Universíades

eventos deportivos internacionales que reúnen a los atletas universitarios
(S'ha redirigit des de: Universiada)

Els Jocs Universitaris o Universíades són competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta. Les Universíades són organitzades per la Federació Internacional d'Esports Universitaris (FISU). La seva bandera té una U d'universitat i cinc estrelles amb els colors olímpics. El juliol de 2020 fou adoptat com a nom oficial de la competició FISU World University Games.[1]

Plantilla:Infobox sports competitionUniversíades
Imatge
Nom en la llengua original(en) Universiade Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic, atletisme, natació sincronitzada, gimnàstica, hoquei sobre gel, combinada nòrdica, rugbi a 7, salt d'esquí, tir amb arc, golf, escacs, hoquei sobre herba, handbol, tobogan, softbol, boxa, tir esportiu, sambo, esquí acrobàtic, surf de neu, esquí alpí, biatló, esquí de fons, vela, halterofília, belt wrestling (en) Tradueix, ciclisme, salts, natació, judo, patinatge de velocitat sobre pista llarga, patinatge de velocitat sobre pista curta, tennis de taula, taekwondo, bàdminton, beisbol, voleibol, futbol i basquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Esport Universitari Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1959 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfisu.net… Modifica el valor a Wikidata
Youtube: FISUTV

Els esports que es practiquen als Jocs Universitaris d'estiu són: futbol, salts, atletisme, basquetbol, gimnàstica, esgrima, lluita, tir, waterpolo, taekwondo, tennis, voleibol, vela i natació. Pel que fa a les Universíades d'hivern es practiquen: esquí alpí, esquí de fons, salts amb esquís, combinada nòrdica, biatló, planxa de neu, patinatge artístic, patinatge de velocitat i hoquei sobre gel.

Competicions predecessores modifica

 
Partit de futbol durant el 3r Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants.
 
Universíada de 1989.
 
Universíada de 2011.
 
Cerimònia d'obertura de la Universíada d'estiu 2017.

La idea d'una competició esportiva internacional mundial entre estudiants-atletes és anterior a la formació de 1949 de la Federació Internacional d'Esport Universitari (FISU), que ara acull la Universiada, i fins i tot a la primera edició dels Jocs Mundials Universitaris de 1923. El defensor de la pau anglès Hodgson Pratt va ser un dels primers defensors d'aquest esdeveniment, proposant (i aprovant) una moció al Congrés Universal de la Pau de 1891 a Roma per crear una sèrie de conferències internacionals d'estudiants, a diferents ciutats d'acollida rotatives, amb activitats com l'art i l'esport. Això no va succeir, però un esdeveniment similar es va crear a Alemanya el 1909 en forma de l'Olímpia Acadèmica. Es van celebrar cinc edicions entre 1909 i 1913, totes elles amb seu a Alemanya seguint la cancel·lació d'un esdeveniment amb seu a Itàlia.[2]

A principis del segle XX, Jean Petitjean de França va començar a intentar organitzar uns "Jocs Olímpics Universitaris". Després de discutir amb Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, Petitjean es va convèncer de no utilitzar la paraula "Olímpic" en el nom del torneig.[2] Petitjean, i més tard la Confederation Internationale des Etudiants (CIE), van ser els primers a construir una sèrie d'esdeveniments internacionals, començant amb els Campionats Internacionals d'Universitats de 1923. Això va ser seguit pel canvi de nom a Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu de 1924 un any més tard, i es van celebrar dues edicions més el 1927 i el 1928. Un altre canvi de nom va donar lloc als Jocs Universitaris Internacionals de 1930. Els Jocs Universitaris Internacionals del CIE es van celebrar quatre vegades més a la dècada de 1930 abans de la seva darrera edició el 1947.[3][4]

Un altre organisme, la Lliga Nacional-Socialista d'Estudiants Alemanys (NSDStB) va organitzar uns jocs universitaris alternatius el 1939 a Viena, a l'Alemanya post Anschluss.[3] L'inici de la Segona Guerra Mundial va cessar totes les principals activitats esportives internacionals dels estudiants i les conseqüències també van provocar una divisió dins el moviment, ja que el CIE es va dissoldre i van sorgir organitzacions rivals. La Unió Internacional d'Estudiants (UIE) va incorporar uns jocs esportius universitaris al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants de 1947 a 1962, incloent-hi uns jocs separats no oficials el 1954. Aquest esdeveniment principalment destinat als països d'Europa de l'Est.[5]

