Sorgo bicolor

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Sorghum bicolor)

El sorgo bicolor (Sorghum bicolor), normalment anomenat melca o simplement sorgo, és una espècie de planta herbàcia anual de la família de les poàcies.[2] Es classifica com a mill. Es fa servir com a aliment per a animals i persones (majoritàriament a Àfrica i Àsia). Així mateix, és utilitzat com a fenc i per produir midó, alcohol i glucosa. Les seves inflorescències s'aprofiten per fer-ne escombres.[3][4]

Infotaula d'ésser viuSorgo bicolor
Sorghum bicolor Modifica el valor a Wikidata
Sorghum bicolor03.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuAndropogoneae
GènereSorghum
EspècieSorghum bicolor Modifica el valor a Wikidata
Moench
Nomenclatura
BasiònimHolcus bicolor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Sorghum japonicum (Hack.) Roshev.
  • Sorghum vulgare Pers.[1]

Aquesta espècie es conrea com a cereal, a diferència d'altres espècies de sorgo, que es destinen a pastura. Es tracta del quart cereal més important del món, darrere del blat, l'arròs i el blat de moro. Es conrea a gairebé tota la regió tropical àrida i semiàrida.[5]

Aquesta espècie de sorgo es va originar al nord d'Àfrica i actualment es cultiva molt a les regions tropicals i subtropicals del món. S. bicolor típicament és una planta anual, però alguns cultivars són perennes. Pot arribar a fer 4 metres d'alçada. El seu gra és petit anant de 3 a 4 mm de diàmetre. Els sorgos dolços són cultivars que es cultiven principalment per les seves fulles; són de mida més reduïda que les varietats de gra.[3]

S. bicolor és l'espècie que es cultiva del gènere Sorghum.

CultiuModifica

 
Sorgo xinès bullit.
 
Dues escombres amb forma de 'cua de gall dindi' fetes amb el cereal.
 
Capítol amb llavors de sorgo a l'Índia
 
Sorgo a a Turpan basin, Xinjiang, Xina. En algunes varietats i sota certes condicions, la pesada panícula farà que el jove peduncle, tou, es doblegui. Posteriorment es lignificarà en aquesta posició. Això, combinat amb la inflorescència, serà una doble defensa contra els ocells.
 
Camp de sorgo a Addi Azmera (Etiòpia)

Aquesta espècie pot créixer en sòls àrids i aguantar llargues sequeres.[3] Té quatre característiques que la fan la planta conreada més resisten a la secada de totes.

  • Té una gran relació entre la superfície de les arrels i la superfície de les fulles.
  • En temps de secada enrotlla les fulles per a disminuir la pèrdua d'aigua per transpiració.
  • Si continua la secada entra en dormància en lloc de morir.
  • Les seves fulles estan protegides per una cutícula cerosa.

Producció mundialModifica

Principals productors de sorgo (2018)[6]
(tones)
  Estats Units 9.271.070
  Nigèria 6.862.343
  Sudan 4.953.000
  Etiòpia 4.932.408
  Índia 4.800.000
  Mèxic 4.531.097
  Brasil 2.272.939
  Xina 2.192.032
  Níger 2.100.190
  Burkina Faso 1.929.834
  Argentina 1.563.445
  Mali 1.469.688
  Camerun 1.416.116
  Austràlia 1.257.219
  Bolívia 1.023.314

UsosModifica

Ús culinariModifica

El sorgo bicolor és un dels principals conreus de cereals del món. Es fa servir com a aliment per a humans, farratge, fibra, combustible i precursor de biocombustibles en una àmplia gamma de medis i sistemes de producció. La seva notable capacitat de créixer en condicions adverses, particularment amb una quantitat d'aigua molt inferior a la que necessiten la majoria d'altres grans, en fa una font «de seguretat» d'aliment per a humans, farratge, fibra i combustible en l'agroecosistema global. És especialment important en zones com el nord-est d'Àfrica i les planes del sud dels Estats Units, on sovint plou massa poc per a la majoria dels altres grans.[7]

El sorgo es conrea en moltes parts d'Àsia i Àfrica on se’n fan pans plans que són un aliment bàsic.[8][9] Les llavors també es poden expandir com les crispetes del blat de moro. 100 grams de llavor de sorgo tenen 1.418 calories, 11,3 grams de proteïnes i 3,30 grams de greix. Típicament el seu nivell de proteïna és al voltant del 9% i permet la subsistència de persones en temps de fam.

