La teallita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia. El seu nom fou posat en honor a Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.[3]

Infotaula de mineralTeallita
Teallite-290538.jpg
Teallita de la mina Carguaicollo, província Antonio Quijarro, Potosí, Bolívia
Fórmula química(Pb,Sn)SnS2
EpònimHarris Teall modifica
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.CD.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.17 modifica
Dana2.9.10.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudotetragonal
Estructura cristal·linaa = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colornegre grisós
Exfoliacióperfecte a {001}
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitatmal·leable
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat6,36-6,567 g/cm³
Propietats òptiquesanisotropia
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La teallita és un mineral de plom, estany i sofre. Químicament és un sulfur de fórmula química (Pb,Sn)SnS2, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, i la seva densitat és de 6,36 a 6,567 g/cm3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.[4] És extret a les mines com mena del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a teallites, especialment els de la mina San José, a Oruro, són realment franckeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teallita pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: herzenbergita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral de formació secundària hidrotermal en filons d'estany, de vegades formant importants acumulacions. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, estannita, franckeïta, cilindrita, galena, esfalerita, wurtzita o pirita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teallita
  1. «Teallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 25 juny 2014]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.]. «Tallite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  4. «Herzenbergite-Teallite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].