Sessions del Comitè Olímpic Internacional

article de llista de Wikimedia

Una sessió del Comitè Olímpic Internacional és una reunió realitzada per aquest organisme al qual assisteixen els seus membres per prendre resolucions sobre el moviment olímpic. És l'òrgan suprem del Comitè Olímpic Internacional (COI) i les seves decisions són finals. Cada membre del COI té dret a vot.

Plantilla:Infotaula esdevenimentSessions del Comitè Olímpic Internacional
Cartell de bienvenida a la 117a sessió del Comitè Olímpic Internacional realitzada a Singapur l'any 2005.

Es realitza una sessió ordinària un cop l'any. En cas d'emergancia o de resoldre punts encara pendents es pot trucar a una sessió extraordinària en conveniancia amb el President del COI o per petició escrita d'almenys les dues terceres parts dels membres.

Les activitats més importants realitzades en les sessions són, entre altres:

  • Adaptar o modificar la Carta Olímpica.
  • Escollir els membres del Comitè Olímpic, el President Honorari, membres honoraris i membres d'honor.
  • Escollir el President, Vicepresident i tots els altres membres del Cos Executiu.
  • Escollir la ciutat seu dels Jocs Olímpics.
  • Determinar quins esports formaran part del calendari olímpic i quins no.

En l'actualitat, les sessions es realitzen en conjunt amb la realització dels Jocs Olímpics, tant d'hivern com d'estiu. En els anys senars, en els quals no se celebren els esdeveniments olímpics, es designen les seus dels Jocs Olímpics a partir d'un procés d'elecció previ.

Sessions del Comitè Olímpic Internacional modifica

Les sessions de color blau són realitzades durant el Congrés Olímpic i les sessions de color rosa són realitzades durant els Jocs Olímpics.