Com a model de les poàcies tropicals, és un complement lògic a l'arròs des de la perspectiva de la recerca genètica. És un bon representant de les poàcies tropicals perquè fa servir la fotosíntesi C4, que consisteix en una sèrie d'especialitzacions bioquímiques i morfològiques complexes que milloren l'assimilació del carboni a temperatures altes. En canvi, l'arròs és més representatiu de les poàcies temperades i empra la fotosíntesi C3. El seu baix grau de duplicació cromosòmica fa que el sorgo bicolor sigui, igual que l'arròs, un model atractiu per a la genòmica funcional. És un bon punt intermedi entre l'arròs i les principals poàcies tropicals dotades de genomes molt més grans i un grau més alt de duplicació cromosòmica, com ara la canya de sucre, un altre dels conreus per a la producció de biocombustibles més eficients del món, que actualment és la primera font de biocombustibles a escala global.[7]

A l'Índia on normalment s'anomena Jwaarie, Jowar, Jola, o Jondhahlaa, el sorgo és un dels aliments bàsics i se’n prepara una mena de pa. També se'n fa etanol com biocombustible.[10]

A Corea es cuina amb arròs, o amb la seva farina es fa el susu bukkumi.

A Austràlia, Amèrica del Sud, i els Estats Units (el segon productor del món després de Nigèria), el gra de sorgo es fa servir principalment per aliment del bestiar de ramaderia i, en increment, en la producció de’etanol.[11]

El sorgo no té gluten.

Beguda alcohòlicaModifica

A la Xina, el sorgo és conegut com gaoliang (高粱) i es fermenta i destil·la per produir un tipus de beguda espiritual coneguda com baijiu (白酒) del qual la beguda més famosa és el maotai (o Moutai). A Taiwan, a l'illa anomenada Kinmen, del sorgo es fa licor de sorgo. En diversos països de l'Àfrica, com ara Zimbàbue, Burundi, Mali, Burkina Faso, Ghana, i Nigèria, s'utilitza el sorgo de les varietats vermella i blanca per fer la tradicional cervesa opaca. El sorgo vermell li dona un color rosa marronós a la cervesa.[12]

BiocombustibleModifica

El sorgo bicolor és un objectiu prometedor per a la producció de biocombustibles. Es tracta d'un conreu C4 que necessita poques entrades i acumula una gran quantitat de carbohidrats a la tija. Tanmateix, la seva plantació a gran escala en terres marginals requeriria varietats millorades amb optimització dels caràcters relacionats amb el seu paper com a biocombustible i una major tolerància als factors d'estrès biòtics i abiòtics. Per aquest motiu, s'han dut a terme molts estudis per crear recursos genètics i genòmics en relació amb el sorgo bicolor.[13]

Les varietats cultivades del sorgo bicolor tenen un fenotip i una morfologia diversos. Les variants que es fan servir per a produir biocombustibles tenen una gran proporció de biomassa biocel·lulòsica.[13] Alguns genotips, coneguts com a «sorgo dolç» acumulen carbohidrats solubles a la tija.[14] El sorgo dolç pot assolir una alçada de gairebé 20 metres i genera una quantitat significativament més gran de biomassa que el sorgo per a ús alimentari. La tija del sorgo dolç és més gruixuda i carnosa que la del sorgo per a ús alimentari, tot i que produeix relativament poques llavors.[15]

La concentració de carbohidrats a la tija del sorgo dolç es mesura en unitats Brix, que corresponen al percentatge de carbohidrats solubles. Un grau Brix equival a 1 g de sucre per cada 100 g de suc. El contingut Brix difereix entre varietats i també depèn de les condicions ambientals, la posició dels entrenusos, el període de l'any i la fase de collita.[16] El sorgo bicolor pot acumular una quantitat de suc equivalent al 78% de la seva biomassa total, mentre que el seu contingut Brix oscil·la entre el 14% i el 23%.[17] Els glúcids que contenen les tiges de sorgo bicolor es componen principalment de sucrosa (~75%) amb quantitats petites (~2,6%) de fructosa i glucosa.[18] En comparació amb conreus de biomassa lignocel·lulòsica, com ara Panicum virgatum i Miscanthus, els glúcids solubles en forma de glucosa, fructosa i sucrosa del sorgo bicolor són fàcils de fermentar. Altres trets agronòmics, com ara un cicle de vida de només quatre mesos, la seva capacitat de créixer en condicions ambientals adverses, la poca necessitat d'entrades, el baix cost del seu conreu i la fotosíntesi C4 en fan un conreu de producció de biocombustibles particularment útil. Aquest últim tret és especialment important perquè contribueix a millorar l'eficiència d'ús del nitrogen i l'aigua, així com la resistència general del sorgo bicolor, cosa que li permet subsistir en regions àrides, amb més insolació i temperatures més altes.

