Francesc Puig i Espert
Francesc Puig i Espert (València, 27 de novembre de 1892 - Asnières-sur-Seine, França, 1 de març de 1967) va ser un professor, polític i escriptor valencià.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1892  València |
| Mort | 1r març 1967 (74 anys) Asnières-sur-Seine (França) |
.svg&lang=ca){kind=small} Governador civil de Sòria | |
| 30 de desembre de 1931 – 6 de novembre de 1932 | |
| Governador civil de Palència | |
| 6 de novembre de 1932 – 29 de març de 1933 | |
| Governador civil de Burgos | |
| 22 de gener de 1936 – 6 de juny de 1936 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Izquierda Republicana |
Signatura  | |
Va llicenciar-se en Filosofia i Lletres amb qualificació d'excel·lent per la Universitat de València, ampliant posteriorment els seus estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalana-aragonesa.[1] Va treballar com a mestre a l'Institut Lluis Vives de València.[1] Juntament, amb Lluís Gozalbo Paris, Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, Lluís Querol i Roso i Francesc Martinez i Martínez, va participar en la fundació del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València.[1]
Pel que fa a la seua tasca literària, va guanyar diverses Flors Naturals als Jocs Florals de València de 1920, 1921, 1926 i 1960.[1] Un any després de guanyar la seua tercera flor, va ser candidat a la presidència de Lo Rat Penat.[1] Adscrit al sector progressista, prompte el sector conservador faria que hi haguera un altre president.[1] També va presidir i ser vicepresident del Centre de Cultura Valenciana fins a la seua clausura en acabar la Guerra Civil Espanyola.[1] Va col·laborar en publicacions com València (1913), Pàtria Nova (1915), El Ninot (1923) i Taula de Lletres Valencianes (1927-1930).[1] Va escriure les obres de narrativa Raça vençuda (1915),[3] La Purissimeta (1921), Nits d'hivern (1919) i de teatre Lo que ningú sabia i Pantomima (1928), i venia publicant poesia des de 1914.[1] Va escriure la lletra de la cançó Motiu poètic (1920) de Francesc Cuesta.
Secretari de la Joventut Nacionalista Republicana des de 1915,[1] va representar a l'entitat en la Diada de la Llengua Catalana del mateix any.[1] Maçó, va estar afiliat al Partit Republicà Radical Socialista i amb la proclamació de la República va ser nomenat governador civil de Sòria el 30 de desembre del 1931, càrrec que ocuparia fins al 6 de novembre de 1932.[1] El 1933 s'afilia a Izquierda Republicana,[1] exercint de governador Civil a Palencia i Burgos el 1936.[1] Amb l'esclat de la Guerra Civil torna a València, on exerceix diversos càrrecs a València i Elx, des d'on exiliaria cap a França, on continuaria escrivint en valencià.[1] Durant la Guerra, i junt a Joan Peset Aleixandre; l'alcalde de València, José Cano Coloma i Eladio Garcia Barruete va salvar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats de la Catedral de València de ser cremada.[4]
Raça Vençuda modifica
Raça Vençuda (publicat, amb normativa pre-fabriana, com a Rassa Vensuda) va ser un relat curt escrit el 1915 i només publicat al número 66 d'El Cuento del Dumenche amb il·lustracions d'Enric Pertegàs. Com altres textos de l'autor a l'època, s'hi troben influències del modernisme i del decadentisme.[5] El conte narra la història d'un noble valencià que participa en la defensa de Xàtiva en 1707, i presenta uns trets propis d'un nacionalisme valencià radical.
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Francesc Puig i Espert Arxivat 2016-02-15 a Wayback Machine. a Memòria Valencianista.cat
- ↑ «Francesc Puig i Espert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Baydal, Vicent. «El valencianisme el 1915: "Raça vençuda" de Francesc Puig Espert». Vent de Cabylia, 27-08-2015.
- ↑ Climent i Ferrando, Vicent. «El republicans que salvaren la Mare de Déu dels Desemparats». Levante-EMV, 19-07-2009.
- ↑ Piquer, Adolf. Aproximació a la narrativa valenciana. Universitat de València, p. 70. ISBN 978-84-370-1745-7.