Després del tancament del CIE i de la creació dels primers jocs organitzats per la UIE, la FISU va néixer el 1949 i va celebrar el seu propi primer gran esdeveniment esportiu estudiantil el mateix any en forma de la Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu de 1949. La Setmana de l'Esport es va celebrar cada dos anys fins al 1955. Igual que els jocs anteriors del CIE, els esdeveniments de la FISU eren inicialment competicions esportives dirigides per Occident.[3]

La divisió entre la FISU, en gran part d'Europa occidental, i la UIE d'Europa de l'Est, finalment va començar a dissipar-se amb una participació més àmplia als Jocs Universitaris Mundials de 1957. Aquest esdeveniment no va ser organitzat directament per cap dels dos grups, sinó que va ser organitzat per Jean Petitjean a França (que es va mantenir neutral en la divisió), però hi van participar totes les nacions respectives dels grups. L'Universiada organitzada per la FISU es va convertir en la successora directa d'aquesta competició, mantenint el format biennal a la Universiada inaugural de 1959. No va ser fins als Jocs Mundials Universitaris de 1957 que la Unió Soviètica va començar a competir en esdeveniments FISU. Aquell mateix any, la que abans havia estat una competició europea es va convertir en una de veritablement global, amb la inclusió del Brasil, el Japó i els Estats Units entre les nacions competidores. L'augment de la participació finalment va portar a l'establiment de l'Universiada com el principal campionat mundial d'esport estudiantil.[2][3]

Proves no reconegudes oficialment per la FISU:

Edició Any Event Organitzador Seu
1 1923 Campionats Internacionals d'Universitats CIE   París
2 1924 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE   Varsòvia
3 1927 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE   Roma
4 1928 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE   París
5 1930 Jocs Universitaris Internacionals CIE   Darmstadt
6 1933 Jocs Universitaris Internacionals CIE   Torí
7 1935 Jocs Universitaris Internacionals CIE   Budapest
8 1937 Jocs Universitaris Internacionals CIE   París
9 1939 Jocs Universitaris Internacionals CIE   Montecarlo
10 1939 Jocs Universitaris Internacionals NSDStB   Viena
11 1947 Jocs Universitaris Internacionals CIE   París
12 1947 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Praga
13 1949 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Budapest
14 1949 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU   Merano
15 1951 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Berlín Est
16 1951 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU   Luxemburg
17 1953 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Bucarest
18 1953 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU   Dortmund
19 1955 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Varsòvia
20 1955 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU   Sant Sebastià
21 1957 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Moscou
22 1957 Jocs Mundials Universitaris PUC   París
23 1959 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Viena
24 1962 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE   Helsinki

Edicions de les Universíades d'estiu modifica

Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder Medaller
1 1959   Torí 45 985 7 60   Itàlia
2 1961   Sofia 32 1270 9 68   Unió Soviètica
3 1963   Porto Alegre 27 917 9 70   Hongria
4 1965   Budapest 32 1729 9 74   Hongria
5 1967   Tòquio 30 937 10 83   Estats Units
6 1970   Torí[a] 40 2080 9 82   Unió Soviètica
7 1973   Moscou 72 2765 10 111   Unió Soviètica
8 1975   Roma[b] 38 450 1 38   Unió Soviètica
9 1977   Sofia 78 2939 10 101   Unió Soviètica
10 1979   Ciutat de Mèxic 85 2974 10 97   Unió Soviètica
11 1981   Bucarest 86 2912 10 133   Unió Soviètica
12 1983   Edmonton 73 2400 10 118   Unió Soviètica
13 1985   Kobe 106 3949 11 123   Unió Soviètica
14 1987   Zagreb 122 6423 12 139   Estats Units
15 1989   Duisburg[c] 79 1785 4 66   Unió Soviètica
16 1991   Sheffield 101 3346 11 119   Estats Units
17 1993   Buffalo 118 3582 12 135   Estats Units
18 1995   Fukuoka 118 3949 12 144   Estats Units
19 1997   Sicília 122 3582 10 129   Estats Units
20 1999   Palma de Mallorca 114 4076 12 142   Estats Units
21 2001   Beijing 165 6757 12 170   R.P. de la Xina
22 2003   Daegu 174 7180 13 189   R.P. de la Xina
23 2005   Esmirna 133 7816 14 195   Rússia
24 2007   Bangkok 150 6093 15 236   R.P. de la Xina
25 2009   Belgrad 145 5379 15 203   Rússia
26 2011   Shenzhen 165 7999 24 306   R.P. de la Xina
27 2013   Kazan 162 7966 27 351   Rússia
28 2015   Gwangju 142 7432 21 274   Corea del Sud
29 2017   Taipei[d] 145 7377 22 272   Japó
30 2019   Nàpols[e] 112 5971 18 220   Japó
31 2021 [f]   Chengdu 116 5056 18 268   R.P. de la Xina
2023   Iekaterinburg Cancel·lat per la invasió russa d'Ucraïna del 2022.
32 2025   Rin-Ruhr 20 225
33 2027   Chungcheong 17
34 2029   Raleigh-Durham[6] 17
  1. Originàriament atorgat a Lisboa, Portugal per l'any 1969.
  2. Originàriament atorgat a Belgrad, Iugoslàvia.
  3. Originàriament atorgat a la Ciutat de São Paulo, Brasil.
  4. La República de la Xina (Taiwan) és reconeguda com a Xina Taipei per la FISU i la majoria d'organismes internacionals per conflicte existent amb la República Popular de la Xina.
  5. Originàriament atorgat a Brasília, Brasil.
  6. Originàriament estava prevista la seva celebració l'agost de 2021, i més tard per al 2022, però fou posposat dues vegades per la pandèmia de la COVID-19. Amb motiu de la cancel·lació de la Universíada de 2023 de Iekaterinburg per la invasió russa d'Ucraïna del 2022, aquesta edició es disputà finalment l'any 2023.

