Retolador permanent
Un retolador permanent o marcador permanent (indeleble), és un tipus de retolador que s'utilitza per crear escriptura permanent o semipermanent sobre un objecte.
Descripció modifica
En general, la tinta de marcador permanent comprèn un dissolvent portador principal, un glicèrid, una pirrolidona, una resina i un colorant, [1] que la fan resistent a l'aigua . És capaç d'escriure en una varietat de superfícies, des de paper fins a metall i pedra. Tenen una varietat de mides de punta (de ultra fines a amples), de formes (punta de cisell, punta de bala i punta de pinzell) i colors (metàl·lics o reactius als ultraviolats).
La majoria de marcadors tenen dissolvents a base d'alcohol. Altres tipus, anomenats marcadors de pintura, contenen compostos orgànics volàtils que s'evaporen per assecar la tinta i són similars a la pintura en aerosol . A causa que els dissolvents com el toluè i el xilè sovint estan presents en marcadors permanents, tenen un potencial d'abús com a droga recreativa .
El marcador permanent va ser inventat l'any 1952 per Sidney Rosenthal.[2][3]
Aplicacions modifica
Propòsit general modifica
Els retoladors permanents s'utilitzen per escriure sobre metalls, plàstics, ceràmica, fusta, pedra, cartró, etc. No obstant això, la marca feta per ells és semipermanent en algunes superfícies. La majoria de la tinta de marcador permanent es pot esborrar d'algunes superfícies de plàstic (com el polipropilè i el tefló) amb poca pressió de fregament. Es poden utilitzar en paper normal, però la tinta tendeix a sagnar i es fa visible a l'altra cara.
Ús en microscòpia modifica
A part d'utilitzar-se per etiquetar diapositives de microscòpia, els marcadors permanents es poden utilitzar per fer una taca negativa d'una mostra bacteriana. Això significa que el fons està tenyit amb el marcador, però els bacteris no. Els bacteris es poden veure perquè estan sense taques (més clars) mentre que el fons està tenyit (més fosc).[4]
Eliminació modifica
Els retoladors permanents s'utilitzen generalment en superfícies dures i no poroses, perquè en comptes de tacar formen una capa superficial que, malgrat el seu nom, es pot eliminar amb neteja a alta pressió, diluents de pintura o dissolvents orgànics com l'acetona, el xilè o el toluè. . Quan s'utilitzen a l'interior, l'alcohol isopropílic, l'etanol i l'acetat d'etil són els netejadors preferits, ja que els seus fums són molt menys perillosos que el toluè i el xilè, els components principals del diluent de pintura, o els hidrocarburs de cadena més llarga que es troben en els alcohols minerals . Altres dissolvents no polars comuns inclouen el benzè, la trementina i altres terpens (que constitueixen olis essencials de moltes plantes amb forts olors), la majoria d'èters, cloroform i diclorometà, combustibles d'hidrocarburs i alcohol de diacetona, entre molts altres. Molts d'aquests dissolvents són tòxics, cancerígens o inflamables, i només s'han d'utilitzar amb una ventilació adequada.
La majoria de les marques de retoladors "OLFA" s'esborren fàcilment amb un removedor d'esmalt d'ungles sense acetona, del tipus que conté acetat d'etil, un dissolvent orgànic relativament no tòxic.
També es pot treure un marcador permanent dibuixant-hi amb un marcador d'esborrat en sec en superfícies no poroses com una pissarra blanca, [5] ja que els marcadors d'esborrat en sec també contenen un dissolvent no polar. La majoria de les solucions de neteja de pissarra d'esborrat en sec també contenen dissolvents orgànics efectius com el 2-butoxietanol per eliminar el pigment.
Prohibició modifica
Per raó del seu potencial per a ser utilitzats en actes vandàlics, alguns llocs, com Florida, Califòrnia, Nova York i Berwyn, Illinois, tenen lleis contra la possessió de marcadors permanents en públic i en prohibeixen la venda a menors .[6][7][8]
Referències modifica
- ↑ Ink composition resistant to solvent evaporation -- US Patent 7084191 Description. <«Ink composition resistant to solvent evaporation - US Patent 7084191 Description». Arxivat de l'original el 2012-09-09. [Consulta: 4 febrer 2012].> Date of Access: 2-4-2012.
- ↑ Blair, Cynthia «1952: Sidney Rosenthal Invents the Marker Pen». Newsday, October 1, 2007.
- ↑ Siegelaub, Marc «Indelibly Devoted / Marker-maker's widow fights for his fame». Newsday, January 13, 2003.
- ↑ S. Testes and P.H. Chickadee. 1991. New version of the negative stain. Applied and Environmental Microbiology. 57:1858–1859.
- ↑ «Expo FAQs | Answers for Dry Erase Board and Marker-Related Questions». Expomarkers.com. [Consulta: 30 abril 2014].
- ↑ «Anti-Graffiti City and State Legislation».
- ↑ «§ 662.075 USE AND/OR POSSESSION OF SPRAY PAINT AND/OR MARKERS BY MINORS.». American Legal Publishing Corporation.
- ↑ «30 Ridiculous Laws That Could Get You Arrested». wallstreetinsanity.com. [Consulta: 12 maig 2022].