Obre el menú principal

Toñy Rosado

soprano espanyola

Antonia Rosado Casas, coneguda artísticament com a Toñy Rosado i Tony Rosado (Madrid, 8 de maig de 1923 - ibidem, 11 d'abril de 1996)[1][2] fou una mezzosoprano i, posteriorment, soprano espanyola.

Infotaula de personaToñy Rosado
Biografia
Naixement (es) Antonia Rosado Casas
8 maig 1923
Madrid
Mort 11 abril 1996 (72 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera i professora de música
Veu Soprano
Instrument Veu

Musicbrainz: 00c2f4ec-c502-49dc-98be-fe629d4431b9
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Toñy Rosado va estudiar inicialment a Madrid, després a Sant Sebastià i durant la guerra civil espanyola a Anglaterra.[3] De tornada a Espanya, després que acabés la guerra, va estudiar al Conservatori de Madrid i més tard amb la cantant i professora de cant Lola Rodríguez Aragón.[3][4] En finalitzat els seus estudis al Conservatori va rebre el Premi Extraordinari del Conservatori.[5]

Carrera d'òpera i sarsuelaModifica

Va començar la seva carrera cantant en la tessitura de mezzosoprano, debutant professionalment, en tessitura de soprano, en el paper de Santuzza de l'òpera Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni en el mes d'octubre de 1946, al Teatre Fontalba de Madrid, juntament amb el tenor Beniamino Gigli.[6] Va fer la seva presentació a Barcelona, al Teatre Tívoli, el mateix mes i amb el mateix programa de Madrid, en Cavalleria rusticana, sota la direcció del mestre Napoleone Annovazzi. Aquesta representació corresponia a la gira que la companyia va realitzar per Espanya amb el mateix doble programa, consistent en Cavalleria rusticana i en Pagliaci de Ruggero Leoncavallo, aquesta amb la soprano Rina Gigli, filla de Benimiano Gigli.[7]

Va pertànyer al llarg de diverses temporades al elenc del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on va debutar la temporada 1947-1948 (la temporada de celebració del centenari del teatre) apareixent en l'anunci de la companyia com a mezzosoprano i amb el nom artístic de Tony Rosado.[8] Va debutar al Liceu en La Wally d'Alfredo Catalani el día 12 de desembre de 1947.[9] Uns dies més tard, el 10 de gener de 1948, va interpretar el personatge del gat a l'estrena absoluta de El gato con botas de Xavier Montsalvatge.[10] La temporada següent va aparèixer en la representació de la trilogia d'òperes Il trittico de Puccini, estrena a Espanya en aquell 21 de desembre de 1948, cantant en Il tabarro el paper de Giorgetta.[11] El mateix any 1948 va participar en una temporada d'òpera a Cadis, organitzada per la Sociedad Gaditana de Fomento.[12]

La primavera de 1949 va participar en la temporada d'òpera de Sevilla, celebrada al Teatre Lope de Vega, amb la Gran Companyia d'Òpera Italiana. A la companyia hi havia una altra soprano espanyola, Maria de los Ángeles Morales.[13] Va cantar en la producció de l'òpera Mignon d'Ambroise Thomas.[14] La companyia va marxar després a Madrid, on van actuar al Teatro de la Zarzuela al llarg del mes de maig de 1949.[15] El dia 20 de maig feia la seva presentació al teatre en La bohème de Puccini.[16] Uns dies més tard, el 24 de maig de 1949, va participar, juntament amb Ana María Iriarte, Chano Gonzalo i Lorenzo Cano, en l'estrena de l'òpera de cambra Byron en Venecia amb música de l'ex ministre Eduard Aunós[17] i lletra de Guillermo Fernández-Shaw.[18][19] A finals de 1950 va participar en un acte d'homenatge al compositor Tomás Bretón en l'any del centenari del naixement del compositor. L'acte va consistir en la emissió per Ràdio Nacional d'Espanya de l'òpera La Dolores de Bretón des de el Consell Superior d'Investigacions Científiques de Madrid.[20]

