Sociedad Filomática de Barcelona

societat literària, artística i científica de Barcelona de mitjans del segle XIX.

La Sociedad Filomática de Barcelona fou una societat literària, artística i científica de Barcelona de mitjans del segle xix.[1]

Infotaula d'organitzacióSociedad Filomática de Barcelona

LemaMihi caeterisque laboro Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1839 Modifica el valor a Wikidata
FundadorPau Piferrer i Fàbregas, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale i Sugrañes i Elies Rogent i Amat Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1860 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Ubicació geogràfica

AntecedentsModifica

Filomàtic/a significa "devot/a de les ciències"[2] i, segons Joan Coromines, prové del grec φιλομαθἰα "desig d'aprendre".[3]

El 10 de desembre de 1788 es fundà a París la Société Philomathique de Paris, per part d'un grup de sis joves interessats en diverses branques de la ciència.[4] Al llarg de la seva història formaren part de la societat il·lustres científics, com Lavoisier, Lamarck, Laplace, Cuvier, Gay-Lussac, Ampère, Cauchy, Fresnel, Boussingault, Claude Bernard, Berthelot, Dutrochet (corresponsal), Pasteur, H. Becquerel, i més recentment, Broglie, Joliot i Monod.[5]

El 1833 es fundà la Société Philomathique de Perpignan.[6]

William Casey, que fou professor d'anglès de la Junta de Comerç, el 1828, abans de la fundació de la Sociedad Filomática de Barcelona, signava ja alguna publicació seva amb l'epítet Philomath.[7]

FundacióModifica

Fou fundada a finals de 1839[8][9] sota l'impuls, fonamentalment, de Pau Piferrer, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Elies Rogent i altres, comptant també amb esporàdiques col·laboracions de Francesc Pi i Margall.[10] Les seves sessions, des d'un inici, se celebraren a casa del també fundador, l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, al carrer dels Banys número 3.[8]

La seva finalitat fundacional, sota el lema Mihi caeterisque laboro, era "el progrés mutu dels seus individus en els coneixements humans".[11]

La societat fou aprovada per les autoritats provincials i municipals el 1840,[8] i es dividia en quatre seccions: ciències ideològiques, morals i polítiques; matemàtiques; literatura; i belles arts.[8] [10] L'Ajuntament de la ciutat li concedí, el 23 de setembre de 1840, un local interí en l'aleshores antiga església de Sant Miquel Arcàngel, que no pogué arribar a usar.[8] Sol·licità l'empara del rectorat de la Universitat Literària, que l'aixoplugà a les seves dependències, aleshores ubicades a l'ex-convent del Carme.[8]

Altres membresModifica

Altres membres de la Filomática foren Víctor Balaguer, que hi ingressà a finals de 1843;[12] Joaquim Rubió i Ors, que hi llegí una crítica literària sobre Le Juif errant, d'Eugène Sue;[13][14] el poeta Josep Lluís Pons Gallarza;[15] el matemàtic, farmacèutic i astrònom Llorenç Presas i Puig;[16] el metge Miquel Pons i Guimerà;[17] el metge homeòpata Gaietà Cruxent;[18] i l'advocat i frenòleg Narcís Gay i Beyà.[19]

La Sociedad nomenà també socis corresponsals, com l'escriptora extremenya Carolina Coronado,[20][21] i la poetessa valenciana Amalia Fenollosa.[22]

Fusió amb l'Ateneu CatalàModifica

El 1860 es fusionà amb l'Ateneo Catalán.[23]

ReferènciesModifica

  1. Corminas 1849, pàg. 344
  2. «filomàtic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Coromines, Joan. «FILO-». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III D-FI. Barcelona: Curial edicions catalanes - Caixa de Pensions "La Caixa", 1982, p. 1.032. 
  4. Tuilier
  5. Thomas
  6. «Científica i Literària dels Pirineus Orientals Societat Agrícola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Casey, William. A new English version of the Lives of Cornelius Nepos, from the original latin, by Mr Willam Casey, Philomat.. Barcelona: John Francis Piferrer, one of his Majesty's printers, 1828. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Saurí 1849, pàg. 163
  9. Casassas 1999, pàg. 60
  10. 10,0 10,1 Casassas 1988, pàg. 31
  11. Saurí 1842, pàg. 109
  12. Balaguer 1843
  13. Rubió i Ors 1845
  14. Tiñena 1992, pàg.15, nota 24
  15. Mas i Vives, Joan. Evocació de Josep Lluís Pons i Gallarza i Joan Alcover. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009, pàg. 11. 
  16. Puig-Pla, Carles «Aproximació al perfil personal i professional del científic vuitcentista de Sant Boi del Llobregat Llorenç Presas i Puig (1811-1875)» (pdf). Materials del Baix Llobregat, 13, 2007, pàg. 90 [Consulta: 16 novembre 2015].
  17. Corminas, Juan. «Pons y Guimerà (D. Miguel)». A: Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de escritores catalanes. Burgos: Imprenta de Arnaiz, 1849, pàg. 206 [Consulta: 16 novembre 2015]. 
  18. «Gaietà Cruxent i Lalbi (Mataró, 1801 - 1863)». Galeria de metges catalans: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 16 novembre 2015].
  19. Gay 1857
  20. «Sociedad Filomática de Barcelona. Sesión de 2 de febrero de 1845» (en castellà). El Genio, Tomo I, núm. 19, 16-02-1845, pàg. 221-222 [Consulta: 15 novembre 2015].
  21. Romagueras, Fco.-Javier. «Carolina Coronado y Víctor Balaguer, una relación literaria entre Extremadura y Catalunya». Catalana con jamón. [Consulta: 14 novembre 2015].
  22. «Amalia Fenellosa (sic) … socia corresponsal de la Sociedad Filomática de Barcelona» (en castellà). El Genio, Tomo I, núm. 06, 17-11-1844, pàg. 72 [Consulta: 15 novembre 2015].
  23. Jutglar, Antoni. Història crítica de la burgesia a Catalunya. Barcelona: DOPESA, 1972, pàg. 220. 

BibliografiaModifica

Publicacions o documents relatius a la Sociedad FilomáticaModifica

Obres de referènciaModifica