Obre el menú principal

Torre Baixa

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Torrebaja)

Torre Baixa (en castellà i oficialment, Torrebaja) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Infotaula de geografia políticaTorre Baixa
Torre Baixa (ca)
Torrebaja (es)
Escut de Torre Baixa
Escut de Torre Baixa
1-Torrebaja paisajes (2003)001.jpg

Localització
Localització de Torre Baixa respecte del País Valencià.png
 40° 05′ 00″ N, 1° 15′ 00″ O / 40.083333333333°N,1.25°O / 40.083333333333; -1.25
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaRacó d'Ademús
Població
Total 397 (2018)
• Densitat 84,47 hab/km²
Gentilici Torrebaixer, torrebaixera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 4,7 km²
Altitud 760 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Santa Anna i Marina d'Augas Santas
Festa major Darreries d'agost
Organització política
• Alcalde Octavio Gómez Luis
Identificador descriptiu
Codi postal 46143
Fus horari
Codi de municipi INE 46242
Codi ARGOS de municipis 46242
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Està situat en el marge dret del riu Túria, en el punt de major amplitud d'aquesta vall fluvial. El seu emplaçament correspon a l'extrem final d'una lloma que penetra sobre el fons de la vall, en l'interfluvi entre el Túria i el seu afluent el Ebrón. La seua orografia és relativament poc accidentada, a causa del seu escarit terme, tot de terres de conreu i únicament 4'7 Km2[1] i que es troba en la vall del Túria; encara que està envoltada d'altes muntanyes, especialment per l'est, limitant-li el seu alt horitzó els contraforts de Javalambre i la Serra de Tortajada, amb los Algezares i los Molares (1.077 m.) com cims màxims, encara que ja fora del seu terme.Limita amb Ademús i Castielfabib.

NuclisModifica

HistòriaModifica

Amb anterioritat al segle XVII la població de "Torre Orchet", "Torre Hondonera" o "Villar de Orchet", antecedent de l'actual Torre Baixa, va estar situada en la partida de los Villares, enfront de l'actual però en la ribera dreta de l'Ebrón. Sembla que aquest assentament anterior va ser abandonat i instal·lats els nous pobladors en l'actual en el segle XVII. El nou poble va rebre la denominació de Torre Baixa, o en la grafia antiga "Torrebaxa".

Torre Baixa va tenir el seu origen en un grup de cases en l'entorn de la Casa Gran. El nucli originari pot observar-se en el traçat de l'àrea formada pels carrers Rosario, Ferreria, Església, Font i les places de l'Església i Placeta de Jaume I. Aquesta zona estava delimitada a l'est per l'antic Camí ral d'Aragó a Castella, el traçat del qual correspon als actuals carrers Fuentecillas i Cantó, mentre l'accés cap a l'oest corresponia als carrers de San Roque i Rosario.

Va ser fundada a principis del segle XVII, després de l'expulsió dels moriscs d'Espanya (1609-1614). El seu terme municipal se superposa al del mayorazgo que fundés don Diego Ruiz de Castellblanc, el seu primer senyor, en terres de la jurisdicció de Castielfabib.

Amb la desaparició dels Senyorius i Mayorazgos en 1808 es va constituir com a municipi independent.[2]

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Torre Baixa passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[3]

La Llei de Desamortització de 1854 va suposar per a Torre Baixa un dels majors esdeveniments de la seua història com a poble, ja que en virtut d'aquesta promulgació, na Juana Casaus de Castilblanque (l'antic Castellblanc, llavors castellanitzat), en aquell temps ama i senyora de Torre Baixa, va procedir a la liquidació del seu patrimoni en la localitat entre les seus renters i colons. Això succeïa el 23 de gener de 1856.

Fins 1995 el seu terme municipal era encara més menut, únicament comptava amb 2'84 Km2 i un enclavament de 0,65 km2 al N de la població, Torrealta, a la dreta del riu Guadalaviar. El 1995 el Govern Valencià segrega el barri de Los Pajares de Castielfabib i ho afegeix al terme de Torre Baixa.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
464 483 485 457 450 447 452 470 414 433 455 457

EconomiaModifica

Aquest poble s'ha caracteritzat pel seu paper d'encreuament de camins. En el passat que confluència del Camí ral el trànsit del de València a Molina d'Aragó. Posteriorment, ja en el present segle, aquest paper s'ha vist reforçat pel traçat de les carreteres N-420 i N-330, coincidents en el seu pas pel poble. El paper de nus de comunicacions ha contribuït a accentuar el desenvolupament econòmic durant els segles XIX i XX, centrat en la comercialització de fruites i una elemental xarxa fabril. A conseqüència de tot això, Torre Baixa ha estat el poble que ha experimentat un major creixement poblacional en la comarca des del segle XVIII.

L'agricultura, que va anar la principal font d'ingressos -des de temps històrics i fins a temps recents-, es troba actualment en franca recessió. Posseeix una bella horta de regadiu i una complexa xarxa de séquies; però les seves terres estan improductives en un ampli percentatge del seu terme, pendents d'una reparcel·lació de la propietat i a l'espera d'orientar la seua producció cap a algun cultiu específic que sigui apropiat al clima i condicions generals de la zona.

La ramaderia és escassa.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 del Partit Popular i 3 del Partit Socialista del País Valencià.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Torre Baixa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Manuel Enrique Tortajada Matos 183 58,84% 4 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Octavio Gómez Luis 122 39,23% 3 ( -1)
Vots en blanc   6 1,93%
Total vots vàlids i regidors 311 100 % 7
Vots nuls 9 2,81%**
Participació (vots vàlids més nuls) 320 88,15%**
Abstenció 43* 11,85%**
Total cens electoral 363* 100 %**
Alcalde: Manuel Enrique Tortajada Matos (PP)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[5] Radiotelevisió Espanyola.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Torre Baixa és Manuel Enrique Tortajada Matos del Partit Popular.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Cándido Roselló Domingo UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Cándido Roselló Domingo AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vidal Gimeno Casino AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Alfredo Sánchez Garzón GIUPT 15/06/1991 --
1995 - 1999 Armando León Valero PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Justo González Tregón
Mª Carmen Villanueva Hernández
PP
PP
03/07/1999 (dimissió)
02/06/2000
--
2003 - 2007 Francisco Javier Varela Tortajada PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Javier Varela Tortajada PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Octavio Gómez Luis PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Manuel Enrique Tortajada Matos PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

 
Façana oriental de l'Església de Santa Marina
  • Església de Santa Marina de Jerusalem. Es tracta d'un temple modern construït en els anys 50 del passat segle en substitució de l'anterior, danyat pels bombardejos soferts durant la Guerra Civil. La seua fàbrica és de maó sense revestir i pedrera, amb una esvelta torre-campanar del mateix material i fonaments de pedra calcària tallada. La seua teulada de teula àrab és a dues aigües, que recau sobre els petits sostres separats per contraforts de les capelles laterals.
  • Ermita de Sant Roc. Es troba en la part alta del poble, dominant tot el caseriu i la vega del Túria al seu pas pel municipi.
  • Ermita de Sant Josep. Situada en la partida de Los Villares. Amb estructura de contraforts laterals que acreixen l'aspecte robust del conjunt. La seua teulada de teula àrab aboca a quatre aigües i es troba coronat en la seua part més alta per un humil campanar de maó. La construcció, de fet, està formada per dos elements: el porxo d'entrada, que és la part més cridanera del conjunt, i l'ermitori pròpiament, que es troba darrere i en un plànol més elevat.

Monuments civilsModifica

  • Casa de los Picos. Edifici emblemàtic en forma de torrassa quadrangular coronat per estructures volades i en forma piramidal -típiques de molts edificis civils i religiosos del s. XVII-, que reposen sobre les cornises altes del mateix i que li donen un aspecte singular. Tenia una funció més d'ornament i expressió de l'orgull aristocràtic del senyor del Mayorazgo que la va construir, que de combat o defensiva.
  • Jaciment arqueològic de Los Villares, on s'assentava l'antic poblat de "Torre del Villar de Orcheta". Es troba ressenyat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, però no està excavat científicament. Se suposa que va poder ser un primitiu assentament íber, reutilitzat posteriorment, segons el tipus de soterraments (a força d'atuells de ceràmica fosca amb ossets triturats i calcinats dintre), i altres restes ceràmiques que han aparegut per la zona.

Festes i celebracionsModifica

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
  • Carnestoltes. Se celebren a la fi de febrer.
  • Sant Isidre Llaurador. Se celebra el 15 de maig.
  • Festa Patronal de Santa Ana. (Torre Alta).
  • Festa Patronal de Santa Marina "la cerecera". Se celebra a mitjan juny.
  • Festa Patronal de Santa Marina "la melonera". Se celebra a la fi d'agost.

Personatges destacatsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 VEDREÑO ALBA, M. Carme; NAVARRO CAMPOS, M. Pura; TORRES FAUS, Francesc. Torrebaja. Guía del Archivo Municipal. Organización y conservación del patrimonio documental valenciano 6 (en castellà). Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Direcció General del Llibre Arxius i Biblioteques. València: Martín Impresiones S.L., 2000, p. 4. 
  2. «Breve historia de la localidad y vestigios representativos del paso de los años en el pueblo y alrededores» (en castellà). Ayuntamiento de Torrebaja. [Consulta: 13 juliol 2018].
  3. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre publicación de las candidaturas proclamadas por esta Junta para la concurrencia a las elecciones municipales a celebrar el próximo 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 95 [Consulta: 10 juliol 2015].
  6. RTVE. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torrebaja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja", a la revista Ababol, nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.(castellà)

Enllaços externsModifica