sobre els efectes dels còmics sobre els nens i l'establiment del Comics Code, Severin va treballar breument per a la predecesor dels anys 1950 de Marvel Comics, Atlas Comics. El 1959 començà a treballar en el departament de producció de Marvel: quan la revista Esquire els encomanà una doble pàgina sobre «cultura de les drogues en la universitat», Severin rebé l'encàrrec perquè l'encarregat, Sol Brodsky, no volia que l'estrella de l'editorial, Jack Kirby, deixés de fer la seva feina. La seva il·lustració per a la revista va portar a l'editor en cap de Marvel Stan Lee a assignar-li el serial "Doctor Strange" dins la revista "Strange Tales", en substitució de Bill Everett, que va succeir el creador del personatge Steve Ditko. Amb Lee, Severin va crear l'entitat còsmica fictícia del Living Tribunal (Tribunal Vivent) a Strange Tales # 157 (data de portada juny de 1967). Severin va ser la cap de coloristes de Marvel fins al 1972, moment en el qual va traspassar la majoria de les seves tasques de color a George Roussos per tal de poder fer més dibuix a llapis. El 1976, Severin va cocrear Spider-Woman (Jessica Drew), dissenyant el seu vestit original. Va cocrear Doctor Bong l'enemic de Howard the Duck el 1977.
George Herriman (n. 1880) és un autor de còmic americà, creador de Krazy Kat. Amb disset anys, va començar a Los Angeles Herald com a il·lustrador i gravador. Els anys següents, va acumular treballs de subsistencia: il·lustracions, gags i algunes primeres tires còmiques (Major Ozone, Musical Mose, Acrobatic Archie, Professer Otto and his Auto, Two Jolly Jackies, etc.) la qualitat de les quals no va superar la d'altres produccions mitjanes de l'època. En arribar a Nova York va treballar al World de Pulitzer, després d'uns mesos al Daily News, és reclutat per Rudolph Block com a dissenyador esportiu per al New York Journal. Gooseberry Sprig, el 1909, va anunciar la creativitat i el sentit de l'humor tenyit de poesia que faria famós a Herriman. L'any següent, va començar The Dingbat Family, on un gat que encara no es deia Krazy passejava. El 26 de juliol de 1910, un ratolí va aparèixer a la part inferior de la caixa i llança un projectil per a gats, inaugurant la futura rutina de Krazy i Ignatz. El 28 d'octubre de 1913, després d'haver substituït en alguns ocasions, amb aquest nom, el Dingbat de vacances, els duetistes van guanyar la seva pròpia tira, per a disgust del ratolí, amb l'únic nom de Krazy Kat. Herriman va continuar The Dingbat Family fins el 1916 i va dibuixar Baron Bean del 1916 al 1919. Als anys trenta va il·lustrar les col·leccions d’Archy and Mehitabel de Don Marquis. No va ser fins al 1932 que es va dedicar exclusivament a la seva sèrie insígnia. Krazy Kat el fa famós. A partir dels anys vint, la tira es va fer molt popular: en varen sortir derivats (inclòs un ballet de jazz el 1922. Amb el pas del temps, aquesta popularitat disminueix, Amb el pas del temps, aquesta popularitat disminueix, en aquell moment s'és menys sensible a aquestes històries de ximpleries. Tot i això, Krazy Kat manté admiradors incondicionals entre estètiques, segons la crítica Gilbert Seldes, el poeta E. E. Cummings o William Randolph Hearst, el seu editor, que dóna suport a Herriman fins a la seva mort. Després d'aquesta, contràriament a la tradició, la sèrie no la reprèn cap autor, Hearst creu que ningú no podria substituir el seu creador.
Rejabhad era un autor de còmics malai nascut fa 85 anys. Conegut com el «rei dels còmics de Malàisia» (Raja Kartun Malaysia) i també com a Penghulu («número u») entre els autors malais i Pak Jab pels seus fans, Rejabhad fon —junt amb Raja Hamzah i Halim Teh— un dels grans dibuixants clàssics de l'era daurada dels còmics malais. Nascut el 1939 a Penang, Rejabhad publicà la seua primera historieta l'any 1958, alhora que començava una carrera de vint anys en l'exèrcit, on s'encarregava d'il·lustrar escenes militars i del combat, un àmbit retratat en la tira còmicaPrebet Dabus («el soldat Dabus») i l'àlbum Dengan Rejabhad (1983). Rejab formà part d'una missió de mil nou cents quaranta-set militars destinats per l'ONU al Congo, coneguda com a la Forca Especial Malàisia al Congo, una experiència que relatà més tard en una sèrie. Després d'eixir de l'exèrcit, Rejabhad treballà en la revista Gila-Gila junt amb altres autors com Lat: la seua secció, intitulada Senyum rakan muda («somriures dels jóvens amics») consistia en dos pàgines amb diferents historietes, una columna sobre els utensilis del dibuixant i una altra sobre antics companys de professió; de fet, Rejab feia classes als novençans en les oficines de Creative Press i contestava les cartes dels lectors de la secció Hai KP; també hi publicà la sèrie humorística sobre la seua experiència com a membre dels cascs blaus a Somàlia, Kenang manis di Somalia («bons records de Somàlia»). Altres obres seues són Periwira Mat Gila, Tan Tin Tun, Mawar Oh Mawar i Selendang Siti Rugayah; el seu últim còmic, Siri Amal, és un homenatge a la professió de dibuixant —Rejabhad tutelà altres autors malais com Cabai, Datuk Lat, Imuda, Juragan, Ubi i Ujang—.