Diferents cultivars de sorgo bicolor presenten efectes diferents de la salinitat sobre la germinació de les llavors i el creixement de les plàntules. Un estudi publicat el 2016 suggerí que el sorgo bicolor es pot regar amb aigua salada de fins a 150 mM de NaCl, sia en estat vegetatiu o en estat reproductiu.[19]

Altres usosModifica

Se'n pot fer una escombra típica.[20]

El xarop de sorgo dolç es fa servir en algunes parts dels Estats Units.

GenomaModifica

El genoma de Sorghum bicolor va ser seqüenciat entre 2005 i 2007.[21][22]

ParasitismeModifica

El sorgo és l'hoste de la planta paràsita Striga hermonthica.[23] Afecta el cultiu del sorgo en gran manera. El barrinador europeu del moresc (Ostrinia nubilalis) es va introduir a Amèrica del Nord a través del transport d'escombres fetes amb sorgo.[24]

TaxonomiaModifica

L'espècie Sorghum bicolor va ser descrita per (L.) Moench i la descripció fou publicada a Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 207. 1794.[25]

Sinonimia
  • Sorghum vulgare Pers.
  • Andropogon sorghum L. - Brot.[26]
  • Holcus bicolor L. basònim
  • Sorghum cernuum (Ard.) Host (1809)
  • Sorghum bicolor (L.) Moench (1794)
  • Holcus cernuus Ard. (1786)
  • Sorghum sudanense (Piper) Stapf (1917)
  • Sorghum membranaceum Chiov.
  • Holcus durra Forssk.
  • Sorghum durra (Forssk.) Stapf (1917)
  • Sorghum melanocarpum Huber (1868)
  • Sorghum halepense subsp. sativum (Hack.) Trab. (1895)
  • Sorghum dochna (Forssk.) Snowden
  • Holcus dochna Forssk.
  • Sorghum ankolib (Hack.) Stapf
  • Sorghum caudatum (Hack.) Stapf
  • Sorghum roxburghii Stapf (1917)
  • Milium nigricans Ruiz & Pav.
  • Sorghum nigricans (Ruíz & Pav.) Snowden
  • Sorghum basutorum Snowden (1935)
  • Sorghum conspicuum Snowden (1935)
  • Sorghum coriaceum Snowden (1935)
  • Sorghum dulcicaule Snowden (1935)
  • Sorghum exsertum Snowden (1935)
  • Sorghum gambicum Snowden (1935)
  • Sorghum mellitum Snowden (1935)
  • Sorghum notabile Snowden (1935)
  • Sorghum rigidum Snowden (1935)
  • Sorghum simulans Snowden (1935)[27]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Sorghum bicolor (L.) Moench — The Plant List».
  2. Conesa Mor, Pedrol Solanes i Recasens Guinjuan, 2010, p. 229.
  3. 3,0 3,1 3,2 FAO. Sorghum bicolor (L.) Moench
  4. «Sweet Sorghum» (en anglès). Sweet Sorghum Ethanol Producers. [Consulta: 13 novembre 2012].
  5. Dillon et al., 2007, p. 975.
  6. «Sorghum Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en anglès).
  7. 7,0 7,1 «Sorghum bicolor» (en anglès). Departament d'Energia dels Estats Units. [Consulta: 18 setembre 2020].
  8. O P Sharma. Plant Taxonomy. Tata McGraw-Hill, 1993, p. 439. ISBN 0074603736. 
  9. National Research Council. «Sorghum». A: Lost Crops of Africa: Volume I: Grains. 1. National Academies Press, 1996-02-14 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-04990-0 [Consulta: 18 juliol 2008]. 
  10. Sweet Sorghum : A New "Smart Biofuel Crop" AgriBusinessWeek, 30 juny 2008
  11. United Sorghum Checkoff Program
  12. «Sweet Sorghum : A New "Smart Biofuel Crop». agribusinessweek.com, 30-06-2008. Arxivat de l'original el 27 maig 2015.
  13. 13,0 13,1 Mathur, S.; Umakanth, A. V.; Tonapi, V. A.; Sharma, R.; Sharma, M. K. «Sweet sorghum as biofuel feedstock: recent advances and available resources» (en anglès). Biotechnology for Biofuels, 10, 146, 2017. DOI: 10.1186/s13068-017-0834-9.
  14. Cosedido, V.; Vacas, R.; Macarulla, B.; Gracia, M. P.; Igartua, E. «Agronomic and digital phenotyping evaluation of sweet sorghum public varieties and F1 hybrids with potential for ethanol production in Spain» (en anglès). Maydica, 58, 1, 2013.