L'abril de 1951 va actuar a Wiesbaden, Alemanya, amb la companyia d'òpera del Liceu en una producció de La vida breve de Manuel de Falla.[21] L'any 1953 va participar en la temporada d'òpera del Teatre Lope de Vega de Madrid, juntament amb els cantants Manuel Ausensi, Ana María Olaria i Pau Civil, entre altres.[22] L'any 1952 va participar en una gira operística per Tenerife, Las Palmas, Còrdova i Gibraltar,[23] participant més tard en la inauguració del Teatro Isabel la Católica de Granada en la seva ubicació actual,[24] cantant l'òpera Carmen de Bizet el dia 6 de juny en companyia d'Amparo Vera, Esteban Leoz i Manuel Ausensi,[25] pocs dies abans de la celebració del I Festival Internacional de Música de Granada en el mateix teatre. El febrer de 1953 va cantar al Teatre Álvarez Quintero de Sevilla La bohème i havia de cantar també Tosca de Puccini, però per indisposició va ser substituïda.[26][27]

Va tornar al Liceu uns quants anys més tard, el 18 de desembre de 1954, per a interpretar l'òpera Maruxa d'Amadeu Vives, en el paper principal, cantant amb Manuel Ausensi i Lina Richarte.[28] En aquesta ocasió el nom de l'artista apareix com a Tony Rosado en la llista d'intèrprets, però com a Toñy Rosado en el peu de foto del programa de mà i a la premsa. La cantant havia guanyat uns mesos abans el premi del Concurs Internacional de Cant de Lausana (juny de 1953), cantant Andrea Chenier d'Umberto Giordano,[29] tot i que les primeres informacions li adjudicaven el quart premi del concurs.[30][31]

El maig de 1955 va cantar Aida de Verdi i Le roi malgré lui d'Emmanuel Chabrier als Festivals de Bordeus.[32] El 17 de setembre del mateix any va interpretar al Liceu el paper protagonista, la Lola, en l'estrena de la versió operística de La Lola se va a los puertos, del compositor Ángel Barrios.[33] En novembre de 1956 va interpretar el paper d'Aurora la Beltrana a la sarsuela Doña Francisquita d'Amadeu Vives al Teatro de la Zarzuela de Madrid, compartint escenari amb la soprano Lina Huarte i el tenor valencià Fernando Bañó.[34] Al llarg de les representacions d'aquesta sarsuela en aquella temporada es va assolir el nombre de 250 representacions al Teatro de la Zarzuela.[35] L'1 de febrer de 1957 estrenava al mateix Teatro de la Zarzuela la sarsuela María Manuela, amb música de Federico Moreno Torroba sobre llibret dels germans Rafael i Guillermo Fernández-Shaw, juntament amb els cantants Albert Aguilá, Lina Huarte, Isabel Penagos, Aníbal Vela, Gerardo Monreal i Selica Pérez Carpio.[36]

A finals de 1957 va interpretar al Teatro de la Zarzuela l'òpera Las golondrinas de José María Usandizaga, amb Lina Huarte, Inés Rivadeneira, María Luisa Castellanos, Esteban Astarloa i Pau Vidal, sota la direcció de José Tamayo.[37] Després es va retirar temporalment dels escenaris en quedar-se embarassada del seu primer fill.[38]

ConcertistaModifica

Pel que fa a la seva carrera de concertista, va anar paral·lela a la carrera escènica. Va participar el novembre de 1947 en un homenatge al compositor Manuel de Falla, en el primer aniversari de la seva mort, durant el qual es va estrenar a Espanya la suite Homenajes, amb l'Orquestra Simfònica sota la direcció d'Ernesto Halffter. En aquest concert Toñy Rosado va cantar les parts vocals de El amor brujo i de les Set cançons populars espanyoles del compositor gadità.[39]

El juny de 1949 va participar en un concert a Barcelona, al Palau de Pedralbes, en presència del cap d'Estat, el General Franco, amb l'Agrupació de Cambra de Barcelona. La va acompanyar al piano en Pere Vallribera.[40]