Edicions de les Universíades d'hivern modifica

Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder Medaller
1 1960   Chamonix 16 151 5 13   França
2 1962   Villars 22 273 6 12   RFA
3 1964   Špindlerův Mlýn 21 285 5 15   RFA
4 1966   Sestriere 29 434 6 19   Unió Soviètica
5 1968   Innsbruck 26 424 7 23   Unió Soviètica
6 1970   Rovaniemi 25 421 7 24   Unió Soviètica
7 1972   Lake Placid 23 351 7 25   Unió Soviètica
8 1975   Livigno 15 143 2 13   Unió Soviètica
9 1978   Špindlerův Mlýn 21 260 7 16   Unió Soviètica
10 1981   Jaca 28 394 7 19   Unió Soviètica
11 1983   Sofia 28 535 7 21   Unió Soviètica
12 1985   Belluno 34 538 7 30   Unió Soviètica
13 1987   Štrbské Pleso 21 596 6 25   Txecoslovàquia
14 1989   Sofia 21 681 8 40   Unió Soviètica
15 1991   Sapporo 34 668 8 40   Japó
16 1993   Zakopane 41 668 8 36   Japó
17 1995   Jaca 41 765 9 35   Corea del Sud
18 1997   Muju-Jeonju 48 877 9 51   Japó
19 1999   Poprad-Vysoké Tatry 40 926 8 52   Rússia
20 2001   Zakopane 41 1,007 9 52   Rússia
21 2003   Tarvisio 46 1,266 10 59   Rússia
22 2005   Innsbruck-Seefeld 50 1,449 11 68   Àustria
23 2007   |Torí 48 1,638 11 72   Corea del Sud
24 2009   Harbin 44 1,545 12 81   R.P. de la Xina
25 2011   Erzurum 52 1,593 11 66   Rússia
26 2013   Trentino [a] 50 1,698 12 79   Rússia
27 2015   Štrbské PlesoOsrblie [b]
  Granada
43 1,546 11 68   Rússia
28 2017   Almaty 57 1,604 12 85   Rússia
29 2019   Krasnoyarsk 58 3,000 11 76   Rússia
30 2021   Lucerna Cancel·lat per la pandèmia de la COVID-19.
31 2023   Lake Placid[7] 47 1443 12 85   Japó
32 2025   Torí 20 225
  1. Originàriament atorgat a Maribor, Eslovènia.
  2. A causa dels problemes ambientals a Granada, les proves d'esquí nòrdic es van traslladar a Eslovàquia.

Referències modifica

  1. Pavitt, Michael. «FISU finalises naming system for events». insidethegames.biz, 28-07-2020. [Consulta: 19 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bell, Daniel (2003). Encyclopedia of International Games. McFarland and Company, Inc. Publishers, Jefferson, North Carolina. ISBN 0-7864-1026-4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 World Student Games (pre-Universiade). GBR Athletics. Consulta 2010-12-10.
  4. FISU History Arxivat 2017-01-19 a Wayback Machine.. FISU. Consulta 2014-12-09.
  5. World Student Games (UIE). GBR Athletics. Consulta 2014-12-09.
  6. Shaw, Justin. «North Carolina Wins Bid for 2029 FISU World University Games» (en anglès americà). SportsTravel, 10-01-2023. [Consulta: 14 gener 2023].
  7. «Lake Placid set to host 2023 after MoU signed with FISU». Inside the Games, 06-03-2018.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universíades