  15. Whitfield, M. B.; Chinn, M. S.; Veal, M. W. «Processing of materials derived from sweet sorghum for biobased products» (en anglès). Industrial Crops and Products, 37, 1, 2012, pàg. 362–375. DOI: 10.1016/j.indcrop.2011.12.011. ISSN: 09266690.
  16. Qazi, H. A.; Paranjpe, S.; Bhargava, S. «Stem sugar accumulation in sweet sorghum – Activity and expression of sucrose metabolizing enzymes and sucrose transporters» (en anglès). Journal of Plant Physiology, 169, 6, 2012, pàg. 605–613. DOI: 10.1016/j.jplph.2012.01.005. ISSN: 01761617.
  17. Vinutha, K. S.; Rayaprolu, Laavanya; Yadagiri, K.; Umakanth, A. V.; Patil, J. V.; Srinivasa Rao, P. «Sweet Sorghum Research and Development in India: Status and Prospects» (en anglès). Sugar Tech, 16, 2, 2014, pàg. 133–143. DOI: 10.1007/s12355-014-0302-9. ISSN: 0972-1525.
  18. Kawahigashi, Hiroyuki; Kasuga, Shigemitsu; Okuizumi, Hisahito; Hiradate, Syuntaro; Yonemaru, Jun-ichi «Evaluation of Brix and sugar content in stem juice from sorghum varieties» (en anglès). Grassland Science, 59, 1, 2013, pàg. 11–19. DOI: 10.1111/grs.12006. ISSN: 17446961.
  19. Sayyad-Amin, Parvaneh; Jahansooz, Mohammad-Reza; Borzouei, Azam; Ajili, Fatemeh «Changes in photosynthetic pigments and chlorophyll-a fluorescence attributes of sweet-forage and grain sorghum cultivars under salt stress» (en anglès). Journal of Biological Physics, 42, 4, 2016, pàg. 601–620. DOI: 10.1007/s10867-016-9428-1. ISSN: 0092-0606.
  20. «How to make a broom» (en anglès). Ogden Publications, Inc. [Consulta: 16 març 2010].
  21. Paterson, Andrew H.; John E. Bowers, Remy Bruggmann, Inna Dubchak, Jane Grimwood, Heidrun Gundlach, Georg Haberer, Uffe Hellsten, Therese Mitros, Alexander Poliakov, Jeremy Schmutz, Manuel Spannagl, Haibao Tang, Xiyin Wang, Thomas Wicker, Arvind K. Bharti, Jarrod Chapman, F. Alex Feltus, Udo Gowik, Igor V. Grigoriev, Eric Lyons, Christopher A. Maher, Mihaela Martis, Apurva Narechania, Robert P. Otillar, Bryan W. Penning, Asaf A. Salamov, Yu Wang, Lifang Zhang, Nicholas C. Carpita, Michael Freeling, Alan R. Gingle, C. Thomas Hash, Beat Keller, Patricia Klein, Stephen Kresovich, Maureen C. McCann, Ray Ming, Daniel G. Peterson, Mehboob-ur-Rahman, Doreen Ware, Peter Westhoff, Klaus F. X. Mayer, Joachim Messing, Daniel S. Rokhsar «The Sorghum bicolor genome and the diversification of grasses». Nature, 457, 7229, 29-01-2009, pàg. 551–556. Bibcode: 2009Natur.457..551P. DOI: 10.1038/nature07723. ISSN: 0028-0836. PMID: 19189423 [Consulta: 2 agost 2010].
  22. Sorghum bicolor genome on Phytozome
  23. «Horizontal Gene Transfer by the Parasitic Plant Stiga hermanthica». Science, 328, 5982, 28-05-2010, pàg. 1128. DOI: 10.1126/science.1187145. PMID: 20508124.
  24. «Plant and Soil Sciences eLibrary».
  25. «Sorghum bicolor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 agost 2014].
  26. [1]
  27. «Sorghum bicolor». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 5 abril 2011].

BibliografiaModifica

  • Conesa Mor, J. A.; Pedrol Solanes, J.; Recasens Guinjuan, J. Estructura i organització de plantes superiors. Universitat de Lleida, 2010. ISBN 9788484093404. 
  • Dillon, S. L.; Shapter, F. M.; Henry, R. J.; Cordeiro, G.; Izquierdo, L.; Lee, L. S. «Domestication to Crop Improvement: Genetic Resources for Sorghum and Saccharum (Andropogoneae)» (en anglès). Annals of Botany, 100, 5, 2007, pàg. 975–989. DOI: 10.1093/aob/mcm192. ISSN: 0305-7364.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorgo bicolor