Va estrenar a Espanya el maig de 1952, a l'Ateneu de Madrid, els Lieder eines fahrenden Gesellen (cançons del company errant) de Gustav Mahler amb l'Orquestra de Cambra de Madrid sota la direcció d'Ataúlfo Argenta.[41] Aquest cicle el va presentar a diferents sales de concert d'Espanya, com ara a Pamplona el març de 1953.[42] A finals de 1952 va tornar a participar en una estrena, amb la cantant saragossana Pilar Lorengar, en aquest cas la de Primavera del Portal del compositor Jesús García Leoz, al Teatre María Guerrero de Madrid.[43] L'obra va ser a més enregistrada.[44] L'obra va ser interpretada uns dies més tard a Sevilla, amb les mateixes cantants, orquestra i director.[45] L'abril de 1953 va interpretar la Novena Simfonia de Beethoven a Valladolid, acompanyada dels cantants Manuel Ausensi, Sagrario Aramburu i Bartomeu Bardagí, amb l'Orfeó de Pamplona, l'Orquestra Nacional d'Espanya i el director Ataúlfo Argenta.[46]

El 19 d'abril de 1954 tornava a oferir una primera audició a Espanya de Mahler, en aquest cas els Kindertotenlieder (Cançons pels que han mort essent nens), també a l'Ateneu de Madrid[47] i a continuació els cantava al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 22 de juny del mateix any.[5] El juny va participar en el III Festival Internacional de Música de Granada, amb l'Orquestra Nacional d'Espanya sota la direcció d'Eduard Toldrà.[48] En aquesta ocasió va cantar el cicle Lieder eines fahrenden Gesellen i El amor brujo de Manuel de Falla.[49] El 20 d'octubre de 1954 repetia el cicle Lieder eines fahrenden Gesellen a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, juntament amb el cicle de Cinc cançons negres de Xavier Montsalvatge, amb l'Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà.[50]

L'any 1956 va cantar amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, sota la batuta d'un jove Lorin Maazel (25 anys) el cicle Cuatro madrigales amatorios (1948) del compositor valencià Joaquín Rodrigo, amb una freda recepció per part del públic.[51] Aquest any va anar de gira de concerts a Suïssa, Itàlia, França i Països Baixos.[52] El maig de 1961 va participar en un seguit de concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Madrid al sud de França, entre ells un a la ciutat francesa de Montpeller, sota la direcció d'Odón Alonso.[53] El 1963 va anar de gira a Alemanya i Països Baixos.[54] L'any 1964 va anar de gira de concerts per Europa un altre cop, acompanyada del pianista Miguel Zanetti, amb qui treballava des de 1957,[55] que els va portar a Alemanya, Suècia, Països Baixos i França.[56] En una d'aquestes ciutats van coincidir amb la pianista Alícia de Larrocha, la qual feia també una gira de concerts.[57] El març de 1965 Miguel Zanetti i Toñy Rosado van oferir un exitós concert a la Salle Gaveau de París.[58] El 1966 la seva gira internacional la portava a Portugal, a Lisboa i Porto, acompanyada del pianista Francisco Corostola.[59]

El 1967 va participar en el Festival de Música Religiosa de Conca.[60] El mateix any va tornar de gira per Europa, cantant en Polònia[61] i Alemanya, acompanyada del pianista Francisco Corostela.[62] L'any 1969 va cantar a Conca la Simfonia núm. 2 "Resurrecció" de Gustav Mahler a la Setmana Religiosa, amb Ana Higueras i l'Orquestra Nacional d'Espanya (ONE), dirigida per Theo Alcántara.[63] L'any següent va participar en el mateix festival, en la IX Setmana, en la Missa en do major de Beethoven, juntament amb Ricardo Visus, ISabel Penagos i Julio Catania, amb l'Orquestra Filharmònica de Madrid sota la direcció de Jesús López Cobos.[64] Va tornar a Conca per la XII Setmana de Música Religiosa l'any 1973, cantant les Dotze cançons religioses de Max Reger i juntament amb María Orán el Stabat Mater de Mozart.[65]

El maig de 1971 va participar en un concert a la ciutat de Toledo, cantant cançons sefardites al llarg d'una conferència a la Sinagoga del Trànsit.[66] Aquest tipus de música estaria present el alguns recitals seus fins a finals de l'any 1977.[67]

AltresModifica

El 1972 va ser nomenada professora de cant de l'Escola Superior de Cant de Madrid, fundada por la seva professora Lola Rodríguez Aragón, i el desembre de 1978 va ser nomenada catedràtica d'aquesta Escola.[68]

