Cirialera herbàcia

(S'ha redirigit des de: Salicornia europaea)

La cirialera herbàcia, herba salada, pollet o amanida de pobre (Salicornia europaea), és una planta del gènere Salicornia.

Infotaula d'ésser viuCirialera herbàcia
Salicornia europaea Modifica el valor a Wikidata
Salicornia europaea MS 0802.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deplanta comestible Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
TribuSalicornieae
GènereSalicornia
EspècieSalicornia europaea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

MorfologiaModifica

És una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alçària, ramificada, amb les branques dretes.

Les fulles són gairebé imperceptibles, ja que són molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.

Les flors són molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vèrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floració s'esdevé entre agost i octubre.

LocalitzacióModifica

A tot el litoral en indrets amb sòls salats i periòdicament inundats.

Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halòfiles.

En altres temps aquesta planta es cremava per obtenir-ne les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sabó i vidre.

Possibilitat de confusió amb altres espèciesModifica

En el mateix hàbitat es poden trobar 3 espècies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.

Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.

Pertanyen al gènere Arthrocnemum i són de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbàcia.

Època de recol·leccióModifica

Abans de la floració, però se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.

Ús gastronòmicModifica

És una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.

Se n'aprofiten els brots i les parts més tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.

També es poden menjar cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purés.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica