La Haia
La Haia[1][2] (en neerlandès 
Den Haag (?·pàg.) o s-Gravenhage (?·pàg.)) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam). És a més capital de la província d'Holanda Meridional. Limita al nord-oest amb Wassenaar, a l'est amb Leidschendam-Voorburg i Pijnacker-Nootdorp, al sud-est amb Westland, al sud amb Delft i al sud-est amb Rijswijk.[3]
 La Haia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Lema | «Vrede en Recht (en)  » | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
| País | Països Baixos | ||||
| Província | Holanda del Sud | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 548.320 (2021) | ||||
| • Densitat | 5.588,26 hab./km² | ||||
| Llars | 253.420 (2015) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 98,12 km² | ||||
| Banyat per | Mar del Nord, Haagse Trekvliet (en) i Koninginnegracht (en) | ||||
| Altitud | 1 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | segle XIII | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | college van burgemeester en wethouders of The Hague (en) | ||||
| • Batle | Jan van Zanen (2020–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 2491–2599 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 070 i 015 | ||||
| Codi BAG | 1245 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | denhaag.nl | ||||
     | |||||
.svg)
El municipi té una superfície de 98,20 km² (dels quals 82,43 km² corresponen a terra i els restants 15,77 a aigua) i una població de 485.818 habitants (1 de juny del 2009). Inclou entre altres l'antic poble mariner de Scheveningen, on hi ha un port.
La seva àrea metropolitana té uns 700.000 habitants, i representa el tercer nucli més important del Randstad després d'Amsterdam i Rotterdam.
La Haia és la seu del govern neerlandès i dels principals tribunals internacionals de les Nacions Unides.
NomModifica
D'ençà de la Nova ortografia de l'IEC, la sola forma correcta en català és amb l'article ple, sense apòstrof: la Haia.[1] El nom Den Haag (originàriament «Die Haghe») n'és la versió oficial més antiga. La versió més aristocràtica 's-Gravenhage («La bardissa del Graf», equivalent aproximat a Comte) fou utilitzada a partir del 1639 per analogia amb, per exemple, 's-Hertogenbosch (àlies Den Bosch). Actualment, però, el municipi empra Den Haag, en part per la internacionalització de la ciutat (seu de nombrosos organismes internacionals), que s'anomena Den Haag en alemany, The Hague en anglès, La Haye en francès o La Haya en castellà. Vol dir el clos.
Nuclis de poblacióModifica
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Centrum | uns 100.000 |
| Escamp | uns 108.000 |
| Haagse Hout | uns 42.000 |
| Laak | uns 38.200 |
| Leidschenveen-Ypenburg | uns 40.000 |
| Loosduinen | uns 47.500 |
| Scheveningen | uns 56.000 |
| Segbroek | uns 59.000 |
Evolució de la poblacióModifica
EconomiaModifica
La Haia mai ha estat un gran centre industrial, amb l'excepció del port pesquer de Scheveningen. La vida de la ciutat és dominada pel gran nombre de funcionaris que hi treballen. Gairebé tots els ministeris i organitzacions públiques es troben a la Haia, a més de diverses companyies que hi tenen a la seva seu general.
- Royal Dutch Shell, companyia d'hidrocarburs, més coneguda per la seva marca Shell
- KPN, la companyia nacional de telèfons
- AEGON, una de les més grans companyies holandeses d'assegurances
- TPG, proveïdor internacional de correu i logística
HistòriaModifica
A l'origen un lloc destinat a la caça, els comtes d'Holanda van utilitzar Amsterdam com centre administratiu. Den Graven Hage significa literalment vedat del comte o tancat privat del comte. El símbol de la Haia és la cigonya. La ciutat va desenvolupar-se entorn del castell de mota i pati dels comtes d'Holanda, un conjunt d'edificis històrics que subsisteix fins avui al Binnenhof, del qual l'edifici més antic, la Sala Major o Ridderzaal es va construir el 1236. Fins avui el conjunt del Binnenhof és la seu del govern. La Haia va ser declarada ciutat oficialment per les forces d'ocupació franceses el 1806, segles després que altres ciutats holandeses haguessin rebut privilegis semblants. Això ha generat la llegenda urbana que La Haia no és una ciutat sinó un poble.
Fins al segle xix La Haia era poc més que una petita ciutat. A causa del seu estatus polític no tenia muralles que la defensessin. Manca d'un gran nucli urbà com el que tenen les ciutats properes de Leiden i Delft. La Haia va començar a créixer ràpidament quan el govern va començar a ocupar un paper més important en la societat neerlandesa. La ciutat va sofrir grans danys durant la Segona Guerra Mundial. El 3 de març de 1945 la Royal Air Force va bombardejar Bezuidenhout. El seu objectiu eren els míssils V2 en un parc proper. A causa d'errors de navegació, les bombes van caure en una zona densament poblada. Més de 500 persones van morir i encara es poden contemplar les cicatrius en la ciutat. Després de la guerra, La Haia es va estendre cap al sud-oest. Les àrees afectades van ser reconstruïdes ràpidament. La població va arribar els 550.000 habitants al voltant de 1970.
Al març del 2006 l'exmandatari serbi Slobodan Milošević, que es trobava pres des del 2001, va ser trobat mort en el centre de detenció del tribunal penal a la Haia.
Importància institucionalModifica
La Haia acull l' Erste Kamer (Senaat) i la Tweede Kamer, respectivament cambres alta i baixa, que conformen el parlament neerlandès, així com tots els ministeris i el tribunal suprem. A més és també la ciutat de residència de la Reina Beatriu. Totes les ambaixades estrangeres es troben a la Haia, així com diversos grups de pressió i seus de multinacionals. Tanmateix la constitució neerlandesa declara Amsterdam la capital de l'estat.
La Haia és seu de diverses institucions internacionals (amb ONU entre parèntesis les pertanyents a les Nacions Unides):
- La Cort Internacional de Justícia, situada al Vredespaleis (Palau de la Pau) (ONU).
- La Cort Penal Internacional (ONU)
- El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ONU)
- L'Organització per a la prohibició de les armes químiques (ONU)
- L'Europol
- L'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia
PolíticaModifica
| Representació a les eleccions municipals | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | 1962 | 1966 | 1970 | 1974 | 1978 | 1982 | 1986 | 1990 | 1994 | 1998 | 2002 | 2006 | |||
| PvdA | 17 | 12 | 14 | 18 | 17 | 14 | 18 | 12 | 9 | 11 | 10 | 15 | |||
| VVD | 7 | 8 | 10 | 13 | 11 | 14 | 11 | 9 | 11 | 12 | 11 | 10 | |||
| CDA | 17 | 16 | 14 | 10 | 13 | 10 | 10 | 10 | 7 | 6 | 7 | 5 | |||
| SP | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 3 | 2 | 4 | |||
| GL | 3 | 4 | 2 | 3 | 1 | 4 | 3 | 3 | 4 | 5 | 3 | 3 | |||
| D66 | - | - | 3 | - | 3 | 2 | 2 | 7 | 7 | 3 | 3 | 2 | |||
| Islam Democraten | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | |||
| CU/SGP | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 (2) | 1 | |||
| LPF | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | |||
| Solidair Nederland | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | |||
| Politieke Partij Scheveningen | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 3 | 3 (2) | 1 | |||
| Haagse Stadspartij | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | |||
| Leefbaar Den Haag | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 4 (2) | - | |||
| CP (86)/CD | - | - | - | - | - | - | - | 3 | 5 | - | - | - | |||
| Altres | 1 | 5 | 2 | 1 | - | - | - | - | - | - | 0 (2) | - | |||
| Total | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | |||
CulturaModifica
Entre altres centres d'interès hi ha:
- Madurodam': és una ciutat que mostra els Països Baixos en miniatura.
- Mauritshuis: pintures de Johannes Vermeer, Rembrandt van Rijn i Paulus Potter.
- Museu municipal: acull una gran col·lecció de pintures del pintor neerlandès Piet Mondrian i altres mostres d'art modern.
- Museu Escher: sobre l'artista gràfic Maurits Cornelis Escher a l'antic Palau Reial al carrer Lange Voorhout.
- Biblioteca Reial amb una col·lecció de sis milions de llibres, manuscrits i documents.
- Museu de la comunicació
AgermanamentsModifica
Personatges il·lustresModifica
- Jason Oost, futbolista
- Theo van Gogh (1957-2004), director de cinema
- La Haia és la ciutat natal d'Abraham van Beijeren.
- Johannes Verhulst (1816-1891) compositor i director d'orquestra
- Jan Tinbergen (1903-1994), economista, Premi Nobel d'Economia de 1969.
- Nikolaas Tinbergen (1907-1988) etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973.
- Simon van der Meer (1925 - 2011) físic, Premi Nobel de Física de l'any 1984.
- Mark Rutte (1967), actual Primer Ministre dels Països Baixos
- Christiaan Huygens (1629-1695), físic i astrònom
- Dirk Nicolaas "Dick" Advocaat (1947), jugador i entrenador de futbol
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. ISBN 978-84-9965-360-0. «Punt 4.1.1»
- ↑ Ordoñez, David. enciclopèdia.cat. LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA, desembre 2010, p. 13 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «l'Haia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Convé destacar que, a data de maig de 2018, la GEC no té adoptada, en la denominació de la Haia, l'ortografia vigent.
Enllaços externsModifica
- Pàgina de l'ajuntament (neerlandès) (anglès)
- Portal del turisme a la Haia (neerlandès) (alemany) (anglès) (francès) (castellà) (italià)