Es va retirar dels escenaris l'any 1975, cantant per últim cop a la ciutat de Badajoz. Va estar casada amb Guillermo Morales.[69] El setembre de 1958 va tenir el seu primer fill, Guillermo José Morales Rosado.[70]

GuardonsModifica

  • 1952: Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.[71]
  • 1953: Primer Premi del Concurs Internacional de la Villa de Lausana.[31]
  • 1954: Premi de la Lírica Nacional d'Espanya.[71]

DiscografiaModifica

Any Títol Compositor Intèrprets Orquestra i Cors Director Segell
1952 Agua, azucarillos y aguardiente Federico Chueca Toñy Rosado, Ana María Iriarte, Teresa Berganza, Antonio Pérez Orquestra de Cambra de Madrid

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25002

1952 La verbena de la Paloma Tomás Bretón Ana María Iriarte, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Marianela de Montijo, Carlos Oller, Inés Rivadeneria Orquestra de Cambra de Madrid

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30000

1954 Los gavilanes Jacinto Guerrero Toñy Rosado, Teresa Berganza, Manuel Ausensi, Carlos Munguia Orquestra de Cambra de Madrid

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30002

1954 La Gran Vía Federico Chueca

i Joaquín Valverde Durán

Ana María Iriarte, Toñy Rosado, Manuel Ausensi Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30064

1954 La alegría de la huerta F

Federico Chueca

Toñy Rosado, Teresa Berganza, Carlos Munguia, Arturo Díaz, Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25006

1954 La fiesta de San Antón Tomás López Torregrosa Toñy Rosado, Teresa Berganza, Gerardo Monreal Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30083

1954 La chula de Pontevedra Pablo Luna

i Enric Bru Albiñana

Inés Rivadeneira, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Gregorio Gil, Gerardo Monreal Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25019

1954 El cabo primero Manuel Fernández Caballero Toñy Rosado, Gerardo Monreal, Gregorio Gil, Ana María Fernández, Carlos S. Luque Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30011

1954 Los de Aragón Josep Serrano Toñy Rosado, Pilar Lorengar, Manuel Ausensi, Enrique De La Vara, Luis Corbella Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25004

1954 El santo de la Isidra Tomás López Torregrosa Toñy Rosado, Gerardo Monreal, Carlos S. Luque, Rafael Campos, Gregorio Gil Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25015

1954 La viejecita Manuel Fernández Caballero Ana María Iriarte, Toñy Rosado, Carlos Munguia, Luis S. Luque, Gregorio Gil Orquestra de Cambra de Madrid

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30010

1954 El barquillero Ruperto Chapí Toñy Rosado, Carlos Munguia, Juan de Andía Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 25003

1955 Bohemios Amadeu Vives Toñy Rosado, Teresa Berganza, Manuel Ausensi, Carlos Munguia Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30019

1955 El asombro de Damasco Pablo Luna Lina Huarte, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Gerardo Monreal, Arturo Díaz Martos, Carlos Munguia Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30031

1960 El Tambor De Granaderos

La Alsaciana

Ruperto Chapí

Jacinto Guerrero

Toñy Rosado, Teresa Berganza, Gregorio Gil, Carlos Luque

Pilar Lorengar, Isabel Ortiz, Manuel Ausensi, Carlos Munguia

Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30077

1962 Maruxa Amadeu Vives Toñy Rosado, Pilar Lorengar, Manuel Ausensi, Enrique De La Vara, Luis Corbella Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30003/4

1962 La Del Soto Del Parral Reveriano Soutullo

i Joan Vert

Pilar Lorengar, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Carlos Munguia Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30025

1962 El rey que rabió Ruperto Chapí Pilar Lorengar, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Carlos Munguia Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Alhambra

