Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022
(S'ha redirigit des de: Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna de 2022)
|
Aquest article es refereix a esdeveniments derivats de la Invasió russa d'Ucraïna del 2022. |
La següent és una llista de reaccions a la invasió russa d'Ucraïna de 2022 que va començar el 24 de febrer del 2022.
Països que han condemnat la invasió
Països que han mantingut una postura neutral
Països que donen suport a les accions de Rússia
Sense dades
Rússia
Ucraïna
Suport a Rússia
modificaPaïsos
modifica
Belarús[1]
Corea del Nord[2]
Cuba: El ministeri d'Afers exteriors va criticar fortament als Estats Units per imposar «la progressiva expansió de l'OTAN cap a les fronteres de la Federació Russa» i va demanar una sortida diplomàtica a través del diàleg constructiu i respectuós per a preservar la pau internacional.[3]
Eritrea[2]
Iran: El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Saeed Khatibzadeh, va declarar: «La República Islàmica de l'Iran segueix amb gran preocupació els esdeveniments a Ucraïna. Per desgràcia, la continuació de les provocacions de l'OTAN ha deixat a la regió euroasiàtica a la vora d'una crisi a gran escala».[4]
Kirguizstan (no oficial): Si bé el govern kirguís no va publicar cap mena de declaració oficial al respecte,[1] en el transcurs de la invasió, el president rus i el President del Kirguizstan, Sadir Japarov, van mantenir una conversa telefònica per tractar les relacions entre Kirguizstan i Rússia. No obstant això, el servei de premsa de Kremlin va assegurar que Japarov va expressar tot el seu suport a les accions de Rússia per «protegir la població civil del Donbass».[5]
Myanmar: El portaveu del Consell d'Administració de l'Estat de Myanmar, Zaw Min Tun, va donar suport a la decisió de Rússia, declarant que «Rússia estava actuant per a protegir la seva sobirania» i va elogiar el paper de Rússia en l'equilibri del poder mundial.[6]
Nicaragua[3]
Síria[3]
Veneçuela: El president Nicolás Maduro va expressar el seu ple suport a les accions del president rus Vladimir Putin al territori d'Ucraïna.[3]
Posició neutral
modificaPaïsos
modifica
Afganistan: El govern talibà va expressar la seva preocupació per la possibilitat real de víctimes civils i va comunicar que «l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, d'acord amb la seva política exterior de neutralitat, demana a ambdues parts del conflicte que resolguin la crisi mitjançant el diàleg i mitjans pacífics».[7]
Bolívia[8]
Emirats Àrabs Units: El país es va abstenir el divendres en la votació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que hauria deplorat la invasió d'Ucraïna per part de Moscou.[9]
Índia[9]
R.P. de la Xina:[9] El govern xinès va declarar el 24 de febrer que el conflicte no era pas una invasió i va acusar als Estats Units d'agitar la guerra. La portaveu del Ministeri d'Afers exteriors de la República Popular de la Xina, Hua Chunying, va instar totes dues parts a treballar per la pau, en lloc d'intensificar les tensions.[10]
Sud-àfrica: El ministeri d'Afers exteriors del país va comunicar: «La República de Sud-àfrica està consternada per l'escalada del conflicte a Ucraïna. Lamentem que la situació s'hagi deteriorat malgrat les crides a la diplomàcia per imperar. [...] En línia amb el nostre ferm compromís amb la resolució pacífica del conflicte, Sud-àfrica insta a totes les parts a dedicar més esforços a la diplomàcia i a trobar una solució que ajudi a evitar una nova escalada».[11]
Uzbekistan[12]
Contra la invasió
modificaOrganitzacions internacionals
modifica- Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic: Els ministres d'Afers exteriors de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) van expressar la seva gran preocupació per les tensions entre Rússia i Ucraïna i van instar la màxima moderació i al diàleg.[13]
Organització de les Nacions Unides: El secretari general, António Guterres, va instar a Rússia que posés fi de manera immediata a l'agressió a Ucraïna, mentre que els ambaixadors de França i els Estats Units d'Amèrica van anunciar que presentarien una resolució al Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 25 de febrer de 2022.[14]- G-7: Després d'una reunió virtual, els estats membres de l'organització –els Estats Units, França, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya- van emetre un comunicat conjunt condemnant «enèrgicament» l'agressió russa i prometen «suport i solidaritat indestructibles» a Ucraïna.[15]