# Seu Any Activitats
1a   París, França 1894 Atenes és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1896. París és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900.[1]
2n   Atenes, Grècia 1896
3r   Le Havre, França 1897
4t   París, França 1901 St. Louis és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1904.[1]
5a[2]   París, França 1903
6a[2]   Londres, Regne Unit 1904 Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1908.[1]
7a   Brussel·les, Bèlgica 1905
8a   Atenes, Grècia 1906
9a   La Haia, Països Baixos 1907
10a   Berlín, Alemanya[2] 1909 Estocolm és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1912.[1]
11a   Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1910
12a   Budapest, Imperi Austrohongarès 1911
13a   Basilea, Suïssa 1912
14a   Estocolm, Suècia 1912 Berlín és seleccionar per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1916.[1]
15a   Lausana, Suïssa 1913
16th   París, França 1914
1915 - 1918 Primera Guerra Mundial. Se suspengueren les activitats del Comitè Olímpic Internacional.
17a   Lausana, Suïssa 1919 Anvers és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1920.[1]
18a   Anvers, Bèlgica 1920
19a   Lausana, Suïssa 1921 Chamonix és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 i París la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924. Amsterdam és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1928.[1]
20a   París, França 1922
21a   Roma, Itàlia 1923 Los Angeles és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932.[1]
22a   París, França 1924
23a   Praga, Txecoslovàquia 1925
24a   Lisboa, Portugal 1926 Sankt Moritz és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1928.[1]
25a   Monaco 1927
26th   Amsterdam, Països Baixos 1928
27a   Lausana, Suïssa 1929 Lake Placid és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1932.[1]
28th   Berlín, Alemanya 1930
29th   Barcelona, Espanya 1931 Berlín és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936.[1]
30a   Los Angeles, Estats Units 1932
31a   Viena, Àustria 1933 Garmisch-Partenkirchen és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1936.[1]
32a   Atenes, Grècia 1934
33a   Oslo, Noruega 1935
34a   Garmisch-Partenkirchen, Alemanya 1936
35a   Berlín, Alemanya 1936 Tòquio és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1940.[1]
36a   Varsòvia, Polònia 1937 Sapporo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1940.[1]
37a   El Caire, Egipte 1938
38a   Londres, Regne Unit 1939 Garmisch-Partenkirchen és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1940. Cortina d'Ampezzo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1944. Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1944.[1]
1940 - 1945 Segona Guerra Mundial. Se suspengueren les activitats del Comitè Olímpic Internacional.
39a   Lausana, Suïssa 1946 Sankt Moritz és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1948. Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1948.[1]
40a   Estocolm, Suècia 1947 Oslo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1952. Hèlsinki és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1952.[1]
41a   Sankt Moritz, Suïssa 1948
42a   Londres, Regne Unit 1948
43a   Roma, Itàlia 1949 Cortina d'Ampezzo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1956. Melbourne és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1956.[1]
44a   Copenhaguen, Dinamarca 1950
45a[2]   Viena, Àustria 1951
46a   Oslo, Noruega 1952
47a   Hèlsinki, Finlàndia 1952 Avery Brundage és elegit president del COI.[3]
48a   Ciutat de Mèxic, Mèxic 1953
49a   Atenes, Grècia 1954
50a   París, França 1955 Squaw Valley és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1960. Roma és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1960.[1]
51a   Cortina d'Ampezzo, Itàlia 1956
52a   Melbourne, Austràlia 1956
53a   Sofia, Bulgària 1957
54a   Tòquio (Japó) 1958
55a   Múnic, Alemanya Occidental 1959 Innsbruck és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1964. Tòquio és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964.[1]
56a   San Francisco, Estats Units 1960
57a   Roma, Itàlia 1960
58a   Atenes, Grècia 1961
59a   Moscou, Unió Soviètica 1962
60a   Baden Baden, Alemanya Occidental 1963 Ciutat de Mèxic és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1968.[1]
61a   Innsbruck, Àustria 1964 Grenoble és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1968.[1]
62a   Tòquio (Japó) 1964
63a   Madrid, Espanya 1965
64a   Roma, Itàlia 1966 Sapporo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1972. Múnic és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1972.[1]
65a   Teheran, Iran 1967
66a   Grenoble, França 1968
67a   Ciutat de Mèxic, Mèxic 1968
68a   Varsòvia, Polònia 1969
69a[4]   Amsterdam, Països Baixos 1970 Denver és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1976. Mont-real és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1976.[1]
70a   Amsterdam, Països Baixos 1970
71a[4]   Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1971
72a   Sapporo, Japó 1972
73a   Múnic, Alemanya Occidental 1972 Lord Killanin és elegit president del COI.[5]
74a   Varna, Bulgària 1973
75a   Viena, Àustria 1974 Lake Placid és seleccionda per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1980. Moscou és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1980.[1]
76a   Lausana, Suïssa 1975
77a   Innsbruck, Àustria 1976
78a   Mont-real, Canadà 1976
79a   Praga, Txecoslovàquia 1977
80a   Atenes, Grècia 1978 Sarajevo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1984. Los Angeles és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1984.[1]
81a   Montevideo, Uruguai 1979
82a   Lake Placid, Estats Units 1980
83a   Moscou, Unió Soviètica 1980 Juan Antonio Samaranch és elegit president del COI.[6]
84a   Baden Baden, Alemanya Occidental 1981 Calgary és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1988. Seül és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1988.[1]
85a   Roma, Itàlia 1982
86a   Nova Delhi, Índia 1983
87a   Sarajevo, Iugoslàvia 1984
88a   Los Angeles, Estats Units 1984
89a   Lausana, Suïssa 1984
90a   Berlín Oest, Alemanya Occidental 1985
91a   Lausana, Suïssa 1986 Barcelona és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.[7] Albertville és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992.[1]
92a   Istanbul, Turquia 1987
93a   Calgary, Canadà 1988
94a   Seül, Corea del Sud 1988 Lillehammer és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994[7]
95a   San Juan, Puerto Rico 1989
96a   Tòquio (Japó) 1990 Atlanta és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1996.[7]
97a   Birmingham, Regne Unit 1991 Nagano és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1998.[7]
98a   Albertville, França 1992
99a   Barcelona, Espanya 1992
100a   Lausana, Suïssa 1993
101a   Montcarles, Mònaco 1993 Sydney és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu del 2000.[7]
102a   Lillehammer, Noruega 1994
103a   París, França 1994
104a   Budapest, Hongria 1995 Salt Lake City és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.[7]
105a   Atlanta, Estats Units 1996
106a   Lausana, Suïssa 1997 Atenes és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004.[7]
107a   Nagano, Japó 1998
108a   Lausana, Suïssa 1999
109a   Seül, Corea del Sud 1999 Torí és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006.[7]
110a   Lausana, Suïssa 1999
111th   Sydney, Austràlia 2000
112a   Moscou, Rússia 2001 Pequín és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008.[7] Jacques Rogge és elegit president del COI.[8]
113a   Salt Lake City, Estats Units 2002
114a   Ciutat de Mèxic, Mèxic 2002
115a   Praga, República Txeca 2003 Vancouver és seleccionada per ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010.[7]
116a   Atenes, Grècia 2004
117a   Singapur 2005 Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012. El beisbol i el softbol són eliminats del programa olímpica partir del 2012.
118a   Torí, Itàlia 2006
119a   Ciutat de Guatemala, Guatemala 2007 Sotxi és escollida seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2014.
120a   Pequín, Xina 2008
121a   Copenhaguen, Dinamarca 2009 Rio de Janeiro és escollida seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016. El golf i el rugbi seran readmesos al programa olímpic de 2016.
122a   Vancouver, Canadà 2010 Nanquín és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2014.
123a   Durban, Sud-àfrica 2011 Pyeongchang és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2018.
124a   Londres, Regne Unit 2012
125a   Buenos Aires, Argentina 2013 Tòquio és escollida per se la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020. Jacques Rogge finalitza el seu mandat com a president del COI i és succeït per Thomas Bach.
126a   Sotxi, Rússia 2014
127a   Montecarlo, Mònaco 2014 Sessió extraordinària per discutir sobre l'Agenda Olímpica de 2020
Sessions futures
128a   Kuala Lumpur, Malàisia 2015 Serà anunciada la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.
129a   Rio de Janeiro, Brasil 2016
130a   Lima, Perú 2017 Serà anunciada la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 and 2028 Summer Olympics.
131a   Pyeongchang, Corea del Sud 2018

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 «IOC vote history». Arxivat de l'original el 2008-05-25. [Consulta: 19 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sessions du Comité international olympique». Olympic Review. International Olympic Committee, 26, març 1951, pàg. 2 [Consulta: 4 febrer 2010].
  3. Comité International Olympique «Extract of the minutes of the 47th session — Helsinki 1952 (Palais de la Noblesse» (PDF). Bulletin du Comité International Olympique, 34–35, setembre 1959, pp. 22.
  4. 4,0 4,1 «IOC Congresses and sessions». Olympic Review. International Olympic Committee, 188, 1983, pàg. 428 [Consulta: 4 febrer 2010].
  5. Olympic Review, N59, October 1972, p. 355, available online Arxivat 2010-12-07 a Wayback Machine.
  6. Olympic Review, N154, August 1980, pp. 410-412, available online Arxivat 2010-08-08 a Wayback Machine.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Past elections. Comitè Olímpic Internacional
  8. Olympic Review, August-September 2001, p. 5, available online