MCC 30026

1969 La tempestad Ruperto Chapí Pilar Lorengar, Toñy Rosado, Manuel Ausensi, Carlos Munguia Gran Orquesta Sinfónica

Cantors de Madrid

Ataúlfo Argenta Columbia

C 7.507

ReferènciesModifica

  1. Fernández San Emeterio, Gerardo. «Quince años de la desaparición de Toñy Rosado» (en castellà). Zarzuela.net, 2011. [Consulta: 17 gener 2018].
  2. «Esquela». ABC, 16-04-1996, pàg. 98.
  3. 3,0 3,1 «Toñy Rosado». LaZarzuela.Webcindario.net, 1996. [Consulta: 17 gener 2018].
  4. «Lola Rodríguez de Aragón, profesora de canto». El País, 01-05-1984.
  5. 5,0 5,1 «Año XX: sesión XVI: curso 1953-1954». Centre de Documentació de l'Orfeó Català. [Consulta: 22 gener 2018].
  6. Sainz de la Maza, Regino «Notas musicales - Ópera en Fontalba: "Cavalleria rusticana" y "Payasos"». ABC, 10-10-1946, pàg. 27.
  7. «Espectáculos - Tívoli». La Vanguardia, 16-10-1946, pàg. 7.
  8. «Temporada de invierno 1947-1948». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 17 gener 2018].
  9. F. Zanni, U. «Liceo - Reposición de "Wally"». La Vanguardia, 13-12-1947, pàg. 7.
  10. «El giravolt de maig - El gato con botas - El mozo que casó con mujer brava». Gran Teatre del Liceu, gener 1948. [Consulta: 17 gener 2018].
  11. «Il tabarro». Gran Teatre del Liceu, desembre 1948. [Consulta: 17 gener 2018].
  12. «El mundo musical - España». Ritmo, 01-10-1948, pàg. 21.
  13. «Anunci de la Temporada Oficial d'Òpera». ABC Sevilla, 05-04-1949, pàg. 13.
  14. «Toñy Rosado, en Sevilla». ABC Sevilla, 22-04-1949, pàg. 12.
  15. «Anunci del Teatro de la Zarzuela». ABC, 08-05-1949, pàg. 30.
  16. «Anunci del Teatro de la Zarzuela». ABC, 20-05-1949, pàg. 11.
  17. Un cas ben curiós, Eduard Aunós no fou un músic sinó un advocat i polític, però no hi ha cap dubte de la seva autoria de l'obra.
  18. «Byron en Venecia» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 19 gener 2018].
  19. Regino, Sainz de la Maza «En el teatro Fontalba se estrenó anoche la ópera de cámara "Byron en Venecia"». ABC, 25-05-1949, pàg. 19.
  20. «Primer centenario del nacimiento de Don Tomás Bretón». ABC, 30-12-1950, pàg. 31.
  21. «Wiesbaden (Alemania)». Hoja del lunes, 14-05-1951, pàg. 7.
  22. «Éxito de la temporada de ópera y de una revista en el Lope de Vega». Hoja del lunes, 23-02-1953, pàg. 2.
  23. «Ópera en Tenerife». La Vanguardia, 13-05-1952, pàg. 18.
  24. L'anterior Teatre Isabel la Católica es va incendiar arran dels enfrontaments de la ciutat de Granada anteriors a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
  25. «Anunci del Gran Teatro Isabel la Católica». Ideal [Granada], 06-06-1952, pàg. 4.
  26. «Anunci - Teatro Álvarez Quintero». ABC, 20-02-1953, pàg. 6.
  27. J.A.B. «En el Álvarez Quintero se cantó anoche "Tosca"». ABC, 24-02-1953, pàg. 35.
  28. «Maruxa - La moza y el estudiante (ballet)». Gran Teatre del Liceu, desembre 1954. [Consulta: 17 gener 2018].
  29. H., T. «Toñy Rosado». Ritmo, 01-01-1957, pàg. 12.
  30. «Liceo - Ópera española». La Vanguardia, 17-12-1954, pàg. 20.
  31. 31,0 31,1 «Toñy Rosado y su primer premio internacional de canto». ABC, 09-06-1953, pàg. 51.
  32. «Otras notas gráficas». ABC, 24-05-1955, pàg. 8.
  33. F. Zanni, U. «Liceo - Estreno de "La Lola se va a los puertos"». La Vanguardia, 20-12-1955, pàg. 30.