Organització dels Estats Americans: L'organització americana va emetre una declaració en la qual condemnava l'atemptat com «inqüestionablement [un atac] a la pau i la seguretat de la humanitat, així com a les relacions civilitzades entre Estats».[16]
Unió Africana: El president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki, i el president de la Unió Africana i del Senegal, Macky Sall, van demanar a Rússia i a «qualsevol altre actor regional o internacional que respectin imperativament el dret internacional, la integritat territorial i la sobirania nacional d'Ucraïna» i van instar a les dues parts del conflicte a establir un alto-el-foc immediat i a iniciar negociacions polítiques sense demora.[17]
Unió Europea: La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va tuitejar: «No deixarem que el president Putin derroqui l'arquitectura de seguretat d'Europa» i el cap de la política exterior Josep Borrell va demanar a Putin que detingui l'«agressió sense sentit». La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar una «acció immediata, ràpida, sòlida i veloç» i va convocar una sessió extraordinària del Parlament per a l'1 de març.[18]
Països
modificaEl Regne Unit, els Estats Units d'Amèrica, el Canadà i la Unió Europea han qualificat l'atac de no provocat i injustificat, i han promès dures sancions a persones, empreses i actius russos.[19] L'atac també ha estat condemnat per la major part de la comunitat internacional.[20]
Polònia, Romania, Lituània, Letònia i Estònia van iniciar les consultes de seguretat de l'OTAN en virtut de l'article 4. La primera ministra estoniana, Kaja Kallas, va declarar: «L'agressió generalitzada de Rússia és una amenaça per a tothom i per a tots els països de l'OTAN, i han d'iniciar-se les consultes de l'OTAN sobre el reforç de la seguretat dels Aliats per a aplicar mesures addicionals que garanteixin la defensa dels Aliats de l'OTAN. La resposta més eficaç a l'agressió de Rússia és la unitat».[21]
El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, en una declaració televisada, va condemnar la invasió russa d'Ucraïna com un «dur cop a la pau i l'estabilitat regionals» i va dir que «[Turquia] rebutja l'operació militar de Rússia». El mateix dia, el Ministeri d'Afers exteriors turc va emetre una declaració escrita en la qual deia: «Aquest atac, més enllà de destruir els acords de Minsk, és una greu violació del dret internacional i suposa una greu amenaça per a la seguretat de la nostra regió i del món. [...] Demanem a la Federació Russa que detingui immediatament aquest acte injust i il·legal. El nostre suport a la unitat política, la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna continuarà».
Nombrosos països arreu del món també van condemnar com és el cas dels membres no permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Albània,[22] Ghana, el Gabon, Kenya, Mèxic i Noruega o d'altres com Andorra, l'Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Costa Rica, Geòrgia, Israel, el Japó, Singapur o Xile.[23]
Altres reaccions
modifica24 de febrer
Lituània: El president de Lituània, Gitanas Nausėda, va signar un decret que imposa l'estat d'emergència durant dues setmanes a tot el país que va ser aprovat pel parlament nacional per unanimitat en una sessió extraordinària, per garantir la «seguretat externa de Lituània».[24]
Moldàvia: El 24 de febrer, la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, va donar l'ordre de tancar l'espai aeri nacional, de reforçar la Frontera entre Ucraïna i Moldàvia –on també hi ha l'estat independent de facto Transnístria, que compta amb el suport econòmic i militar de Rússia–, d'elevar el nivell d'alerta antiterrorista i de demanar al parlament nacional a que declarés l'estat d'emergència a tot el país arran de la agressió rusa, la qual la presidenta la va considerar una «una violació flagrant del Dret Internacional».[25] El dia següent, el parlament va aprovar la declaració de l'estat d'emergència per seixanta dies.[26]
25 de febrer
Consell d'Europa: L'òrgan executiu del Consell, el comitè de ministres, va acordar apartar temporalment Rússia en considerar que ha incorregut en violacions greus de l'estatut de l'organisme per la invasió.[27]- Moldàvia: El parlament nacional va aprovar l'estat d'emèrgencia per seixanta dies a petició del govern moldau.[26]
Guatemala: El president del país, Alejandro Giammattei, va condemnar les accions russes contra la sobirania ucraïnesa i, en conseqüència, va ordenar la retirada del seu ambaixador a Rússia.[28]
Micronèsia: El govern dels Estats Federats de Micronèsia va declarar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Rússia, amb qui es van establir el 1999, i va expressar la seva solidaritat amb Ucraïna.[29]
26 de febrer
Eslovàquia: El govern eslovac va declarar l'estat d'emergència a partir de migdia a tot el país per l'arribada massiva dels refugiats ucraïnesos que s'escapaven del conflicte.[30]
Grècia: Una crisi diplomàtica en les relacions entre Grècia i Rússia es va desencadenar quan les forces aèries d'aquest últim país van bombardejar dos pobles de la minoria grega a Ucraïna, prop de Mariúpol, matant a 10 grecs.[31] El govern grec va protestar enèrgicament, convocant a l'ambaixador rus. Els EUA i diversos governs europeus com França, Alemanya, Polònia i Suècia van expressar les seves condolences a Grècia per la massacre, mentre que Moscou va negar qualsevol implicació, i l'ambaixada russa va afirmar que una organització militant ucraïnesa d'Ultradreta, el Batalló Azov, estava darrere de l'incident. Atenes va refutar les afirmacions de Moscou, anunciant que posseeix proves de la implicació russa.[32] Després d'això, el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, va anunciar que el seu país enviarà material militar defensiu i ajuda humanitària per a fer costat a Ucraïna.[33]
27 de febrer
Kosovo: Arran de la invasió, el ministre de Defensa Armend Mehaj va tornar a demanar als EUA la accelaració de l'adhesió de Kosovo a l'OTAN i l'establiment d'una base militar de les forces estatunidenques (actualment hi ha 635 soldats com a part d'una missió de manteniment de la pau de l'OTAN).[34]
28 de febrer
Finlàndia: El parlament va discutir sobre l'adhesió del país a l'OTAN després que una iniciativa popular aconseguís recollir 50.000 signatures que instaven la convocatòria d'un referèndum al respecte.[35]
Turquia: El ministre d'Afers Exteriors Mevlut Cavusoglu va anunciar el tancament dels estrets de Bòsfor i Dardanells al pas de vaixells de guerra de qualsevol país, exercint la autoritat que l'hi atorga la convenció de Montreux.[36][37]
Ucraïna: El president Volodímir Zelenski va sol·licitar l'adhesió a la Unió Europea a través d'un «procediment especial nou».[38] Ha rebut el suport de Bulgària, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia.[38]
3 de març
Geòrgia: El primer ministre del país, Irakli Garibashvili, va demanar formalment l'adhesió a la Unió Europea.[39]- Moldàvia: La presidenta Maia Sandu va signar la sol·licitud formal d'adherir-se a la Unió Europea.
19 de gener de 2023
Sèrbia: Malgrat que el país balcà va votar el 2 març de 2022 a favor d'una resolució a l'assemblea general de l'ONU que demanava a Rússia la retirada d'Ucraïna, això s'havia considerat més aviat conseqüència de la pressió de la UE, atès que mai no va aplicar sancions a Rússia ni emetre cap condemna pública a la invasió russa d'Ucraïna,[40] Però en una entrevista concedida a Bloomberg i publicada el 18 de gener de 2023, el president Aleksandar Vučić va fer-ho explícitament, esmentant que en el passat sí que havia mantingut un contacte fluid amb Putin.[41]
5 de gener de 2023: el COI
COI: El Comitè Olímpic Internacional (COI) va fer públic un manifest[42] de suport al poble ucraïnès, en el que preveia que cap funcionari ni representant polític rus o belarús fos convidat ni acreditat a cap esdeveniment esportiu internacional, ni s'exhibissin banderes, colors o qualsevol identificació ni en sonessin els himnes, però oferia a atletes d'aquestes nacionalitats poder competir sota bandera neutral. Això va provocar una forta reacció contrària d'Ucraïna, a la que també s'hi va sumar la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas.[43] El 2 de febrer Letònia, Lituània i Polònia es van afegir a la petició de no deixar competir als esportistes russos i belarussos, mentre Letònia i Ucraïna van amenaçar de fer-hi boicot i no participar-hi donat el cas, mentre que Polònia esmentava aquesta possibilitat i la de fer una coalició d'uns 40 estats que es podrien afegir a l'hipotètic boicot, inclosos EUA, Regne Unit i Canadà. Per la seva banda, el director dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024 de París, Tony Estanguet, va recordar que la decisió requeia en el Comitè Olímpic Internacional, però va precisar que era favorable a mantenir el símbol de caràcter universal dels Jocs Olímpics i deixar competir-hi els esportistes sota bandera i símbols neutres.[44][45] El govern d'Ucraïna va prohibir el 14 d'abril de 2023 als seus equips olímpics i paralímpics participar en competicions en què hi prenguessin part esportistes russos i belarussos.[46]
21 d'agost de 2023: els Balcans en suport a Ucraïna
