Obre el menú principal

Setge de la Bisbal d'Empordà (1465)

El Setge de la Bisbal d'Empordà fou un episodi de la Guerra Civil Catalana del segle XV. Es va desenvolupar durant la primavera de 1465 i va mobilitzar un nombre considerable de tropes.

Infotaula de conflicte militarSetge de la Bisbal d'Empordà
Guerra Civil Catalana
Tipus setge
Data abril-juliol de 1465
Coordenades 41° 57′ 27″ N, 3° 02′ 49″ E / 41.9575°N,3.04686°E / 41.9575; 3.04686
Lloc La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà
Resultat Victòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya
Comandants en cap
Bernat Hug de Rocabertí Pere de Portugal
Forces
més de 2500 4000
Baixes
Martí Joan de Rocabertí
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El febrer de 1464 la Bisbal d'Empordà, que era possessió de la mitra gironina i amb l'esclat de la guerra s'havia declarat rebel, es va lliurar a traïció a les forces de Joan II. Amb la derrota a la Batalla de Calaf, Pere de Portugal necessitava una acció que moralitzés i donés prestigi a la seva causa, de manera que va començar un setge de grans proporcions sobre aquesta vila empordanesa a l'abril de 1465, juntament amb tot un seguit d'operacions per tal de rendir les places rebels de l'Empordà i aïllar Girona per acabar-la sotmetent.

El setgeModifica

El rei Joan hi va enviar una força de 2.500 homes (segons l'historiador Zurita) comandats pel castellà d'Amposta, Bernat Hug de Rocabertí, i van aconseguir foragitar els assetjants, sense que aquests haguessin pogut prendre la vila. Ara bé, quan aquest va marxar, les forces de Pere el Conestable van poder prendre la vila el 7 de juny. Amb tot, un mes més tard, les tropes de Bernat Hug van tornar a recuperar la Bisbal per al bàndol reialista, juntament amb el castell de Púbol. Durant aquestes operacions el castellà d'Amposta fou fet presoner per unes companyies portugueses, però va poder escapolir-se'n.

En el setge de la Bisbal va morir Martí Joan de Rocabertí, germà del vescomte Jofre VII de Rocabertí i cosí de Bernat Hug. Segons es diu, va caure de la muralla o d'una torre abraçat a un soldat borgonyó.

ConseqüènciesModifica

Malgrat el desplegament bèl·lic, les tropes del Conestable no van poder canviar l'statu quo de l'Empordà durant aquesta fase de la guerra, per tant, el tan esperat setge de Girona que li havia de donar el prestigi absolut i segurament un caire nou a la guerra no va poder realitzar-se. D'aquesta manera el Conestable no va adquirir ni prestigi bèl·lic ni tampoc cap tipus d'avenç territorial.

BibliografiaModifica