  34. «Cartelera de espectáculos - Zarzuela». Hoja del lunes, 12-11-1956, pàg. 4.
  35. «El mundo musical». Ritmo, 01-02-1957, pàg. 18.
  36. Fernánez-Cid, Antonio «Estreno de "María Manuela", en la Zarzuela». ABC, 02-02-1957, pàg. 39.
  37. «Últimos cuatro días de "Las golondrinas"». Hola del lunes, 25-11-1957, pàg. 6.
  38. Les primeres notícies d'hemeroteca posterior són de gener de 1961, arran d'un concert donat a l'Ateneu de Madrid.
  39. Regino, Sainz de la Maza «Noticias musicales - A la memoria de Falla». ABC, 13-11-1947, pàg. 15.
  40. «Una comida a las primeras autoridades de Barcelona». ABC, 14-06-1949, pàg. 17.
  41. «Conciertos en el Ateneo y en Medina». ABC, 29-05-1952, pàg. 27.
  42. «Conciertos en Pamplona». Ritmo, 01-04-1953, pàg. 19.
  43. «Anunci - Segunda gala del Ateneo de Madrid». ABC, 21-12-1952, pàg. 46.
  44. «Primavera del portal: retablo de Navidad» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 19 gener 2018].
  45. «Sevilla al día». ABC Sevilla, 07-01-1953, pàg. 13.
  46. Fernández Cid, Antonio «El Orfeón de Pamplona y la Orquesta Nacional, intérpretes de la "Novena Sinfonía" de Beethoven...». ABC Sevilla, 04-04-1953, pàg. 20.
  47. «Toñi Rosado y Mahler» (pdf). Ateneo, Núm.57, 01-05-1954, pàg. 12.
  48. «III Festival Internacional de Música». Hola del lunes, 07-06-1954, pàg. 4.
  49. de la F., N. «Éxito de los dos conciertos de la Orquesta Nacional». Hoja del lunes, 28-06-1958, pàg. 4.
  50. «Cuatro conciertos de otoño». Centre de Documentació de l'Orfeó Català. [Consulta: 22 gener 2018].
  51. «Crónicas de conciertos - Madrid». Ritmo, 01-03-1956, pàg. 18.
  52. «Toñy Rosado,a Francia». ABC, 05-05-1956, pàg. 54.
  53. «Odón Alonso, Filarmónica». ABC, 17-05-1961, pàg. 58.
  54. Sopeña Ibáñez, Federico «Música - Giménez Atenelle en el Marquina». ABC, 13-11-1963, pàg. 79.
  55. de Mérida, Fernando «Juventudes Musicales Españolas». Ritmo, 01-01-1958, pàg. 11.
  56. «Noticiario musical». Blanco y Negro, 19-12-1964, pàg. 120.
  57. Pagès Santacana, Mònica. Alicia de Larrocha. Notas para un genio. Alba Editorial, 2016 (Trayectos). ISBN 97884-90652282. 
  58. «Señalado triunfo de la soprano Toñy Rosado en París». ABC Sevilla, 13-03-1965, pàg. 61.
  59. «Actuaciones de Toñy Rosado en Portugal». ABC, 23-03-1966, pàg. 81.
  60. «Anunci del VI Festival de Música Religiosa». ABC, 18-03-1967, pàg. 50.
  61. «Actuación de Toñy Rosado en Polonia». ABC, 23-11-1967, pàg. 95.
  62. «Conciertos de Toñy Rosado en Alemania». ABC, 11-01-1968, pàg. 73.
  63. Fernández-Cid, Antonio «Brillante clausura de la VIII Semana de Música Religiosa, en Cuenca». ABC, 08-04-1969, pàg. 81.
  64. «Novena Semana de Música Religiosa de Cuenca». ABC, 29-03-1970, pàg. 57.
  65. «XII Semana de Música Religiosa de Cuenca». ABC Sevilla, 25-04-1973, pàg. 69.
  66. Fernández-Cid, Antonio «III Decena de Música en Toledo». ABC, 25-05-1971, pàg. 83.
  67. «Recital de canciones sefardíes». ABC Sevilla, 27-11-1977, pàg. 49.
  68. «Nuevos catedráticos en la Escuela Superior de Canto». ABC, 05-12-1978, pàg. 83.
  69. «Extraordinario éxito de la cantante Toñy Rosado». Diario de Burgos, 23-06-1955, pàg. 4.
  70. «Toñy Rosado ha dado a luz un niño». ABC, 07-09-1958, pàg. 71.
  71. 71,0 71,1 «El próximo día 3, concierto en la Asociación de Bellas Artes». Diario de Zamora, 24-02-1955, pàg. 2.