- El 21 d'agost, una desena de països dels Balcans (Sèrbia, Moldàvia, Montenegro, Grècia, Romania, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Bulgària i Croàcia) van signar una declaració a favor d'Ucraïna, contra la «impunitat per als crims de guerra» i els atacs contra civils i infraestructures no militars. La declaració es va signar en una trobada dels 10 països (amb l'absència d'Albània que es trobava en un moment de tensió diplomàtica amb Grècia, per altres motius, on es va celebrar la trobada) i hi van assistir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.[47]
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar la suspensió del Comitè Olímpic Rus (COR) el 12 d'octubre de 2023 amb efectes immediats i fins a nou avís, degut a la inclusió per part del COR de les regions ucraïneses annexades (Donetsk, Luhansk, kherson i Zaporíjia). La suspensió es va produir durant les reunions preparatòries de la seva 141a sessió a Bombai, que s'havia de produir durant entre els dies 15 i 17 d'octubre. Va remarcar tanmateix que segueix reservant-se la decisió última de permetre la participació, sota bandera neutral, d'esportistes russos i belarussos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 de París i els d'hivern de 2026 de Milano Cortina.[48]
El COI va autoritzar finalment el 8 de desembre la participació d'atletes russos i belarussos en aquesta edició dels Jocs sota bandera neutral, tot i que amb algunes restriccions. Així els atletes només podran participar en disciplines individuals, que no hagin donat suport actiu a la invasió russa d'Ucraïna i que no tinguin contracte amb l'exèrcit ni amb les agències de seguretat de sengles països. En el moment de l'anunci només 8 atletes russos i 3 belarussos complien els requisits. A més a més, la Federació Internacional d'Atletisme va mantenir la seva exclusió a atletes d'aquests països, per la qual cosa no podran participar-hi en proves atlètiques. També va mantenir la sanció de disputar proves internacionals en territori dels dos països i de permetre assistir a representants seus als Jocs.[49]
Mobilitzacions populars
modificaHi va haver manifestacions davant consulats i ambaixades de Rússia a tot el món:
|
Pel que fa al nombre d'assistents a les protestes, el 26 de febrer les de Tallin, Tartu i Narva van aplegar segons la policia almenys 30.000 persones, la que seria la protesta més massiva des de la 1991.[126][127] L'endemà, 27 de febrer unes 100.000 persones van protestar a Berlín[128] i el 28 de febrer més de 250.000 persones es van aplegar a Colònia.[129][130] A l'Iran un petit grup de persones es van aplegar davant el consolat ucraïnès per mostrar el seu suport al país, davant la impossibilitat de fer-ho davant el consolat rus.[131]
Segons OVD-Info, gairebé 1.728 manifestants en 53 ciutats de Rússia van ser detinguts per la policia en el primer dia de la invasió.[132]
Països Catalans
modificaInstitucions públiques
modificaPartits polítics
modificaLa totalitat dels partits catalans excepte la CUP va votar a favor de signar una proposició no de llei de condemna de la invasió russa i de solidaritat amb Ucraïna el 3 de març de 2022 al Congrés espanyol. El portaveu del partit, Albert Botran, va justificar la seva posició pel fet que no es fes cap comentari sobre la implicació de l'OTAN amb arguments com ara "els Estats Units són un actor involucrat en el Maidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora" i criticant l'enviament d'armes als ucraïnesos.[133] Anteriorment la CUP ja havia emès un comunicat el 25 de febrer en el qual tot i condemnar Putin ("Denunciem les accions militars que pateix el poble d'Ucraïna per part de Rússia i l'OTAN, així com el paper que ha tingut la UE") insistia més sobre la suposada responsabilitat de l'OTAN, la Unió Europea i els Estats Units: "Cal assenyalar també les responsabilitats dels EUA i de l'OTAN com a forces imperialistes que han promogut la guerra amb conseqüències desastroses per la població".[134] l'endemà d'un rebuig, juntament amb els ultradretans de Vox, de subscriure una declaració institucional del Parlament català contra l'agressió russa. El 18 de març els anticapitalistes es van negar a aplaudir el cònsol d'Ucraïna, Artem Vorobiov, que havia estat rebut al Parlament.[135]
Societat civil
modificaAls Països Catalans s'han registrat protestes proucraïneses davant del Consolat de Rússia a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant del consolat rus a València.[136] No s'ha registrat cap protesta prorussa o a favor de la invasió russa.