Carl Barks (1901—2000) fon un autor estatunidenc conegut per les històries del personatge de l'Ànec Donald, en les quals creà la ciutat de Duckburg i molts dels secundaris, com L'Oncle Garrepa i els Beagle Boys. La qualitat dels seus guions i dibuixos li va fer guanyar l'àlies de The Duck Man (l'Home-Ànec). Al novembre de l'any 1935 començà a treballar en The Walt Disney Studios, un any després del debut de l'Ànec Donald: l'any 1937 Donald es va convertir en la figura principal de les seues pròpies històries, en compte de seguir com a acompanyant de Mickey Mouse, en crear un nou departament responsable de la sèrie. Encara que al principi Barks només contribuïa amb algunes idees, va col·laborar en les animacions Donald's Nephews (1938), Donald's Cousin Gus (1938), Timber (1941), The Vanishing Private (1942) i The Plastics Inventor (1944). Frustrat per les condicions de treball en Disney, va renunciar en l'any 1942. Poc temps abans d'anar-se'n havia treballat en un comic-book al costat de Jack Hannah (Donald Duck finds Pirate Gold), una història de seixanta-quatre pàgines publicada per primera vegada a l'octubre de 1942 per Western Publishing, per a la qual entrà a treballar poc després. Barks va pensar que se li permetria crear els seus propis personatges, però el designaren a produir historietes de Donald. Ell va insistir a fer els guions de les històries i també els dibuixos. The Victory Garden va ser la primera de les cinc-centes històries que féu.
Alfonso Font és un autor barceloní nascut el 1946. A començaments dels anys 1980 va escriure i va dibuixar les sèries Cuentos de un futuro imperfecto (per a la revista 1984) i Historias Negras (per a Creepy). El 1982 va crear per a Rambla una estrafolària parella d'aventurers espacials, Clarke & Kubrick, les aventures del qual van aparèixer després a la revista Cimoc. També pertany a aquesta època el còmic El prisionero de las estrellas (Cimoc), una història d'un home clònic que comporta una reflexió personal sobre la llibertat, l'individualisme i el poder. Aquesta obra li va valer el premi Ciutat de Barcelona al millor còmic de la quarta edició del Saló del Còmic de Barcelona (1984). La història fou posteriorment prosseguida a El paraíso flotante. L'obra Las aventuras de Federico Mendelson Bartholy (Cimoc), pertany així mateix a la mateixa època. L'obra és paròdia dels tòpics del còmic d'aventures en format similar a una tira de premsa. El seu següent treball va ser Carmen Bond (A tope, 1985). El 1993 va ser guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.
Al Taliaferro (1905-1969) va ser un artista que va treballar en la realització de còmics amb personatges de The Walt Disney Company. És conegut sobretot pels seus treballs fets amb l'Ànec Donald, encara que en els seus començaments va participar en les tires humorístiques de Mickey Mouse que es publicaven en els diaris. Taliaferro va dibuixar historietes de Donald des de 1938 fins a la seua mort.
Carlos Conti (1916 - 1975) fon un autor barceloní, creador, entre d'altres del personatge El Loco Carioco, i famós pels seus acudits curts. Durant els anys 30 va treballar com agent d'assegurances, activitat que va ser interrompuda per la Guerra Civil, durant la qual va combatre en l'exèrcit republicà. Després de la contesa, va col·laborar com il·lustrador per a diverses revistes (entre elles la recent apareguda Hola). En 1949 va començar a publicar en la revista Pulgarcito la sèrie que li donaria major celebritat, El loco Carioco. Altres personatges seus nascuts en aquests anys van ser: Mi tío Magdaleno (1951), Apolino Tarúguez, hombre de negocios i La vida adormilada de Morfeo Pérez (1952). Aquesta última era una sèrie inusual en els còmics de l'època, ja que posava en escena els bojos somnis del mediocre protagonista, si bé l'última vinyeta el retornava inexorablement a la seua frustrant realitat. A més de la seua labor com creador de còmics, Conti es va especialitzar en la creació d'acudits gràfics per a diverses revistes de l'Editorial Bruguera. En 1957, juntament amb Peñarroya, Escobar, Cifré i Giner, també dibuixants de l'editorial, crea una empresa independent que publica la revista Tío Vivo, en la qual Conti tindria el càrrec de director artístic. Després del fracàs de Tío Vivo, continua col·laborant per a Bruguera, amb personatges com Don Alirón y la ciencia-ficción (1969) i El doctor No y su ayudante Sí (1970). És l'autor dels guions de les historietes curtes de Superlópez, de Jan, treball que va signar amb el nom de Pepe. També va col·laborar a ABC, Blanco y Negro, Leyendas Infantiles, El Coyote, TBO i moltes altres publicacions.
Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec. Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, comença a escriure còmics els 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote, inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972. Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Va fer novel·les gràfiques antibel·licistes:C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i la Comuna de París: Le cri du peuple. L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat. La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar, per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients.
.svg){kind=logo}
.jpg)
.jpg)
en la SDCC '84
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.png)
.jpg)
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