Acolliment de població ucraïnesa refugiada
modificaA 10 de gener de 2023, i segons dades de l'ACNUR, es van acollir a través del mecanisme de la Directiva de protecció temporal un total de 4.928.311 persones, tot i que se n'han registrat per altres mecanismes o bé simplement van retornar un total de 7.968.510. Per estats les dades són les següents:
| Núm. d'ordre a Europa | Estat | Població refugiada |
|---|---|---|
| 1 | Polònia | 1.563.386 |
| 2 | Alemanya | 1.021.667 |
| 3 | Txèquia | 477.614 |
| 4 | Itàlia | 167.925 |
| 5 | Espanya | 161.012 |
| 7 | França | 118.994 |
Segons dades del Ministeri de l'Interior espanyol fins al 28 de desembre de 2022, al País Valencià és on més població ucraïnesa refugiada es va acollir de l'estat espanyol, des que es va activar el mecanisme fixat per la Directiva de protecció temporal el passat 10 de març de 2022, amb un total de 42.739 persones (27% del total de l'estat espanyol). A Catalunya s'hi van acollir, en el mateix període, un total de 36.641 persones (23%). Entre els dos territoris sumen gairebé la meitat del total estatal (49%).[137]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «World Reaction to the Invasion of Ukraine | Wilson Center» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Només Corea del Nord, Eritrea, Síria i Belarús fan costat a Rússia a l'ONU». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Centenera, Elías Camhaji, Alonso Moleiro, Naiara Galarraga, Mar. «Rusia encuentra el respaldo en sus aliados latinoamericanos tras invadir Ucrania» (en castellà), 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Reacciones en el mundo al ataque de Rusia contra Ucrania | DW | 24.02.2022» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ ПОДОЛЬСКАЯ, Дарья. «СМИ России сообщили, что Кыргызстан поддержал спецоперацию в Украине» (en rus), 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Russian invasion of Ukraine 'justified', says Myanmar junta». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ O'Neil, Tyler. «Afghanistan's Taliban government calls for 'restraint' in Ukraine-Russia war» (en anglès americà), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Bolivia no condena el ataque a Ucrania, pero hace un 'llamado de paz' a las partes en conflicto» (en castellà). Página Siete [La Paz], 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022]. «Bolivia, como Estado pacifista, promueve el derecho de los pueblos a vivir en paz, por lo cual la prioridad debe ser proteger la vida, en el marco del respeto al Derecho Internacional, de los Derechos Humanos y el Derecho Internacional Humanitario.» Arxivat 24 de febrer 2022 a Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Rússia veta a l'ONU una resolució contra la seva invasió a Ucraïna, la Xina s'absté», 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Rodríguez Puerto, Dolors. «La Xina fa equilibris entre el seu suport a Rússia i l'aversió als moviments independentistes», 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ https://www.timeslive.co.za/authors/kyle-zeeman. «'Which South Africa?' — Government urged not to get involved in deadly Russia and Ukraine conflict» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Russia attempts to contrive appearance of support from Central Asian allies | Eurasianet» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «ASEAN Urges Maximum Restraint, De-escalation of Russia-Ukraine Tensions – Draft Statement». VOA, 24-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «'We will hold the Kremlin accountable': International anger as Russia attacks Ukraine» (en anglès). TheJournal.ie [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «El G7 condena la invasión rusa y promete "solidaridad inquebrantable" a Ucrania» (en castellà). Agencia EFE. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Comunicado de la Secretaría General de la OEA sobre ataque ruso a Ucrania» (en castellà).
- ↑ «Statement from Chair of the African Union, H.E President Macky Sall and Chairperson of the AU Commission H.E Moussa Faki Mahamat, on the situation in Ukraine | African Union». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «World leaders react to Russia’s attack on Ukraine: ‘A dark day for Europe’», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ EFE. «La Unió Europea condemna l’agressió russa a Ucraïna», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «La comunitat internacional en bloc demana que s'aturin els atacs a Ucraïna», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Poland and Baltic countries trigger consultations under NATO article 4» (en anglès), 23-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «War In Ukraine: US, Albania Call for UN Vote On Resolution Condemning Russia: Diplomats» (en anglès), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ RTVA, Andorra Difusió. «El Govern condemna l'atac a Ucraïna i treballa per a la repatriació dels andorrans | Andorra Difusió». [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Press, Europa. «Lituania declara el estado de emergencia en el país ante la invasión rusa de Ucrania», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Press, Europa. «Moldavia cierra su espacio aéreo y declara el estado de emergencia por la invasión de Ucrania», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Neagu, Bogdan. «Moldova declares state of emergency in response to Ukraine crisis» (en anglès britànic), 25-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «El Consell d'Europa aparta Rússia per la invasió d'Ucraïna». Nació Digital. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Giammattei asegura que está del lado de Ucrania y reitera lo del retiro del embajador de Guatemala en Rusia – Prensa Libre» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Микронезия уведомила Россию о разрыве дипотношений - РИА Новости, 25.02.2022» (en rus). [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ a.s, Petit Press. «State of emergency applies in Slovakia as of noon» (en anglès), 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Grècia confirma la mort de deu ciutadans d'origen hel·lè durant l'atac aeri a Mariúpol», 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «ΥΠΕΞ: Έχουμε αποδείξεις ότι οι Έλληνες σκοτώθηκαν από ρωσικά πυρά» (en grec). [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Greece summons Russian envoy after bombing kills 10 nationals» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Reuters «Kosovo asks U.S. for permanent military base, speedier NATO membership» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
- ↑ «Finland to debate NATO petition in parliament» (en anglès), 28-02-2022. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ NTC, À Punt. «Turquia tanca el Bòsfor al pas de vaixells de guerra de tots els països», 28-02-2022. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Ozberk, Tayfun. «Turkey closes the Dardanelles and Bosphorus to warships» (en anglès americà), 28-02-2022. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ 38,0 38,1 324cat. «Ucraïna demana l'entrada immediata a la Unió Europea amb un procediment especial», 28-02-2022. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ NacióDigital. «Geòrgia també sol·licita formalment l'adhesió a la Unió Europea | NacióDigital». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Popović, Sofija. «Serbia's UN vote against Russia's invasion of Ukraine decrypted» (en anglès britànic), 03-03-2022. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «War in Ukraine Strains Ties Between Putin and His Old Serb Ally» (en anglès). Bloomberg.com, 18-01-2023.
- ↑ «Statement on solidarity with Ukraine, sanctions against Russia and Belarus, and the status of athletes from these countries» (en anglès). COI, 25-01-2023. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «Guerra de Ucrania - Día 339» (en castellà). Revista Ejércitos, 28-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-28. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «With the Paris Olympics 18 months away, the debate over Russian athletes is back» (en anglès). NPR, 02-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Olive, Noemie; Strauss, Marine «Up to IOC to decide if Russia can compete in Paris 2024 - Estanguet» (en anglès). Reuters, 03-02-2023.
- ↑ Thomson Reuters. «Ukraine bans its national teams from competing with Russians and Belarusians» (en anglès). KFGO, 14-04-2023. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ «Els Balcans es posicionen a favor d'Ucraïna i la seva independència». El Nacional, 22-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ «El COI suspèn el Comitè Olímpic de Rússia per incorporar regions d'Ucraïna». L'Esportiu de Catalunya, 12-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «COI admite participación de rusos y bielorrusos en París-2024, bajo bandera neutral» (en castellà). France 24, 08-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Tirana, anti-war protest held in front of Russian Embassy». , 27-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Vella, Martí Francàs, Andorra la. «Un centenar d'ucraïnesos es reuneixen en protesta contra la invasió de Rússia», 28-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-28. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «Ucranianos en Argentina marchan por la paz en Buenos Aires frente a la embajada de Rusia» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «"There are people in Armenia who are against the war, Russia's imperialist policy." Protest in front of the Russian Embassy». , 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Bakıda Ukraynaya dəstək aksiyası olub» (en àzeri). Radio Free Europe/Radio Liberty, 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «D18 Hərəkatı Ukraynaya dəstək aksiyası keçirib» (en àzeri). Meydan TV, 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Report, Star Digital. «Bangladeshis, Ukrainians stage anti-war demo in front of Press Club», 02-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ «Hundreds of Belarusians protest Russian attack on Ukraine», 27-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Марши в поддержку Украины, задержания и "явка выше 70%". Подводим итоги основного дня голосования» (en rus), 27-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Russian embassy target of Ukrainian anger». VRT (broadcaster) [Brussels], 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Activistas y ucranianos en Bolivia marchan contra la invasión de Rusia a Ucrania». , 04-03-2022 [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Bosnians, remembering their own war, protest in support of Ukraine». Reuters, 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Ucranianos que vivem em SP fazem ato contra invasão do país em frente à Embaixada da Rússia, na Zona Sul». G1, 24-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «São Paulo tem protestos contra a invasão russa». Jovem Pan News, 26-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Bulgaria: Official condemnation, public protests, against Russian invasion of Ukraine». The Sofia Globe, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Canadians react to war in Ukraine, express fears for those caught in conflict». Canadian Broadcasting Corporation, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «'The free world must rally:' Ukrainian Canadians denounce Russian attacks». BellMedia, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Protestas en Chile y México contra la incursión rusa en Ucrania» (en castellà). , 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Colombianos y ucranianos protestan frente a Embajada de Rusia en Colombia por la invasión de Putin» (en castellà). , 26-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «U Beogradu i Zagrebu održan protest protiv rata u Ukrajini» (en croat), 25-02-2022. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Thousands gather to support Ukraine in central Prague», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Demonstration ved den russiske ambassade: "I dag er vi alle ukrainere"» (en danès). Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Gallery: Anti-war protesters picket Russian embassy in Tallinn», 25-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ "Gallery: Narva shows solidarity with Ukraine" ERR News, 26.02.2022
- ↑ "Belarusians in Estonia hold protest to support Ukraine, condemn referendum" ERR News, 27.02.2022
- ↑ «Finnish anti-war demonstrators take to streets in support of Ukraine», 25-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ 76,0 76,1 76,2 76,3 «Photos: Protesters around the world rally in support of Ukraine» (en anglès). Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Civilians gather in various Georgian cities to express support for Ukraine». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Thousands protest at Russian Embassy in Athens». , 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «"Ruszkik haza, ruszkik haza!" – tüntetés a budapesti orosz nagykövetségnél» (en hongarès). , 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Mótmæli við sendiráðið: "Erfitt að lýsa þessu með orðum"» (en islandès). , 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Mótmæltu við rússneska sendiráðið» (en islandès). , 24-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «In Delhi, protest by parents, friends of those stuck in Ukraine». , 25-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Ukrainians, Russians in Bali appeal for peace amid Ukraine-Russia war». , 01-03-2022 [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ The Associated Press «Video: Iranians Protest Russian Invasion of Ukraine». The New York Times. The Associated Press, 27-02-2022 [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «'This is a tragedy' – Ukrainians protest outside Dáil, Russian embassy». , 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ ; T. O. I. staff«'Putin is the new Hitler': Israelis protest invasion outside Russian embassy» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Protesta davanti all'Ambasciata russa a Roma: Putin come Hitler» (en italià), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022.
- ↑ «Ресей консулдығының алдында пикет өткізгендерді полиция ұстап әкетті» (en kazakh), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Kosovë, protestë pranë Zyrës Ndërlidhëse Ruse kundër ndërhyrjes ushtarake të Rusisë në Ukrainë» (en albanès). Anadolu Agency, 25-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «В Оше тоже вышли на митинг в поддержку Украины» (en rus). , 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Rīgā piketā pauž atbalstu Ukrainai; atver ziedojumu kontu palīdzībai Ukrainas iedzīvotājiem» (en letó). Public Broadcasting of Latvia, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Solidarumo su Ukraina renginyje – Landsbergio kalba: vienas iš dviejų – arba pasaulis, arba Rusija priėjo liepto galą» (en lituà), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «[UPDATED Ukrainians in Malaysia protest invasion at Russian embassy]». , 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Protesters outside Russian embassy call for end to Ukraine invasion». Times of Malta, 25-02-2022 [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Comunidad ucraniana en CDMX organiza protesta en embajada rusa» (en castellà). , 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Protest la Ambasada Federației Ruse din Chișinău: "Kremlin, oprește-te!"» (en romanès). Jurnal.md, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Skup podrške Ukrajini u Podgorici» (en serbocroat), 27-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Tientallen demonstranten voor Russische ambassade en op Plein» (en neerlandès). NU.nl, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «'He will not stop at Ukraine' - Dozens protest Putin at embassy». , 25-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «#StandWithUkraine: Protesters in North Macedonia call for an end to 'Russian aggression'». , 26-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Ukrainian Citizens Stage Protest Against Russian Aggression in Islamabad», 02-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «فوٹو: یوکرین پر روس کے حملے کے خلاف دنیا بھر میں مظاہرے گیلری نیوز – اپنی بات ٹی وی» (en urdú). Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Ucranianos residentes en Panamá protestan contra la invasión rusa». , 26-02-2022 [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Ciudadanos protestan frente a Embajada de Rusia en Lima por invasión a Ucrania». , 26-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Protest pod ambasadą Rosji w Warszawie. Ludzie płaczą i krzyczą: "Norymberga dla Putina!"» (en polonès), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Protesters display placards condemning the invasion of Ukraine during a rally in Quezon City on February 28» (en anglès), 28-02-2022. Arxivat de l'original el 3 març 2022. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Portugal: Ukrainians protest outside Russian embassy in Lisbon | Macau Business» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Proteste în fața Ambasadei Federației Ruse în România. Jandarmii nu au amendat niciun participant» (en romanès). Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Proteste la Ambasada Rusiei din România. Jandarmii au luat o decizie neașteptată» (en romanès). Realitatea TV, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Profesorul de istorie Marcel Bartic protestează în fața Ambasadei Rusiei din București în semn de solidaritate cu Ucraina/ A fost amendat de jandarmerie pentru protest neautorizat» (en romanès), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Antiratni protest ispred Ambasade Rusije u Beogradu» (en bosnià), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Protest ispred ambasade Ruske Federacije protiv rata između Ukrajine i Rusije» (en serbi), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «VIDEO Candlestick march in Bratislava: Thousands of people expressed support for Ukraine! There were also protests in Prague». topky.sk, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «V Ljubljani in Mariboru danes protesti proti vojni v Ukrajini» (en slovenian). Primorske novice, 25-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «'Let's stand with Ukraine': Peaceful protests outside Russian Embassy in Pretoria». , 25-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Ukrainians, S. Korean supporters hold anti-Russia protests in Seoul». Yonhap News Agency, 27-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Stop Putin - Ukrainians in SL protest». Wijeya Newspapers. Daily Mirror (Sri Lanka), 25-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Sweden: Hundreds protest in Stockholm against Russian military offensive in Ukraine | Video Ruptly» (en anglès). Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Taiwan News. «50 protest Ukraine invasion outside Russian office in Taipei», 25-02-2022. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «ชาวยูเครนรวมตัวหน้าสถานทูตรัสเซีย บางรัก ตะโกน 'หยุดสงคราม หยุดปูติน ต้องการสันติ'» (en tai). มติชน, 25-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Turkey's right position on the Ukrainian war». Daily Sabah, 26-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Hundreds protest outside Downing Street to demand tougher sanctions on Russia after invasion of Ukraine». The Big Issue, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Demonstrators protest outside Russian Embassy in Washington after Russia invades Ukraine». CBS News, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Agence France-Presse «Manifestantes pidieron por la paz frente a la embajada de Rusia en Montevideo» (en castellà). El Observador. Agence France-Presse. El Observador, 02-03-2022 [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «En Carabobo jóvenes rechazaron intervención militar rusa en Ucrania» (en castellà), 25-02-2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ "Gallery: Thousands gather at Tallinn protest in solidarity with Ukraine" ERR News 26.02.2022
- ↑ "Zelenskõi tänas eestlasi ja Alar Karist" Postimees, 26.02.2022
- ↑ «Antiwar rally draws at least 100,000 in Berlin» (en anglès britànic). Deutsche Welle, 27-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Kölner Rosenmontagszug fällt auch 2022 aus» (en alemany), 27-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-27. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «ZDF und WDR sagen alle Karnevalssendungen im TV ab» (en alemany). DWDL de GmbH. Arxivat de l'original el 2022-02-28. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Iran Police Disperse Crowd Chanting 'Death To Putin And Supporters’», 26-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-26. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ «More than 1,700 detained at anti-war protests in Russia» (en anglès americà), 24-02-2022. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui.
- ↑ «La CUP carrega contra l'OTAN i la UE en un comunicat sobre l'atac a Ucraïna». El Punt Avui.
- ↑ «La CUP no aplaudeix el cònsol d'Ucraïna al Parlament». Ara.
- ↑ «Concentració davant el consolat rus de Barcelona i València contra la guerra a Ucraïna». [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Press, Europa. «Comunitat Valenciana lidera les proteccions temporals a refugiats ucraïnesos amb 42.739 després de deu mesos de guerra», 29-12-2022. [Consulta: 18 gener 2023].